Si heu passat la vostra joventut o infància a Catalunya entre finals dels 90 i 2010 es probable que us soni el 3XL, fins i tot és molt possible que en alguns us desperti un sentiment de nostàlgia i us vingui al cap algunes de les vostres series preferides. Sens dubte va ser important per molts millennials i pels primers zoomers però, què era exactament el 3XL? Què ha significat per Catalunya que ja no hi sigui? Per què va desaparèixer? Són preguntes que potser alguns ja us esteu plantejant arrel del títol d’aquest article; si us interessa, us convido a acompanyar-me en aquest rèquiem pel 3XL, el millor espai de programació per joves que mai ha tingut la televisió catalana.
Comencem amb una mica de repàs d’història. Què era el 3XL? No es fàcil de definir, ja que va ser objecte de moltes transformacions al llarg dels anys. Podem trobar el seu origen als 90, quan els canals 33 i Super 3 van començar a promocionar l’anime en català, fent doblatges d’una qualitat poques vegades vista a Espanya (on ja es feia doblatge d’anime però amb una inversió molt menor que en altres productes audiovisuals, amb alguna petita excepció); però no apareix aquest nom fins l’any 2000, on s’estrena oficialment l’espai de programació 3XL.net. Aquest espai recull i reforça moltíssim tota la programació per joves de entre uns 12-29 anys, centrant-se molt en l’anime en català com a gran pilar, i emetent tots els migdies (a l’hora de menjador, per qui no es quedava a l’escola/institut) i a les tardes (al acabar l’horari escolar) diferents series com Detectiu Conan, Sakura Caçadora de Cartes, Slam Dunk: la gran esmaixada, Inuyasha o moltíssimes més, i algunes molt importants que no he mencionat, però que moltes recordareu. Però no només això, sinó que també s’emetien doblatges de series americanes i angleses famoses, i es feia programació centrada en el món virtual, creant fins i tot un espai virtual on veure sèries, interactuar amb gent amb els mateixos gustos i jugar a alguns jocs.
Sembla genial, oi? Molts joves veient contingut en català i compartint i creant xarxa en català, un èxit complet en la difusió i normalització de la llengua catalana entre joves. Com pot ser llavors que fa uns dies sortissin les dades de l’Enquesta de Joventut dient que l’ús del català s’enfonsa entre els joves barcelonins, sobretot en les rendes més baixes? Junts per Catalunya creu que això és culpa de l’Ajuntament de Barcelona i en aquest sentit ha presentat a tots els districtes una proposició per incentivar l’ús del català entre els joves. Però, com ja us haureu imaginat, vinc a posar els punts sobre las is, com a jove, per veure si per fi ens escolten en un tema que ens pertoca. La conclusió és senzilla i es que l’idil·li dels joves amb el 3XL va acabar abruptament al 2012, curiosament amb l’inici del procés independentista, tot i que com en el propi procés, ja feia anys que s’estava forjant a l’ombra. Si entenem que el procés s’origina, aproximadament, amb el que va passar amb l’Estatut de 2006, la desaparició del 3XL comença poc després de passar a ser 3XL.cat; però, per què? Doncs hem de fixar-nos en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que porta la programació de la televisió catalana, que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat i que, en aquell moment, ja estava a les mans d’ERC. Al principi el canvi a 3XL.cat no va generar massa preocupació, es va reforçar l’espai i es va seguir invertint com sempre, actualitzant els seus continguts web i de programació, tot i que amb alguns canvis que no van acabar de convèncer. Però poc abans de passar a mans de Junts per Catalunya (que llavors encara es deia Convergència) estranyament va començar a reduir la programació i a canviar els horaris d’emissió, fent menys accessible tot el seu contingut. Finalment, al 2010, es va anunciar que es retirava l’espai amb l’excusa de crear un canal nou dedicat a aquest contingut.
Es podria pensar que un canal exclusiu amb aquest contingut seria la millor noticia; però ja hem dit a l’inici que això seria un rèquiem, i la música funerària arriba amb Convergència entrant a la Conselleria de Cultura. Finals del 2010, Convergència agafa el control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i s’estrena el nou canal 3XL però… ningú el veu. Els índex d’audiència baixen fins a límits insospitats per un espai de tant d’èxit, per què? Doncs perquè la inversió es mínima, la programació s’ha reduït moltíssim i l’última estrena d’un doblatge nou d’anime en català es de 2010; el nou canal no inclou ni una sèrie nova, han creat un canal de reposicions i han matat el contingut per a joves en català. Finalment, la mort definitiva del 3XL anuncia l’inici del procés independentista; al 2012, mentre reclamaven la llengua i la nació, a l’ombra, sense fer massa soroll, moria el 3XL de la mà dels dos partits independentistes.
Ara encara s’estrenen algunes pel·lícules d’anime a uns pocs cinemes de tant en tant, però no haureu vist cap videojoc en català, ni adaptacions de les noves series, ni res a Netflix o altres plataformes, llevat de Sakura, que precisament ve de l’època del 3XL i van haver d’incloure el doblatge en català antic degut a l’alta demanda dels usuaris. Dir que no hi ha demanda, o que els joves ja no els interessa la cultura en català és molt fàcil, i et treu responsabilitats, però si feu una ullada a internet veureu centenars de joves buscant i demanant aquest contingut, amb unes sigles que sempre es repeteixen.. 3XL. Però la crua realitat és que no ens escolten, i ara no existeix ja contingut mainstream en català per a joves; han patrimonialitzat la llengua i l’han apartada dels carrers. L’han convertit en un producte només disponible per qui s’ho pugui pagar, una llengua elitista que ha abandonat la cultura urbana, la cultura friki, ens ha abandonat als joves… De veritat us preocupa l’ús del català entre els joves de Barcelona? Ens l’heu pres, ens heu tret el nostre idioma; potser va sent hora de retornar-lo a qui pertany: a la gent, també als joves.
Catalunya Plural, 2024 
