Hi ha molts motius i alguns de ben preocupants pels quals la Renda Bàsica està ben present en el debat polític. Cada dia que passa la RB és més coneguda, justament perquè cada dia és fa més necessària i oportuna que mai.
Hi ha almenys quatre motius que voldria considerar:
El primer: en els dos darrers anys s’ha produït una acceleració de la concentració extrema de les rendes i la riquesa, i a la vegada un increment de la pobresa, les grans desigualtats i una situació permanent i estructural de dificultats econòmiques entre bona part de la població.
Fa pocs dies van publicar-se les dades d’un macro estudi publicat en alguns diaris en el que s’informa que el 10% de la població més rica concentra el 52% de les rendes i el 76% de la riquesa del planeta (és a dir les tres quartes parts del patrimoni mundial!), mentre que el 50% més pobre només capta el 8% dels ingressos i el 2% del patrimoni.
Les dades a Catalunya pel que fa al risc de pobresa i exclusió social segons la taxa Arope és del 26% de la població, una situació que afecta destacadament a les dones (27,8%), als menors de 18 anys (35,9%), a la gent amb nacionalitat estrangera (61,6%) i amb nivells formatius de Primària o inferiors (36,9%). Aquestes són les pitjors dades de pobresa dels últims 10 anys, ja que d’aquest milió sis-centes mil persones, unes 850.000 estarien en una situació de pobresa severa, una pobresa que s’ha duplicat en els darrers deu anys, en bona part perquè les polítiques socials que s’han aplicat en aquesta última dècada no han funcionat.
I aquest és el segon aspecte clau que ens caldrà també poder debatre i analitzar a fons i que ens han dut a iniciar aquest Pla Pilot: per què fallen les polítiques condicionades en la lluita contra la pobresa i, per tant, per què ens cal una Renda Bàsica individual, universal i incondicional.
Actualment existeix suficient evidència empírica que demostra la ineficiència i ineficàcia de molts programes de prestacions condicionades arreu del món. La literatura científica i molts organismes internacionals com la Comissió Europea o la ONU fa anys que han identificat molts dels problemes inherents a aquestes polítiques o prestacions condicionades com són l’estigma social, les baixes taxes de cobertura, la seva poca intensitat, les no sol·licituds de molta gent, les denegacions, les trampes de la pobresa, els costos administratius i de recursos humans, la sobre dimensió de les tasques burocràtiques, etc.
I aquí va la tercera idea clau: considerar la individualitat (entendre els canvis en l’estructura demogràfica i sociocultural) la incondicionalitat (les situacions vitals són vegada més variants i fràgils) i la universalitat (hem de poder cobrir a la gent abans que caigui en la pobresa) com a pilars fonamentals pel nou model de benestar social. Cal un canvi de paradigma.
Hem de poder garantir l’existència material del conjunt de la ciutadania i també permetre una major quota de llibertat a tota la població.
Sabem també que un experiment com aquest presentarà unes limitacions que cal posar de manifest abans de començar-lo: no podrem introduir reformes fiscals per redistribuir la riquesa, tampoc aconseguirem reduir les desigualtats, en només dos anys caldrà veure com es comporta la gent que hi participa, és impossible trobar territoris representatius al 100%…
En els darrers anys l’atenció mediàtica rebuda pels experiments de Renda Bàsica que s’han realitzat a diversos llocs del món han contribuït també a l’increment de la popularitat de la Renda Bàsica entre el conjunt de la població.
El pla pilot que volem impulsar des del Govern de Catalunya vol ser generós i ambiciós, tant pel que fa a la mostra de població: que sigui d’unes 5000 persones, com de la quantia a rebre, que volem situar al voltant del llindar de la pobresa a Catalunya: uns 900 euros i que tingui una durada de 24 mesos.
Anirà adreçat a alguns municipis i barris (a concretar) per tal de replicar el màxim possible la diversitat i l’heterogeneïtat del territori tot i que és impossible poder fer-ho del tot.
I aquí ve la quarta qüestió: poder contestar per què es adequada o encertada la proposta d’una RB:
- Com pot impactar una prestació individual i incondicional en la vida de les persones i en el seu entorn immediat?
- Què passa a la vida d’una persona quan disposa del mínim econòmic necessari per cobrir les seves necessitats bàsiques i no viure en una situació de pobresa i inseguretat econòmica?
- Quin impacte pot suposar aquest canvi respecte a la seva vida i la seva pròpia autopercepció? I en la reducció de l’estrès i la millora de la tranquil·litat psicològica i en la salut mental?
- Que suposarà a la vida de moltes dones tenir uns ingressos individuals? I en la vida del jovent?
- Hi haurà més participació social i afavorirà la solidaritat entre la gent?
- Es generarà més confiança entre les persones i amb les institucions?
- Facilitarà la creativitat i la iniciativa en projectes cooperatius?
D’aquestes i altres preguntes podrem obtenir respostes amb el pla pilot.
El Pla ja compte amb l’assessorament i seguiment d’un consell Assessor (amb persones destacades per la seva trajectòria activista, per la seva vàlua acadèmica i professional en la matèria). També comptarà amb la supervisió i seguiment d’un Consell ètic necessari en qualsevol projecte d’aquesta tipologia.
La posada en marxa de l’Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal del Govern de la Generalitat és una bona notícia i una oportunitat per tal d’avançar en la transformació social d’una societat i d’un món que presenta greus problemes de desigualtats socials i alts índex de pobresa, que no podem obviar i que no ens podem cansar de denunciar.
Bé, es tracta en definitiva de “cavar els fonaments d’una vida més alta” com cantava Ramon Muntaner, recentment desaparegut, amb lletra del Pere Quart.
Catalunya Plural, 2024 
