Si la immunitat prèvia proporciona prou protecció, les mesures de precaució per frenar la propagació d’òmicron, juntament amb la vacunació i el reforç de la població, haurien d’evitar una pressió intolerable sobre els sistemes sanitaris. Però si no és així, és inevitable que augmentin les restriccions socials a mesura que la variant s’estengui per tot el món i substitueixi potencialment la variant delta, que és actualment la dominant.
Els primers estudis –tots ells encara són provisionals, per la qual cosa encara han de ser revisats formalment per altres científics– suggereixen que l’òmicron és manejada pitjor per la immunitat existent. Però la investigació també suggereix que l’administració duna tercera dosi de vacuna de reforç pot proporcionar protecció. Així doncs, les males notícies no són tan dolentes com podrien ser, però les bones notícies també s’han de tractar amb precaució. Heus aquí per què.
La immunitat és més que anticossos
Inevitablement, els primers informes s’han centrat en les dades més ràpidament accessibles, que són la quantitat d’anticossos que les persones tenen a la sang i que són capaces de neutralitzar la nova variant.
En general, les dades suggereixen sistemàticament que l’òmicron pot escapar en certa mesura aquests anticossos neutralitzants: la reducció de la neutralització en les persones doblement vacunades se situa entre 10 i 20 vegades i 40 vegades en comparació amb el delta. Dit això, en les persones que havien rebut dues vacunes i que també havien estat infectades, el nivell de neutralització de l’òmicron era més gran.
Això pot semblar alarmant. Però no és tota la història. En estudis anteriors que han analitzat formes anteriors del virus, els nivells d’anticossos neutralitzants s’han correlacionat bé amb els nivells de protecció: una activitat neutralitzant més gran equival a una millor protecció.
Però uns nivells més baixos d’anticossos neutralitzants no vol dir necessàriament que les persones estiguin completament exposades. Altres estudis també han descobert que moltes persones amb nivells baixos d’anticossos semblen estar prou protegides, sobretot contra la malaltia greu, fins i tot amb les noves variants com ara la delta. És possible que passi el mateix amb l’òmicron. El més probable és que això sigui perquè els anticossos neutralitzants que ataquen i anul·len el virus són només una part de la resposta immunitària.
També hi ha anticossos d’unió, que s’adhereixen al virus o les cèl·lules infectades per assenyalar-les a altres cèl·lules immunitàries per a la seva destrucció, i cèl·lules T i cèl·lules B de memòria, que poden atacar el virus directament i produir més anticossos per combatre’l. Fins i tot en absència inicial d’anticossos que puguin neutralitzar el virus, aquests mecanismes poden proporcionar un nivell de protecció contra la infecció o la malaltia simptomàtica. Això podria ser suficient per reduir la probabilitat que òmicron causi una malaltia greu i limitar-ne l’impacte en els sistemes sanitaris.
Bones notícies?
Dos dels informes recents també suggereixen fortament que una tercera dosi de reforç d’una vacuna augmenta dràsticament els nivells d’anticossos neutralitzants contra la variant delta generalitzada i que això també augmentaria la neutralització de la variant òmicron. Un d’ells (un comunicat de premsa de Pfizer) suggereix que un reforç pot proporcionar un augment força marcat en la neutralització d’òmicron, encara que això només va incloure un resum dels resultats i no el conjunt de dades complet. Un examen més detallat de les dades disponibles en aquests estudis revela que la reducció de la neutralització d’òmicron pot ser extremadament variable (per això seria útil veure els resultats de Pfizer en la seva totalitat).
Mentre que algunes persones vacunades o prèviament infectades són bones per neutralitzar òmicron, d’altres gairebé no tenen anticossos neutralitzants, fins i tot després d’una dosi de reforç. Aleshores, és probable que aquestes persones segueixin estant protegides contra les infeccions o les malalties greus? És difícil de dir.
Com ja hem dit, no sabem fins a quin punt els altres mecanismes del sistema immunitari poden proporcionar protecció. No obstant això, sí que sabem que aquests altres mecanismes immunitaris es dirigeixen a diferents parts del coronavirus per neutralitzar els anticossos. I mentre que la part del virus on es dirigeixen els anticossos neutralitzadors –la proteïna de l’espícula– està molt mutada en òmicron, les parts en què se centren aquests altres mecanismes no estan tan afectades.
Podem esperar que les persones amb nivells baixos d’anticossos neutralitzants, fins i tot després d’un reforç, estiguin protegides per aquestes altres defenses immunitàries que romanen en gran manera sense disminuir. Tanmateix, això no és un fet, i necessitem més estudis per mesurar la protecció a la vida real.
Optimisme més que confiança
En general, doncs, el que sabem fins ara és que la vacunació o la infecció prèvia haurien de proporcionar certa protecció contra la variant òmicron, i que per a la majoria de les persones la protecció hauria d’augmentar amb una dosi de vacuna de reforç.
Però el missatge crucial d’aquests primers estudis és que encara necessitem molta més informació per avaluar l’impacte nacional i global de la ràpida propagació d’aquesta nova variant. Necessitem més estudis i més envergadura sobre els anticossos neutralitzants després de diferents combinacions de vacunes i infeccions prèvies.
També necessitem estudis sobre la capacitat d’altres mecanismes de protecció (cèl·lules T, anticossos d’unió) per controlar les infeccions i les malalties causades per òmicron. I necessitem saber en quina mesura aquests mecanismes també es potencien amb una tercera dosi de vacuna.I sobretot necessitem estudis amplis i en temps real dels nivells d’infecció i malaltia atribuïbles a òmicron per poder prendre decisions ràpides i racionals en matèria de salut pública.
Els grups de recerca de tot el món estan abordant totes aquestes àrees i, en un futur pròxim, podem esperar que els seus informes aclareixin la situació.
Catalunya Plural, 2024 
