The saddest country on earth: Afghanistan graveyard of its own people (V.O)
Les darreres quatre dècades han vist l’Afganistan enfrontar-se a desastres naturals, com ara inundacions i sequeres, que van fer que la vida dels seus habitants estigués plena de crisi, la majoria dels quals depenen de l’agricultura per arribar a final de mes. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació informa que és probable que l’Afganistan enfronti un dèficit del 25% a la collita de blat a causa de la interrupció política.
Això deixarà un de cada tres afganesos en situació d’inseguretat alimentària aguda. La presa del país per part dels talibans que el van governar del 1996 al 2001 – després expulsats per l’operació liderada pels Estats Units de llibertat duradora – i la posterior arribada de les forces de l’OTAN al país, després de vint anys a l’Afganistan, va portar molt pocs canvis. Ara els talibans són de tornada al timó del poder, i la crisi política ha agreujat la situació humanitària. Els desafiaments i les lluites que enfronta el poble afganès fan que la situació sigui la pitjor que mai havia vist aquest país. El nombre de persones que s’enfronten a la pobresa augmenta, i centenars de milers han fugit i s’han desplaçat internament.
També afecta la fuita de cervells i professionals amb capacitat, educació i experiència que podrien haver reconstruït el país, cosa que està empenyent-ho a una pressió i incertesa encara més grans. Els talibans no són de cap manera capaços de governar el país, amb el seu govern interí que encara no ha estat reconegut internacionalment. El poble afganès suporta la pitjor part d’aquests efectes immediats, ja que la greu escassetat de fons i medicaments amenaça la provisió contínua de subministraments essencials per als serveis de salut.La banca es troba a la vora del col·lapse. En el pitjor dels casos, només un nombre limitat d’instal·lacions seleccionades romandran si la situació continua d’aquesta manera.
L’Afganistan posttalibà està a punt d’una terrible catàstrofe humanitària, amb desenes de persones obligades a vendre les seves propietats, els seus òrgans corporals, i fins i tot les filles a canvi de diners a causa de la manca d’aliments i accés a mitjans de subsistència. És més aterridor i molt més agut del que es reflecteix als mitjans, que només es pot imaginar la profunditat de la tragèdia en aquesta terra oprimida i injusta.
Amb la fallida dels bancs privats i estatals, el cessament del treball de les ONG i les institucions privades i estrangeres, i el cessament de la producció nacional, el mercat va en orris. Aquells que estaven en un nivell econòmic més alt abans que els talibans arribessin a Kabul ara estan per sota de la mitjana; la classe mitjana està per sota del llindar de la pobresa, i aquells al llindar de la pobresa estan en un estat de desordre.
La moneda s’ha depreciat un 30% en dos mesos, i el tipus de canvi ha passat d’un dòlar a canvi de vuitanta afganis a l’agost, a un dòlar a canvi de cent trenta afganis la darrera setmana. Això ha incrementat encara més la pobresa en un país on més de prop del 96 % de la població no menja prou —segons el recent Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides—. Set de cada 10 famílies recorren a manllevar aliments, sent 38 milions les persones que ja enfronten una greu escassetat d’aliments.
La desnutrició també està augmentant, amb 3,4 milions de nens en perill de perdre la vida els mesos vinents.El preu dels productes alimentaris ha augmentat entre un 35 i un 40%. Un sac de farina kazakh de 50 kg (110 lliures) ha pujat entre un 20 i un 40% costant ara entre 2.800 i 3.200 afganis quan solia vendre’s per 1.700 afganis. El preu del sucre va pujar un terç i el de l’arròs més d’un terç. Una barra de pa sec de 400 grams solia vendre’s per 10 afganis i ara es ven per 25 afganis; el preu d’un recipient gran d’oli de cuina era d’uns 700 afganis fa tres mesos, però ara costa uns 1.800 afganis.
L’organisme econòmic, polític i cultural de l’Afganistan ha estat tan feble i endarrerit que no es mantindrà dret durant molts anys. Tot i la caòtica situació, les dones afganeses estan a l’avantguarda de la lluita contra els talibans, demanant a crits pa, treball i llibertat.El dèficit comercial de l’Afganistan anteriorment rondava el 30% del PIB i es finançava gairebé íntegrament amb ajuda exterior, segons el Banc Mundial.
Amb l’accés denegat a les reserves de dòlars a l’estranger, el sector financer de l’Afganistan trontolla a la vora del col·lapse. El govern talibà no pot pagar els empleats del govern ni subministrar energia per als seus ciutadans. Cada dia es formen llargues cues fora dels bancs afganesos mentre els vilatans, espantats i amb problemes de liquiditat, intenten extreure’n els dipòsits. Moltes sucursals bancàries no obren en absolut o només ofereixen serveis limitats a mesura que continua l’escassetat d’efectiu.
Ara imagini com un empleat del govern o un mestre que no ha rebut un salari en quatre mesos es pot mantenir a si mateix i la seva família. Quan els governants d’un país no tenen l’educació econòmica i política per governar, només poden crear la catàstrofe humanitària. Cal entendre la profunditat de la tragèdia i la ignorància política i econòmica dels talibans. Els talibans són majoritàriament estudiants d’escoles religioses, dormen a mesquites i s’alimenten de l’aigua i el pa dels pobres com una caritat feta per les mateixes persones ara governades pels talibans. Aquests estudiants religiosos coneguts com a talibans no tenen dues paraules d’humanitat al cap ni una mica de bondat al cor.
No cal esperar que es regeixin per la llei. Crida l’atenció la política doble dels talibans: amb la seva arribada, van cridar per la derrota dels Estats Units i van decapitar persones per treballar amb països occidentals, van empresonar i fins i tot van dir que els que havien estudiat i treballat a l’Afganistan durant els darrers vint anys no són elegibles per ser part de la força laboral perquè la seva educació formava part de pla d’estudis infidel d’occident.
Van perseguir i van matar molts afganesos, incloses cinc dones activistes de la societat civil a la província de Balkh i un altre jove educat a la província de Baghlan a causa dels valors i la moral que sostenien aquestes persones, que segons els talibans estan occidentalitzats i no són acceptables.
Els talibans han tancat les portes a les dones afganeses de les escoles, universitats i oficines han instal·lat mul·làs (clergues religiosos) en llocs i oficines governamentals clau.Ara els talibans estan convidant els nord-americans a anar en contra aquell contra qui van lluitar perquè era invasors i infidels. Els talibans van matar molts afganesos acusant-los de treballar amb els nord-americans i de voler que els nord-americans es quedessin a l’Afganistan, però ara els talibans mostren la seva veritable cara.
Realment no els importa amb qui es fiquin al llit sempre que serveixi als seus interessos, de manera que els innombrables afganesos assassinats amb el pretext que eren amics dels nord-americans i treballaven per als nord-americans van ser un acte perfecte per arribar al poder.
Mentre els talibans intenten consolidar el govern interí a Kabul, s’enfronten a amenaces de seguretat d’ISIS-K, la filial regional de l’Estat Islàmic, que ha estat aprofitant l’acord de retirada amb Washington per posicionar-se com l’últim moviment gihadista restant de l’Afganistan.
La situació actual continua sent molt incerta. La Representant Especial de les Nacions Unides per a l’Afganistan, Deborah Lyons, ha advertit el Consell de Seguretat de les conseqüències d’una altra guerra civil a l’Afganistan, que no només és catastròfica per al poble afganès, sinó que també “augmentarà la inseguretat a molts altres països , propers i llunyans”. La nostra millor esperança és que la calma torni a tot el país en un període de temps relativament curt.
Catalunya Plural, 2024 
