Des del naixement de la formació política de Junts per Catalunya, el partit liderat per Carles Puigdemont ha insistit a diferenciar-se de Convergència Democràtica de Catalunya per tal de no ser identificats amb la corrupció que va enfonsar el partit polític més important que hi ha hagut a Catalunya des de la transició. El cas 3% i la trama de l’expresident Pujol van fer imprescindible la necessitat d’un nou dispositiu polític que, trencant amb el passat, els permetés teixir una certa continuïtat amb el llegat convergent.
Avui es pot afirmar que Junts per Catalunya no és CiU. Tot i que ideològicament ambdós partits s’han d’ubicar al centredreta de l’espectre polític, el nou partit s’ha constituït gairebé de manera exclusiva al voltant de l’aposta independentista, allunyant-se de l’esperit de transversalitat que va portar la formació de Jordi Pujol a governar Catalunya durant vint-i-tres anys consecutius. Alhora, la incorporació de noves cares a la cúpula de Junts per Catalunya, sense militància prèvia a CDC com poden ser Laura Borràs, Aurora Madaula o el mateix Quim Torra, han acabat de donar-li la forma necessària a Junts perquè aquesta no sigui interpretada com una còpia no corrupta de l’espai convergent. Això no es compleix, però, en el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat.
Sota la retòrica de difondre al món el futur adveniment de la república catalana s’ha aprofitat per anar recol·locant un conjunt d’excàrrecs de llarga trajectòria convergent que, sense una formació o coneixement específic en matèria d’exteriors, gaudeixen d’alts sous públics que passen desapercebuts per la immensa part de la població. Tothom coneix més o menys en què consisteixen les portes giratòries: polítics que durant la seva carrera en el sector públic han defensat uns determinats interessos privats i que, en deixar la política, entren a formar part dels consells d’administració d’alguna empresa d’aquell mateix sector que havia estat afavorida pel polític de torn.
Menys coneguda és la pràctica dels partits de “reciclar” polítics de llarga trajectòria en diferents càrrecs de l’administració pública: alts funcionaris que són adjudicats a dit i que sovint ocupen una posició de la qual no en consta cap mena d’experiència prèvia que la justifiqui. L’adjudicació a dit de càrrecs de lliure elecció (no han de fer oposicions com la majoria dels funcionaris públics) és, sovint, una manera que tenen els partits d’agrair el compromís d’aquells polítics que s’han mantingut fidels a les necessitats de la seva formació durant llargues temporades. El cas del Departament d’Acció Exterior que lidera la consellera Victòria Alsina (persona de confiança de Jordi Sánchez) serveix per a il·lustrar com aquesta pràctica política, tan legal com èticament qüestionable, li ha servit a Convergència per mantenir en nòmina a un nombre important d’antics càrrecs polítics.
Àngels Ponsa: de consellera de Cultura a assessora de la consellera d’Exteriors, 57.983, 57€
El passat dia 8 d’octubre el Departament d’Acció Exterior va fer públic el nomenament d’Àngels Ponsa com assessora especial en matèria d’acció exterior. Un fet que crida l’atenció perquè, durant el mandat Torra, Ponsa va ser membre del Consell Executiu com a Consellera Cultura. L’exconsellera, que inicià la seva militància a CDC l’any 2008, forma part de l’extens grup de polítics convergents provinents de Sant Cugat del Vallès en el qual s’hi troben Lluís Recoder, (exalcalde de Sant Cugat a qui Ponsa va substituir en el seu escó al Parlament de Catalunya l’any 2012), Mercè Conesa (que reemplaçà Recoder a l’alcaldia de Sant Cugat, fou presidenta del Port de Barcelona i actualment és directora d’INCASOL); Damià Calvet (ex-conseller de Territori i actual president del Port de Barcelona, en substitució de Mercè Conesa) o l’actual vicepresident del govern Jordi Puigneró.
Ponsa ha aterrat a la Conselleria d’Acció Exterior cobrint la baixa temporal de Marina Borrell Falcó, amb un salari de 57.983, 57 €. La carrera política de Ponsa ha estat vinculada al món de la cultura: llicenciada en història de l’art per la UB, formà part del món associatiu del seu municipi –com a fundadora d’un Cor de Gospel, presidenta de l’AMPA de l’Escola Thau de Sant Cugat o secretària de la delegació d’Òmnium cultural, entre d’altres-. Una trajectòria que va culminar amb el seu curt lideratge – doncs hi va estar poc més d’un any – al capdavant de la Conselleria de Cultura. Què porta a una exconsellera d’un camp determinat a convertir-se en l’assessora de la consellera d’un altre sector el qual no en consta experiència teòrica ni pràctica prèvia? En comú amb la resta de càrrecs que venen a continuació només hi ha una cosa: una llarga trajectòria política a CDC, que perviu dins de Junts per Catalunya.
Lluís Baulenas i Cases, secretari general d’Acció Exterior i Govern Obert, 92.063,88€
La posició de secretari general d’una Conselleria és equiparable a la del CEO d’una empresa privada: és la persona de major autoritat executiva i la que porta el dia a dia del Departament. Aquest càrrec l’ocupa des del 22 de juny Lluís Baulenas. El seu nom potser només sonarà lleugerament al lector, però en el món de la política Baulenas és d’aquells històrics polítics que, abans a CiU i ara a Junts per Catalunya, han passat de Departament en Departament exercint diferents funcions de direcció.
