El seu progrés en l’àmbit de la natació ha estat important des del 2010 i en les braçades podrien destacar-se les travesses en aigües obertes, entre d’altres: canal de Menorca (39 Km) la vuitena al món sense neoprè; canal de Mallorca (84’3 km) la primera pers al món que ho aconsegueix sense neoprè; travessa Roses – Port bou (42 km) la primera persona a aconseguir-ho sense neoprè; canal de Xàbia-Eivissa (101,6 km) la primera persona que ho aconsegueix sense neoprè. Uns èxits esportius gens menyspreables que se sumen a totes les gestes, que no són poques, del seu currículum els últims 10 anys. El 2012 va crear Menorca Channel Swimming Association, una entitat que dóna suport logístic als nedadors i nedadores que volen creuar el Canal de Menorca, i organitza dues travesses en aigües obertes, dues de les travesses que s’han convertit en més ben valorades en l’àmbit nacional i internacional.
La teva és una trajectòria poc corrent, vas començar jugant a tennis fins a l’any 1998
Es pot dir que vinc de família de tennistes, el meu pare ha estat entrenador, la meva mare jugadora i el meu germà, ara mateix, és entrenador aquí a Menorca però també ha estat entrenant a la Federació Catalana ia la Nacional i va ser molt bon jugador. Jo jugava, però al tennis mai no vaig trobar el que he trobat a l’aigua. A Ciutadella no teníem piscina coberta i anar a classes de natació era complicat. Vaig començar a anar a la piscina Municipal als 30 anys, sabia nedar, però mai no vaig pensar en la natació com a esport. A Menorca estem envoltats d’aigua i els estius de petita els feia dins de l’aigua, o bé a la piscina del tennis oa la platja.
El 2009 et dediques de forma íntegra a la natació i disputes la teva primera triatló
Vaig estar uns quants anys que només entrenava fins que un dia em van proposar fer un triatló per equips, jo havia de fer la part de natació, i allà vaig tenir clar què volia fer i faria.
Dius que «a l’aigua t’agrada tenir-ho tot sota control»
En tot allò que a la natació fa referència m’agrada que estigui tot controlat, això pot ser bo per tenir una bona disciplina però amb les aigües obertes més d’una vegada ha estat un problema, a les aigües obertes t’has de reinventar moltes vegades.
Practiques i competeixes en un esport poc conegut, especialment les dones que el disputen
Sí, les aigües obertes aquí a penes es coneixen, cada cop es coneixen una mica més però costa molt. Vaig anar a San Francisco a recollir un premi i ja que hi era l’oportunitat de nedar, allà si hi ha cultura de nedar al mar i fer grans travesses en aigües obertes. Hi ha poques dones a les aigües obertes, però les poques que hi ha són fortes i bones. El meu entorn no ha fet mai veure que això és cosa només d’homes, per contra ells han cregut en mi i això m’ha donat la força per fer grans reptes.
Has participat en múltiples competicions, i guanyat, en piscina, travesses curtes, llargues, ultramaratons… però no tens tant ressò com altres companys que es dediquen a aquest esport
No té ressò pel que hem dit abans, és un esport minoritari i poc valorat per tot l’esforç que requereix i encara si ets una dona pitjor. Vaig unir les illes amb la península sense neoprè, vaig ser la primera persona que ho feia a cabells i la primera dona i només els diaris i la televisió de les illes se’n van fer ressò. També podem afegir que visc en una illa molt petita i té moltíssims avantatges però alguns desavantatges.
Creus que ser dona t’ha comportat dificultats a la pràctica de l’esport o al reconeixement?
Tot suma, esport minoritari, dona i viure a una illa com Menorca i ja posats, et diria que no per vendre una notícia tot s’hi val.
Quins són els teus reptes pel futur?
No m’agrada deixar les coses a mitges, el meu problema és que m’agrada sortir de les travesses convencionals, m’agrada tastar coses noves i això té un preu: és difícil que surti a la primera. La sort en aquest esport és fonamental, lluites contra la natura i de vegades et juga males passades. Aquest 2022 farà el desè aniversari del canal de Menorca i vull celebrar-ho al mateix canal: Repetirem canal. També tornaré a provar una travessia que l’any passat no va sortir gaire bé pel que us he dit abans, la lluita contra la natura és molt complicada, la doble cruïlla de ran A Vigo 54km en una Ria que com jo dic aquesta molt viva. Per culpa del COVID vaig deixar una travessia a l’Argentina i si tot va bé el 2023 hi serem.
Publicat originalment a laindependent.cat
Catalunya Plural, 2024 
