Mila Yuma: “Parlar de família LGTBIQ+ a Rússia és revolucionari”

Avui, davant el 8M i la vulneració sistemàtica de drets humans per part del govern rus, recuperem aquesta entrevista

La Yuma Yuma prové d’una família molt nombrosa del sud de Rússia amb la qual ja no té relació perquè els seus pares i la resta de parents no van acceptar que fos lesbiana. La seva lluita es remunta a l’adolescència i l’ha traslladada a les seves filles, l’Alina i la Mila, que ja saben què és fugir del país per protegir la seva vida. Una de les seves cites culturals de referència és el festival internacional de cinema “bok o bok” (banda a banda), que té lloc a Sant Petersburg durant la tardor i que tracta sobre temes com l’homosexualitat, la bisexualitat i les persones transgènere. “Nosaltres som voluntàries cada any i formem part d’un gran equip. El festival vol canviar el món i la cultura a través de pel·lícules, hi ha un clima molt obert, no només de persones LGTBIQ+. Com que som molt lluitadores, hem rebut molts atacs, de diferents persones i de la policia, però també tenim molt bones relacions i molts amics”, explica la filla petita, la Mila, en anglès, mentre va traduint l’entrevista al rus a la seva mare.

Va ser en aquest festival on van conèixer un publicista que volia fer un anunci sobre aliments saludables per a la cadena de supermercats VkusVill. La idea original era presentar diferents famílies que parlessin de forma natural sobre com feien la compra, com cuinaven i com era la seva vida quotidiana. Així, per exemple, hi havia una parella tradicional amb molts fills, una altra amb el seu gos, i la família Yuma, formada per la Yuma, les seves filles biològiques Mila i Alina, i la parella d’aquesta, la Ksenia. No hi havia cap rètol que les identifiqués com a lesbianes, però el fet que l’Alina i la Ksenia parlessin de “la meva dona” va encendre les alarmes d’ultraconservadors i homòfobs.

“El més irritant per a ells era que fóssim una família igual a les altres”, resumeix la mare. “Mostrar-nos com érem era trencar amb els estereotips. Tota la propaganda pública a Rússia ens margina, com si no fóssim normals, i mostrar-nos com una família normal que compra i cuina i que té una vida feliç va ser un èxit. El missatge més important dins l’activisme és inspirar la gent jove. És molt difícil ser LGTBIQ+ a Rússia, però ens podem fer costat les unes a les altres. Volíem donar suport al dret a tenir una família i volíem ser una inspiració per a d’altres, mostrant que podem tenir una bona vida. Això, per al nostre govern, és ser extremista, trencar les seves normes i destruir el seu règim”.

Víctimes d’una campanya d’odi

La Yuma i la Mila es refereixen a una llei de l’any 2013 segons la qual està prohibit difondre qualsevol tipus de promoció de valors i estils de vida que mostrin “relacions sexuals no tradicionals” entre les persones menors d’edat. Així, la participació a finals de juny en l’anunci del supermercat, que inicialment els semblava una oportunitat per obrir mentalitats, es va anar complicant en rebre missatges d’odi i amenaces violentes a les xarxes per part de grups neonazis, fins al punt que van haver de tancar els seus comptes i bloquejar els telèfons. L’assetjament va anar més enllà, quan diversos grups feixistes van localitzar el seu domicili, però el que més por els feia era que també n’era víctima la filla de l’Alina i la Ksenia, de vuit anys.

Havien avaluat els riscos abans de participar en la campanya, però les conseqüències eren més grans del que havien previst. “Com que som lesbianes i participem en diferents lluites, la policia ens pot detenir. Això forma part de la nostra lluita. Abans de participar en una activitat, debatem quins riscos podem assumir”, explica la Yuma. La Mila afegeix: “Som bones en prendre riscos. Aprenem a evitar-los i a fugir ràpidament, a no ser detingudes per la policia i a escapar dels grups feixistes. La majoria de vegades ho fem i trobem camins de sortida”.

Els indigna que la llei estigui més a favor de detenir-les que de protegir-les dels atacs a les xarxes i físics. “Els grups feixistes van enviar-nos missatges intimidatoris amb fotos dient que ens matarien, però el més aterridor és que tenim una llei contra les persones LGTBIQ+ i ens podien treure la meva neboda”, lamenta la Mila. “Ella és menor d’edat. La gent pot escriure al govern i el govern pot venir i agafar-nos-la. Fa por que la treballadora social vingui a casa, t’agafi la filla i no la tornis a veure mai més. Coneixem famílies a qui els ha passat”.

