Els drets de les persones LGTBI estan en perill a Hongria. El govern ultradretà de Viktor Orbán ha triat les persones LGTBI com a objecte dels seus atacs. L’últim episodi de l’escalada homòfoba és l’anunci d’un referèndum sobre la llei anti-LGTBI impulsada pel govern. Durant un viatge organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal LGTBI al setembre vam tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà la situació dels drets LGTBI a Hongria, trobant-nos amb activistes a Budapest.
La LGTBIfòbia del govern d’Orbán –format pel seu partit, Fidesz, i pel Partit Popular Democristià hongarès– no és una conseqüència directa d’una suposada orientació conservadora de la societat hongaresa, com sovint es percep des d’Europa occidental. Es tracta més aviat d’una estratègia política, semblant a l’ofensiva racista i xenòfoba que el govern va desplegar durant la anomenada “ciris de refugiats”, a partir del 2015. Ara que les arribades de sol·licitants d’asil han disminuït dràsticament, Orbán ha hagut de buscar un nou enemic: les persones LGTBI. La sobreactuació homòfoba i trànsfoba és utilitzada com a distracció per amagar els problemes reals que pateix el país.
L’ofensiva LGTBIfòbica es discursiva i legislativa. Les continues declaracions discriminatòries del president tenen un efecte real en la vida de les persones, com ens explica Tamás Dombos, representant de la Xarxa LGTBI de Hongria i de l’associació Háttér. Trans, lesbianes, gais i bisexuals se senten menys segurs des de que el govern els va començar a assenyalar com un perill per a la moral pública o la joventut. De fet la protecció de la infància ha sigut la excusa triada pel govern per aprovar la seva llei anti-LGTBI: Dombos ens explica que Fidesz va aprofitar la tramitació d’una llei contra la pederàstia per introduir la norma que prohibeix parlar de diversitat sexual i de gènere a les escoles, i restringeix la venda de publicacions i materials amb contingut LGTBI. Mestres i educadores es troben en una situació de indefensió, amb el risc de ser perseguides legalment per fer la seva feina.
La por a la repressió també s’està estenent entre els activistes oposats al govern. Membres d’una associació de defensa dels drets humans ens explicaven que el seu treball és cada dia més arriscat a Hongria. Una nova norma obliga a registrar-se en una llista governamental a les associacions amb un determinat percentatge de finançament estranger (inclosos fons europeus). Ningú sap si el govern acabarà utilitzant aquesta llista com a instrument de repressió contra les associacions i ONGs, però l’amenaça és suficient per crear un clima de por.
Què podem fer des d’Europa occidental davant aquesta situació? Els “buròcrates de Bruselas” o els governs europeus que el critiquen son els enemics preferits d’Orbán, que comparteix amb altres líders ultres d’Europa central i oriental el discurs anti-Unió Europea. Per tant, existeix el risc de que les crítiques des de fora reforcin al govern hongarès, encantat de confirmar l’existència d’una conspiració LGTBI-globalista contra el seu govern i el seu poble.
Davant aquest dilema, tots els activistes amb els que vam parlar a Budapest van ser clars: necessiten el suport internacional. Consideren que les crítiques públiques al govern d’Orban li fan mal i sentir la solidaritat d’altres moviments socials o organitzacions polítiques és important pel dia a dia dels que s’enfronten al règim hongarès. També troben a faltar un posicionament més clar del govern espanyol contra les violacions dels drets del col·lectiu LGTBI a Hongria. Tant a l’Estat espanyol com a d’altres països europeus, és necessari que se s’alcin més veus contra l’extrema dreta hongaresa i els seus aliats de la dreta tradicional.
El moment és crític: a la primavera del 2022 es celebraran eleccions generals a Hongria. Per primera vegada s’ha format una coalició de partits molt diversos per intentar desallotjar del poder a Viktor Orbán, després d’una dècada. Si guanya aquesta coalició, la governabilitat serà difícil. Però si torna a guanyar Orbán, el que queda de la democràcia hongaresa estarà en greu perill i les vides de les persones LGTBI seran cada dia més difícils.
El cas de Hongria ens recorda algunes coses interessants sobre l’extrema dreta. Primer, que partits com Fidesz o Vox son actors polítics molt estratègics. A Espanya, Vox segurament ja s’ha adonat que la LGTBI-fòbia no li donarà molts vots, pel que moderaran el seu discurs ultraconservador en aquest àmbit… per reforçar el discurs racista i xenòfob. El contrari del que ha fet Orbán; tot és qüestió d’adaptar-se al context. Segon, que l’extrema dreta és forta quan la dreta suposadament demòcrata li dona suport. Sense el Partit Popular hongarés, Orbán molt probablement no tindria la majoria necessària per governar. I sense les aliances amb el Partit Popular espanyol, Vox no tindria el poder que té en comunitats autònomes i ajuntaments. Els contextos son diferents però l’amenaça és la mateixa: una extrema dreta que per molt que es disfressi seguirà sent anti-democràtica i enemiga dels drets fonamentals.
Catalunya Plural, 2024 
