Va ocórrer amb l’assassinat de tres membres de Metges Sense Fronteres al juny passat a la regió en conflicte de Tigre, al nord d’Etiòpia, en què un dels morts era una cooperant espanyola. Com en tota aquesta escalada guerrera entre la regió i la capital central Addis Abeba, que ja acumula desenes de milers de morts des de fa gairebé un any, és difícil determinar els culpables de l’assassinat dels cooperants en una confrontació on es barregen tropes federals amb milícies regionals aliades i la nova entesa amb Eritrea, d’una banda, i les Forces de Defensa de Tigre i aliats en el seu cas d’altres grups regionals independentistes, per un altre. Un veritable trencaclosques geoestratègic, però que amenaça amb estendre’s a tota la Banya d’Àfrica i posa en evidència un recent Premi Nobel de la Pau, com és el primer ministre etíop, Abiy Ahmed.
Per a donar testimoniatge d’aquesta tragèdia per a la població civil, el fotògraf argentí Eduardo Soteras porta des de novembre de l’any passat cobrint el conflicte al costat d’un equip de l’Agència France Presse (AFP) basat a Addis Abeba. Soteras, que va viure uns anys a Barcelona, va ser el primer en arribar a les poblacions tigrinyes víctimes de l’escalada al costat dels seus companys de l’AFP i dona prova amb les seves imatges dels efectes dels bombardejos, les fosses comunes, les violacions com a arma de guerra i els desplaçats en un sentit o un altre. És el que vam veure a la seva exposició Tigre: Etiòpia s’enfonsa en el caos, al Visa pour l’Image de setembre i que ell mateix ens va relatar personalment durant el seu passatge pel festival de fotoperiodisme de Perpinyà.
Les fotos de l’exposició comprenen de setembre de l’any passat al febrer d’aquest, però Eduardo Soteras Jalil (Córdoba, Argentina, 1975) arriba a Perpinyà després d’haver passat, un altre cop a finals d’agost, dues setmanes a la zona de conflicte, que ja ha contagiat regions limítrofes com Amhara, entre Addis Abeba i Tigre. En un any, la guerra ha tingut diverses alternatives però resulta complicat preveure cap a on es decantaran les forces perquè el que havia de ser una intervenció puntual d’ordre públic anunciada pel primer ministre, Abiy Ahmed, s’ha convertit ja en un conflicte que és lluny d’acabar-se.
Únicament un 5 o 10% del conflicte a Etiòpia
“D’alguna manera, hem aconseguit tenir un accés bastant rar a part del conflicte”, ens explica mesurant en tot moment les seves paraules un Soteras que sap que ha de continuar guanyant-se la vida en un país en plena escalada bèl·lica. “Però és important que sàpigues que el que jo he pogut documentar és, com a màxim, un 5 o un 10 per cent de les coses que he vist”, també ens adverteix. Raó per la qual, confessa que no pot treure’s “la sensació de frustració”.
No és estrany trobant-se en primera línia i sabent que s’estan cometent tot tipus d’exaccions. En principi, l’actual confrontació es gesta en les eleccions regionals de Tigre de setembre del 2020, que no havien estat autoritzades pel govern central perquè havia aplaçat les eleccions legislatives a tot el país oficialment per la Covid. L’exposició s’obre, precisament, amb la cobertura d’aquests comicis per part de l’equip etíop de l’AFP, amb un periodista, un càmera de vídeo i Soteras com a fotògraf.
“Recordo haver comentat amb alguns diplomàtics, que havien viatjat a Etiòpia en aquest moment, que esperàvem qualsevol cosa per l’animositat que va haver-hi durant aquestes eleccions”, diu el fotoperiodista. “Amb l’equip de l’AFP hi vam anar gaire bé una setmana abans per a poder fer diverses històries sobre Tigre. I, llavors, no vam tenir cap problema. Però, durant les setmanes anteriors, altres col·legues nostres havien rebut amenaces recordant-los que l’elecció era il·legal i que no es podia cobrir. Dies després, quan els nostres col·legues van voler prendre l’avió per a anar a Mekele (capital de la regió), van ser detinguts. I el nostre retorn de Mekele va ser coordinat amb diverses fonts diplomàtiques des de la nostra oficina perquè esperàvem el pitjor”.
Abiy Ahmed i la batalla de Mekele
Dos mesos més tard, va esclatar efectivament el conflicte bèl·lic. El 4 de novembre, les Forces de Defensa de Tigre (FDT), el braç armat del Front d’Alliberament del Poble de Tigre (TPLF), van ocupar la comandància federal de Mekele i és quan Ahmed va decidir una intervenció militar que es volia breu a la regió secundant-se en els seus nous amics d’Eritrea, independitzada d’Etiòpia fa tres dècades. La minoria tigrinya, de fet, havia governat de facto Etiòpia durant aquestes tres dècades, després de la dictadura estalinista de Mengistu, i mantenia latent el conflicte amb Eritrea. Però l’ascensió com a primer ministre d’Ahmed, de la majoria ètnica oromo del sud del país, els va apartar del poder. I no és per casualitat que el líder del TPLF sigui ara Debretsion Gebremichael, un ex viceprimer ministre etíop. En el seu moment, quan Ahmed es va convertir en primer ministre el 2018 i es va reconciliar amb els eritreus, la comunitat internacional va confiar en què era un pacificador de la regió i, per això, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2019. L’evolució dels esdeveniments posa en dubte, de nou, un d’aquests premis per a la pau perquè a l’actual règim etíop ja se l’acusa de crims de guerra.
Soteras i els seus companys van arribar a Tigre el 6 de novembre, però aquesta primera cobertura va durar poc perquè les autoritats els van obligar a tornar a Addis Abeba. “Des del començament, aquest conflicte per a nosaltres va ser gratar amb la cullera al fons de l’olla. Qualsevol petita foto que podíem fer per a il·lustrar la situació, la fèiem. Del 6 i 7 de novembre, hi ha material que aconseguim viatjant al nord. Bàsicament, fins que hi hagués el risc que ens detinguessin”. Però les fotos de l’exposició, les primeres de qualsevol mitjà de comunicació del que estava ocorrent a la zona quan es lliurava obertament la batalla de Mekele, corresponen a un segon desplaçament al cap de dues setmanes al nord-oest, a Mai Kadra i Humara, prop de la frontera amb Sudan. Van aprofitar unes invitacions del govern federal per a mitjans basats en la capital, de les quals només va fer ús l’AFP perquè una altra agència amb un equip important al lloc com Reuters manté unes tenses relacions amb el poder. En aquest moment, Human Watch Rights ja havia recaptat informació de matances a civils tant per part de l’exèrcit federal i dels seus aliats com dels propis tigrinyes.
Catalunya Plural, 2024 