Així, el mes de juliol, mentre la polèmica sortia als mitjans de comunicació i la cadena de supermercats es disculpava i retirava l’anunci, les Yuma meditaven cap a on fugir perquè sabien que en qualsevol moment podien empresonar-les o bé separar-les de la filla de l’Alina i la Ksenia. Va ser llavors quan, a més de les males notícies i les amenaces, també van rebre mostres de suport de persones de diferents indrets, entre ells, de Barcelona, que les animaven a venir per estar més segures.

A principis d’agost es van establir a la capital catalana, una ciutat que no coneixien. “Barcelona ens va semblar el lloc més acollidor”, resumeix la Mila. Només quedava que també arribés la parella de la Yuma, que ho va aconseguir a principis de novembre. Totes sis són sol·licitants d’asil. Un cop enllesteixin tota la documentació, la intenció és que la Yuma i l’Alina es casin amb les seves respectives parelles. La Mila està encantada amb els futurs casaments de la seva germana i la seva mare, però també troba a faltar el seu xicot, que viu a Moscou.

Atacs de pànic i crisi d’identitat

La Yuma, psicòloga de professió, reconeix que ha intentat ser feliç tota la vida. En sap molt de supervivència i de patiment, i encara arrossega atacs de pànic per temes de seguretat, com si s’hagués acostumat a viure sota la pressió que en qualsevol moment han de tornar a escapar: “La meva ment no entén que pugui estar tan segura aquí”. A la Yuma li costa dormir bé a les nits, però està convençuda de l’elecció del país: “A Espanya, la família és molt important. La gent aprecia el sentiment familiar i noto que aquí he trobat un lloc on ser acceptada”.

Per a la Mila, estudiant de psicologia, la sensació és diferent de la de la seva mare. “Jo hauria de ser feliç aquí, però tinc crisi d’identitat. Fa tres mesos que hi som i ja tenim un munt d’amics i són increïbles. La gent a Barcelona ens ajuda sense demanar res a canvi, perquè són bona gent. Quan vam arribar ens van deixar un apartament per uns dies, i ara estem dins un programa d’asil. Tot i això, crec que tinc un fort sentiment d’identitat amb Rússia; bé, amb Moscou. Sento que allà hi és la meva generació, de la qual en formo part, i és dur, perquè sento aquesta connexió. I encara que sigui dur viure allà, Moscou és part de qui soc jo”.

De fet, per a la Mila, a ciutats com Moscou “la gent no té tants problemes amb les persones LGTBIQ+, pot ser realment tolerant. Tots els països tenen grups neonazis, aquí també n’hi ha. A Rússia, el problema no és tant amb la gent sinó amb el govern”.

El dret a tenir una família

El dret a tenir una família les ajuda a continuar, per elles mateixes i per qui no té l’altaveu mediàtic. La Yuma és especialment sensible amb les persones joves i trans. “Estan soles, no estan acceptades. A vegades, no poden trobar família, no poden trobar parella, estan aïllades. Estan patint molt, sobretot mentalment, i no tenen medicació. I les adolescents estan excloses de la família, dels professors i són víctimes d’assetjament a l’escola”.

Sovint, adolescents d’uns 16 anys acudien a la Yuma, en un centre comunitari que coneix la població LGTBIQ+, i ella intentava fer-los creure que poden ser acceptats, que són normals i que tenen dret a tenir una família. “Tothom necessita una família, és un sentiment bàsic, i ens el volen treure. A Rússia intenten extingir-nos”.

En aquest context, la Mila està convençuda que és millor fer alguna cosa que no quedar-se quieta, i destaca que l’anunci dels supermercats VkusVill va traspassar les fronteres russes i va ser un èxit. “M’agrada quan al titular diu “família russa LGTBIQ+”. Parlar de família LGTBIQ+ a Rússia és revolucionari. A Rússia hi ha la propaganda que les persones LGTBIQ+ no procreen, no tenen fills, són pedòfiles, són marginades i no són una família en absolut. Quan al titular diu “família russa LGTBIQ+”, crec que és una fita de la qual hem d’estar orgulloses”.