L’escrutini de les PASO celebrades al setembre va funcionar de manera molt eficient per tal de predir el que passaria en el dia d’ahir a les eleccions legislatives o de mig mandat. Malgrat això, no només es van produir importants canvis en les tendències de vot, sinó que també es van donar algunes sorpreses de conseqüències imprevisibles.
D’una banda, la coalició opositora, Junts pel Canvi, va ser la gran guanyadora de les eleccions legislatives a Argentina. Una victòria que li permetrà jugar un rol clau en els dos anys restants de la presidència d’Alberto Fernández. D’altra banda, l’oficialisme ha perdut el quòrum al Senat -que presideix la vicepresidenta Fernández de Kirchner- i tindrà forces equilibrades amb l’oposició a la Cambra de diputats. Això sí, comptarà amb la primera minoria de la cambra, amb 119 diputats i diputades fidels al govern. Un resultat agredolç que ha millorat els resultats de les primàries (PASO) però que posa de manifest el desgast del govern fruit de la crisi econòmica i de la gestió de la pandèmia.
L’elecció de mig mandat ens aporta moltes lectures -en clau provincial i en clau nacional-. L’avenç del peronisme al seu feu de Santiago de l’Estero (on suma 7 punts en relació a les primàries) contrasta amb les dinàmiques a nivell nacional. Formosa o La Rioja també escapen a la lògica general de l’elecció -amb un avenç de l’oficialisme-, i a Rio Negro es va imposar l’aliança impulsada pel governador Weretilneck -no alineada ni amb el Front de Tots ni amb Junts pel Canvi-. Més enllà de lògiques específiques, intentarem resumir aquests comicis legislatius a l’Argentina en 5 grans titulars.
Junts pel Canvi: el retorn de María Eugenia Vidal
La Ciutat de Buenos Aires és el feu clàssic del partit de Maurici Macri, Proposta Republicana (PRO). Per aquesta raó, que María Eugenia Vidal fos l’escollida per liderar la candidatura a diputats per aquella circumscripció és un missatge que va més enllà de l’elecció legislativa. El seu retorn implica una aposta contundent, especialment si tenim en compte que durant la presidència de Macri Vidal va exercir com a governadora de la Província. Un canvi estratègic amb un objectiu clar: arrasar en l’elecció de mig mandat per situar-la entre les persones capaces d’encapçalar la fórmula presidencial de Junts pel Canvi el 2023.
El seu retorn a primera línia prometia una victòria que depassés el 50% dels sufragis a la Ciutat de Buenos Aires. Si a les PASO l’aliança opositora va obtenir un 48,19% (841.000 vots), a l’elecció legislativa va obtenir un 47% (855.000 vots). Un resultat clar i diàfan, a gran distància de Leandro Santoro (Front de Tots), que va aconseguir un 25,1% dels sufragis. Alguns analistes consideren que el protagonisme de l’expresident Macri a les últimes setmanes podria haver jugat contra les previsions de Junts pel Canvi.
A més de la important victòria a la capital, la coalició opositora també va guanyar a les tres províncies feu de la Unió Cívica Radical (Corrientes, Jujuy i Mendoza). També es va imposar amb una diferència notable a les províncies de Santa Fe, Entre Ríos i Córdoba.
La resiliència del peronisme
La divisió interna va marcar el lapse temporal entre les PASO i les eleccions. Les dues ànimes de la coalició oficialista, encarnades per Cristina i Alberto, per Sergio i Máximo; pel peronisme federal i el kirchnerisme, tenen importants discrepàncies en matèria estratègica i ideològica.
Així i tot, la potent maquinària peronista va sortir a defensar la posició conscient que el context no era favorable als seus interessos. Va retenir la Presidència de la Cambra de diputats -en mans de Sergio Massa- i seran la primera minoria de la mateixa. D’aquesta manera, van aconseguir frustrar un dels principals objectius de l’oposició que era sumar la majoria per arrabassar-la-hi. A més, el Front de Tots va revertir les victòries opositores a primàries a Tierra del Fuego i a Chaco.
Esment especial mereix el rendiment de Santoro a Ciutat de Buenos Aires. Tot i que el resultat va ser contundent, el diputat electe va destacar que el Front de Tots va fer “la millor elecció de mig mandat per al kirchnerisme a la Ciutat: mai havíem assolit 25 punts en una elecció de mig mandat”.
El President Fernández va anunciar que impulsarà una agenda “tan compartida com sigui possible”. Una mostra de la seva necessitat de pactes parlamentaris, però també un missatge en clau interna. La fotografia al búnker electoral parla per si mateixa. Al centre, el president Alberto Fernández. A la seva dreta, Sergio Massa i Leandro Santoro. A la seva esquerra, Axel Kicillof i Máximo Kirchner. L’absència de la vicepresidenta va ser notòria ja que, malgrat haver participat en l’acte de tancament de campanya, els seus metges li van recomanar repòs després d’una intervenció quirúrgica a la qual es va sotmetre fa uns dies.
