I és que aquesta és la premissa que es troba al racó més interior del cor de Reservation Dogs (Disney+). Tot i així abans d’entrar a parlar de la sèrie vull avisar que no tinc especial interès a entrar a la discussió sobre la plètora de noms que es fan servir, per referir-se en diferents graus de correcció política, per parlar d’aquells pobles que habitaven un territori i que van ser expulsats pels colons europeus fins al punt de deixar-los uns petits espais de (posem-hi) protecció especial. L’important és entendre que un indi a EUA i un māori a Nova Zelanda no comparteixen cap antecedent comú. I malgrat això coincideixen en moltes característiques.
Començaré pel principi, una mica de context abans d’entrar en el que és la meva recomanació per a aquesta setmana. Ens remuntem al 2004 i al festival de Sundance. Allà treballa Bird Runningwater, com a representant de les comunitats indígenes, i aquest senyor té una missió vital molt clara que és unir els diferents pobles nadius del planeta. Doncs Bird es troba allà amb un jove Taika Coen (conegut ara com Taika Waititi i famós director de pel·lícules com Thor o l’oscaritzada Jojo Rabbit) i també amb Sterlin Harjo, un altre director novell, i els posa en contacte entre ells, com a part de la seva campanya per unir a persones de pobles nadius. No us vull avorrir amb els detalls, però Sterlin i Taika creen una bona relació i malgrat que la distància mantenen el contacte i es van comentant els projectes que va fent cadascun pel seu compte.
I ara per fi tornem al tema que ens ocupa. Tots dos tenen clar que hi ha una característica de vital importància que mai no es representa als mitjans pel que fa als indis. S’han vist indis ferotges, indis amables i humils, indis honorables i bons guerrers, indis borratxos i traïdors, però mai no s’han mostrat indis amb sentit de l’humor. I això és una cosa que els molesta especialment perquè tenen clar, claríssim, que si una cosa ha estat important en la supervivència d’aquests pobles és; com s’han pres la seva desgràcia amb humor. Com han estat capaços de gestionar els aspectes negatius de la seva història (i existència) mitjançant aquesta eina poderosa que és el sentit de l’humor.
Amb aquesta idea al cap es llencen a proposar una sèrie i, la veritat sigui dita, no els va costar gaire convèncer la gent de FX (cadena original als EUA abans de ser adquirida per Disney amb la compra de FOX) perquè posessin diners, i en poc temps es va preparar el càsting i es va gravar la sèrie, usant com a protagonistes a nadius de la zona i amb una gravació en una reserva real a Oklahoma. Per a ells era important representar això bé per no haver de trobar-se amb situacions incòmodes com la que explica Taika, quan va ser entrevistat sobre com havien reaccionat els “Ancians de la Tribu” en veure les càmeres i els focus de la seva primera pel·lícula. (Resposta: van treure els telèfons i van enviar un vídeo als amics sobre això).
El resultat és una sèrie molt humana, que explica històries de tota mena, des d’un costumisme sec fins al realisme màgic que ens recorda tant a Northern Exposure (Doctor a Alaska). Hi ha episodis que, al meu entendre, entren al top5 de totes les sèries que he vist el 2021 (Per als que vagin a veure-la, em refereixo al que surt l’actor Bill Burr).
Hi ha actuacions memorables de nanos que són complets desconeguts i que es guanyen un raconet als nostres cors amb una facilitat sorprenent. I tot això sense oblidar ni amagar els temes socials i problemàtiques reals amb què es troben les persones que viuen en reserves com la de la sèrie. Desarrelament, frustració, alcoholisme, i molts més, però sempre amb aquest punt de bon rotllo i alhora amb una clara intenció dels creadors de demostrar que aquests problemes són de tots, no només dels indígenes.
Es pot veure a: Disney +
Puntuació: 7/10
Catalunya Plural, 2024 