La seva carrera ha estat vinculada al món educatiu, almenys en els seus inicis; va dirigir l’Institut Ramón Casas entre els anys 1992 i 2004 i va ser inspector d’educació l’any 2011. Va ser llavors quan comença a encadenar posicions claus als “sottogovernos” de CiU: de director dels serveis territorials d’ensenyament al Vallès Occidental (2011-2016) va passar a la Direcció General de Centres Públics (2016), i d’allà a la Secretaria General del Departament d’Ensenyament (2017). Llavors, la coherència professional de la seva trajectòria en l’administració pública venia justificada pel fet d’ocupar càrrecs en un camp on s’hi havia estat desenvolupant durant anys. Després d’ocupar la Secretaria General d’Ensenyament va saltar a la Secretaria General del Departament de Cultura, que, en aquells moments, encapçalava l’exconsellera -i actual assessora de la Consellera d’Exteriors- Àngels Ponsa. Ponsa i Baulenas es retrobarien poc després, doncs el 26 de maig del 2021 seria nomenat Secretari General del Departament d’Acció Exterior, càrrec que ocupa en l’actualitat.
Gerard Martí Figueras, secretari d’Acció Exterior del Govern: 92.063,88 €
Gerard Martí Figueras és el secretari d’Acció Exterior del Govern, la persona que es troba immediatament a sota jeràrquicament del secretari general Lluís Baulenas. Figueras va començar a militar a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, de les quals en va ser el seu president des del 2008 al 2012. Des d’aleshores ha anat encadenant diferents càrrecs a l’administració pública, primer sota CiU, ara sota Junts per Catalunya. Alguns dels càrrecs que ha anat ocupant són el de diputat al Parlament de Catalunya (2010 – 2012), president del Consell Comarcal de Garraf (2015-2016), director del Consell Català de l’Esport (2013-2016) i el de secretari general de l’Esport entre el 2016 i 2021. En la seva tasca com a secretari general de l’esport que Figueras fou detingut per un presumpte cas de malversació de fons públics. El seu cas segueix obert a l’espera de resolució.
El mes de juny d’aquest any va ser retirat de tota vinculació amb el món de l’esport al qual havia estat lligat des de feia més de vuit anys, i va ser recol·locat al capdavant de la Secretaria d’Exteriors. Una vida sencera de càrrecs vinculada a Convergència, ara estesa dins de Junts per Catalunya on, a priori, no se li coneix una experiència prèvia que justifiqui la seva tasca en la direcció del Departament amb un salari que s’enfila fins als 92.063,88 €.
Joan Maria Piqué, director de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior, 88.243,84 €
Joan Maria Piqué forma part d’aquell grup selecte de figures longeves del món polític de CDC (ara a Junts per Catalunya) que fa més d’ una dècada que ha encadenant alts càrrecs i sous públics. Piqué va entrar a treballar pel gabinet de premsa d’Artur Mas l’any 2008; amb el pas del temps les seves icòniques ulleres de pasta blanca li atorgaren una certa notorietat pública, fins al punt de convertir-se en una broma recurrent del programa de Polònia. D’alguna manera Piqué exemplificava de manera satírica l’assessor polític – sempre disposat i silenciós -, que treballa des de l’ombra. A Piqué mai li ha faltat la feina des de llavors. Amb el relleu de Mas per Puigdemont, Piqué no va continuar en la seva posició de cap de comunicació, però va ser reciclat, amb un sou anual de 75.123 €, al capdavant de la direcció del Programa “Eugeni Xammar”. Després va passar a treballar d’assessor del conseller d’Empresa; després, cap de l’Oficina de comunicació del Departament d’interior, sota les ordres de Miquel Buch. A tots aquests càrrecs va accedir sense cap mena de concurs o competència pública, amb uns sous que vorejaven els 70.000 € anuals. Finalment, com la resta de companys de partit, ha aterrat al Departament d’Acció Exterior. Des de juny del 2021 Piqué és el director de Prospectiva i d’Innovació en l’acció exterior i cobra un sou de 88.243,84 € anuals.
Laura Costa Olivé, directora general de la Catalunya Exterior, 88.243,84€
El darrer exemple de càrrecs de llarga trajectòria política a Convergència que ha anat encadenat càrrecs públics sine die és el de Laura Costa Olivé. Comença militant a les joventuts del partit, de les quals s’encarrega de la seva gerència entre el febrer del 2007 i el juny del 2008, on coincideix amb Gerard Figueras. Va ser regidora de CiU al municipi de Sant Celoni (2008-2011) i posteriorment s’entregà a la tasca de responsable nacional de política municipal de Convergència Democràtica de Catalunya (novembre 2017 – març 2019). De llarga carrera en el món convergent, posteriorment esdevingué una figura de confiança de Carles Puigdemont acompanyant el “govern a l’exili” en diferents tasques de comunicació.
Catalunya Plural, 2024 