La remuntada a la Província de Buenos Aires
Un 3,3% i gairebé 600.000 vots més que a les PASO. Així d’espectacular llueix la remuntada del Front de Tots al seu tradicional feu de la Província de Buenos Aires. La victòria va ser, per la mínima, per a Diego Santilli de Junts pel Canvi (39,8% dels vots, 3,48 milions de vots). Victoria Tolosa Paz, la candidata kirchnerista, es va quedar a només tres dècimes del guanyador amb un 38,5% i 3,36 milions de vots.
La remuntada s’explica, en primer lloc, per la capacitat de mobilització. En aquesta circumscripció electoral la participació va augmentar un 5% -una dada molt similar a l’avenç, en percentatge, de la candidatura oficialista-. L’empat tècnic entre les principals aliances es fa evident en el nombre de diputats que enviaran a la cambra: Junts 15 i el Front de Tots 15 també. El vot del conurbano -partidari de la candidatura kirchnerista- va ser clau per equilibrar les forces entre les dues aliances. Per darrere es van situar el llibertari José Luís Espert (7,51%, 3 legisladors) i el Front d’Esquerra (6,82%, 2 legisladors).
El sorgiment dels llibertaris: un risc o un aliat per a Junts pel Canvi?
Les candidatures autodenominades llibertàries, amb estreta relació amb la ultradreta de VOX o amb Bolsonaro, van irrompre a les PASO i han confirmat la seva entrada a la Cambra de diputats. Als 3 legisladors de la candidatura d’Espert (Avança Llibertat) a la Província de Buenos Aires hem de sumar els 2 representants que va aconseguir Javier Milei (La Llibertat Avança) per la Ciutat de Buenos Aires. Tot i que els dos candidats no van concórrer sota el mateix espai, ambdós van anunciar que configurarien un grup llibertari a la Cambra.
Els resultats de Milei a Ciutat de Buenos Aires són un avís a navegants. Amb un 17% de suport La Llibertat Avança es va situar com a tercera força política a només 140.000 vots del kirchnerista Leandro Santoro. El discurs retrògrad i de perfil trumpista ha guanyat el seu espai amb la mirada posada a les eleccions presidencials. Milei va anunciar des del seu búnker electoral que el seu veritable objectiu era assaltar la Casa Rosada i que treballarà perquè “hi hagi una butlleta llibertària el 2023”. Primer, però, haurà de pactar amb Espert. I, a més, se li planteja una disjuntiva interessant: si Milei competeix contra Junts pel Canvi pot beneficiar indirectament al peronisme. Col·laborarà Junts pel Canvi amb els llibertaris, o competirà fins i tot a risc d’afavorir al kirchernisme?
El Front d’Esquerra: la tercera força a nivell nacional
El Front d’Esquerra va obtenir els seus millors resultats històrics i es va confirmar com a tercera força a nivell argentí, amb 1,4 milions de vots i un 6,1% dels vots. A més, aconseguirà asseure a quatre diputats i diputades: dos per la província de Buenos Aires (Nicolás del Caño i Romina del Plá), una per la Ciutat de Buenos Aires (Myriam Bregman) i un per Jujuy.
Cal destacar el 7,76% dels vots que va rebre Bregman a Ciutat de Buenos Aires, superant la barrera del 7% i recuperant la representació per a l’esquerra a la capital després de més de 20 anys sense obtenir-la. Sense cap mena de dubte, la crisi econòmica ha facilitat que el discurs de l’espai a l’esquerra del kirchnerisme pugui tenir un suport ciutadà més important.
En conclusió, Argentina -un país on a la polarització sempre l’ha qualificada d’esquerda- viu un nou i estrany equilibri. Un empat entre perdedors que, en funció del moment polític, es decanta del costat del peronisme o del costat del macrisme. Per una banda, cal destacar la resiliència del peronisme en aquesta elecció, però alhora Junts pel Canvi obté uns excel·lents resultats fins i tot convivint amb l’aparició de noves candidatures de dreta com les de Milei i Espert.
L’oficialisme tindrà molta feina per tal de fer arribar la recuperació econòmica a les capes socials més afectades per la crisi i l’oposició la missió de buscar els mecanismes per transitar de la millor manera fins a les eleccions presidencials de 2023. Com ens indiquen les tendències electorals, Argentina camina cap a un bipartidisme on aquesta esquerda tindrà forma d’equilibri de forces a ambdues càmeres. I d’equilibris del govern per poder treure endavant els seus projectes.
Catalunya Plural, 2024 
