Tot just aquest Nadal fa setanta anys que es va cremar el Pare Noel a la catedral de Dijon, a França. El diumenge anterior a Nadal, el 23 de desembre de 1951, una manifestació va acabar amb una figura del Pare Noel penjat de les reixes de la catedral i cremat a l’atri.
Part de la comunitat catòlica i protestant estava preocupada per la creixent importància que estava adquirint aquesta figura en el Nadal dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Ho veien com una mostra de la paganització d’unes celebracions que havien de tenir tot un altre sentit. Criticaven també que el Pare Noel s’estava introduint a les escoles, on no ho podia fer el pessebre pel laïcisme que impedeix testimonis religiosos.
L’antropòleg Claude Lévi-Strauss a partir d’aquest episodi de Dijon va escriure un article molt interessant per aproximar-nos a les tradicions, els seus orígens, les seves evolucions…Una de les cançons més populars a França és el “Petit papa Noël” de Tino Rossi. Una cançó del 1946 que tota la gent gran i petita coneix, que es canta a l’escola i no deixa de sonar.
Per altra banda, a les escoles no acostumen a cantar cançons religioses, les nostres nadales sorgides de les tradicions religioses… La tornada torna i torna demanant al Pare Noel que no s’oblidi de la seva sabata quan baixi del cel amb milers de joguets…
Petit Papa Noël / Quand tu descendras du ciel / Avec des jouets par milliers / N’oublies pas mon petit soulier
Ara no cremem el Pare Noel a la catedral, ni està tan present aquesta disputa contra a paganització de Nadal. La barreja de les tradicions s’ha fet tan intensa que ja ens costa distingir d’on ve cada cosa i bona part de la població n’acaba vivint diverses simultàniament de diferents maneres…Una de les tradicions inventades, totes ho són, que s’ha imposat és la del consumisme. Aquest període de festes es fonamenta en comprar i comprar, i cada element nou que incorporem ho reforça: Black Friday, Cyber Monday…El Pare Noel, el Tió, el Reis de l’Orient, l’Olentzero, Sant Nicolau… totes aquestes figures poden utilitzar-se en nom del consumisme. El problema no són les tradicions, religioses o paganes; el problema és el consumisme.
Al consumisme li costa viure sense els relats que ajuden a la seva acceptació. Convé que intentem separar-lo, que busquem la manera d’escindir el consumisme d’aquells valors, idees i principis que parasita. El consumisme, el consum per sobre de les nostres possibilitats dels recursos que fan possible la vida en el planeta, del mateix planeta, és un dels grans reptes als quals hem de fer front. Un repte que cada cop coneixem millor, que cada cop hi ha més gent que està assumint.
Un repte que ha de formar part de tot allò que fem quotidianament, individualment i com a societat. Ara es tracta de què el consumisme no continuï parasitant els necessaris principis i valors de la sostenibilitat. Aeroports verds, avions verds, cotxes verds… La sostenibilitat no passa per altre camí que fer menys i millor. Aprendre a viure millor amb menys.
Potser aquest any 2021 que ara acaba serà el moment històric en què més persones ho saben, ara toca fer-ho. Un any que acaba i en el que hem conegut millor la pandèmia que patim des de fa gairebé dos anys. Una pandèmia que ens ajuda també a conèixer-nos millor. Una pandèmia que és una gran disrupció i que des del principi hi ha qui ha volgut intentar aprofitar perquè penséssim sobre les nostres vides.
Les vides que ens havien portat fins a la pandèmia (desforestació, contacte amb noves malalties, debilitació dels sistemes sanitaris, menysteniment de les cures…) i que si eren part del problema no haurien de ser part de la solució. Sabem que la pandèmia afecta a tot el planeta, que ens iguala perquè tothom la pot patir, però que aguditza les desigualtats ja existents i això encara ens fa ser més desiguals.
Sabem que la pandèmia necessita una vacunació global, però no ho fem. Sabem que hi ha elements essencials per a la vida que hem de garantir, però no ho fem. Sabem que hem d’aconseguir fer arribar les vacunes a tots els països, salven vides. La ciència ens ho ha ensenyat. Sabem que necessitem garantir els ingressos que les persones necessiten per viure, garantir el dret a l’habitatge…
Ens ho diuen des de sindicats, moviments socials, ho reconeixen els governs, però no ho fem prou. Sabem que necessitem un sistema sanitari que no se saturi i pugui donar resposta a les emergències mèdiques que vivim… Ens ho diuen des dels centres hospitalaris i de salut, els governs ho reconeixen, la mobilització social ho reivindica, però no ho fem prou. Acaba 2021 com l’any segurament amb el grau més alt de coneixement i consciència dels mals que patim i d’allò que caldria fer per resoldre’ls. Segurament al llarg de la història mai hi ha hagut tanta gent amb una consciència ecologista, feminista, amb voluntat de garantir drets socioeconòmics…
Però el consumisme i tot allò que li dona vida no és ecologista, ni feminista, ni vol garantir drets, només parasita aquests principis i valors per continuar vivint. Una mirada optimista ens ha de permetre encarar el nou any aprofitant aquest potencial. Cremar el Pare Noel no va ser solució de res, ni ho serà. Trobarem el camí aprofundint en el coneixement, els valors i els principis que garanteixen la sostenibilitat, la igualtat en la diversitat, les condicions materials de vida, les nostres llibertats… Trobarem el camí aprofundint en la coherència entre allò que volem ser i allò que fem.
Catalunya Plural, 2024 
