Barcelona, un exemple a seguir per la resta de ciutats de l’estat
L’anàlisi realitzat dels diferents serveis socials dels municipis de l’estat amb més de 10.000 habitants, mostra que Barcelona tindria la segona despesa més elevada per habitant de tot l’estat (230,4€ per habitant), només per darrere del municipi andalús Alcalá de Jaén (243,28€ per habitant).
De fet, si s’agafen els deu primers municipis del rànking, la única ciutat capital de provincia que hi ha és Barcelona. La següent seria Cádiz, que se situa en una onzena posició amb una despesa de 164,4€, i en la quinzena posició es trobaria Madrid (154,92€).
L’informe que fa des de fa cinc anys elabora l’AEDiGSS recull també que la ciutat de Barcelona és una de les 37 que compleixen amb els criteris necessaris per ser considerada com una ciutat que assoleix l’excel·lència en inversió social. Això és així perquè la inversió per càpita supera els 100 euros per persona i any (de fet duplica amb escreix aquesta xifra).
En els pressupostos de l’any 2021 aquesta inversió no s’ha reduït respecte a la liquidació de 2020 ja que la despesa social representa com a mínim el 10% del pressupost total no financer de l’Ajuntament, i perquè el portal de Transparència municipal permet veure en detall l’execució d’aquesta despesa.
Catalunya, segona comunitat autònoma en despesa social
La Comunitat Autònoma amb més Ajuntaments amb Excel·lència en la seva despesa en serveis socials és Andalusia amb 14 Ajuntaments, seguida de Catalunya amb 8, la Comunitat València amb 3, Canàries, País Basc i Castella i Lleó amb 2, i la resta de CCAA amb 1 sol Ajuntament, a excepció d’Astúries, Cantàbria, Extremadura, Múrcia, Navarra i la Rioja, què no compten amb un sol Ajuntament que atengui aquests criteris d’excel·lència.
A més de la capital catalana, set municipis més han obtingut la màxima qualificació d’excel·lència en inversió social que estableix l’estudi de l’AEDiGSS, fet que només han aconseguit 37 municipis en tot l’Estat. Són els següents: (2) Barcelona, (3) Esparreguera, (5) el Prat de Llobregat, (25) Montcada i Reixac (26) Sant Adrià del Besòs, (31) Sabadell, (32) Terrassa i (33) Mataró (34).
En el següent mapa es pot apreciar la calificació dels municipis analitzats per l’estudi. En verd, aquells que han obtingut la qualificació d’excel·lència; en blau, aquells que són sensibles a fer polítiques orientades a eixamplar els serveis socials; en vermell, aquells que tenen un nivell pobre en despesa social, i en taronja, aquells ajuntaments catalogats com a insolidaris.
Mentre Andalusia i Catalunya serien els exemples a seguir, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana tindrien un major números de municipis amb la pitjor qualificació possible.
Font | Índice de Desarrollo de los Servicios Sociales
Què és i què mesura l’Índex DEC?
L’Índex DEC és un estudi que analitza el nivell de desenvolupament de les estructures i pressupostos dels serveis socials dels municipis d’Espanya en base a tres categories, de menys a més importància. Cadascun d’aquests aspectes es desglossa en diversos indicadors, als quals s’assigna una puntuació la suma de la qual determina el resultat que cada municipi obté en el corresponent aspecte i en el total.
(D) Nivell de drets de decisió política: Es valora si es disposa o no d’una Llei de nova generació, si s’ha aprovat el catàleg de serveis en el darrer any, o si des de l’administració han desenvolupat un Pla estratègic.
(E) rellevància econòmica: S’analitza la despesa consolidada de les administracions públiques en serveis socials, i el percentatge de despesa en serveis socials sobre el total del pressupost.
(C) cobertura de serveis: Anàlisi concreta dels serveis socials. Per exemple; persones amb accés serveis, quantitat econòmica que reben, ajuda a domicili per a persones majors de 65 anys, centres ocupacionals i centres de dia, etc.
Catalunya Plural, 2024 
