L’altre dia publicava a les meves xarxes socials el fet de com quan estava en època d’exàmens automàticament la meva salut mental dequeia sense poder (ni saber) gestionar-la. Em va sorprendre veure que no era l’única que vivia aquesta situació, al contrari, vaig veure com érem moltes les persones joves en què, l’època d’exàmens, ens derivava a situacions d’ansietat, descontrol emocional o inseguretats.
Reflexionant i llegint els milers de comentaris que he rebut sobre aquest tema he arribat a una conclusió senzilla però extrema: el fracàs més gran que tenim al nostre país és el sistema educatiu; i sí, sé que estic fent una reflexió molt extremista però, aturem-nos a pensar i a reflexionar:
El sistema educatiu actual crea robots que no volen ni poden pensar perquè les guies docents o plans d’estudi estan, majoritàriament, compostes per matèries que ni tan sols serveixen per a la vida real i que desmotiven la gent jove fent que, tinguem un sistema educatiu que és un autèntic fracàs col·lectiu perquè no potencia la vàlua i el pensament crític que és, ni més ni menys, essencial per poder continuar avançant com a col·lectiu.
Un sistema d’ensenyament que no es basa en la vocació d’aprendre de la gent jove i que, per contrapartida, se centra en la voluntat única d’anar aprovant com a màquines per continuar passant de curs perquè “és el que toca” és el sinònim de que mai tindrem unes generacions suficientment preparades perquè puguin fer canvis rellevants a nivell social, crítics i que suposin una millora a les nostres vides o, el que és pitjor, estem creant generacions que sempre estaran frustrades amb el desenvolupament de la seva vida laboral i personal perquè no se’ls haurà donat les eines, quan tocava, d’un aprenentatge digne i satisfactori en què el seu pensament prevalgui per sobre d’una marca numèrica.
Que el professorat hagi d’imposar exàmens per valorar la capacitat de cada estudiant és un pegat totalment superficial que no es focalitza en el cas concret i que, per tant, òbvia raons personals de pes darrere d’un examen fallit o que, simplement, òbvia que memoritzar i vomitar no és sinònim d’aprenentatge per no dir que, quan un o una docent vol innovar en les maneres d’examinar cap a un model en què prevalgui més el pensament crític que memoritzar, se’l titlla dins del propi sistema educatiu de voler “regalar l’assignatura als més ganduls”.
En el moment en què s’ha de posar una xifra per determinar la vàlua de cada estudiant és el moment en què es veu clarament que l’ensenyament no està calant i que la joventut no està aprenent en absolut amb les classes que, en molts casos, són: magistrals, amb assistència obligatòria (perquè saben que si no omplen el quòrum), amb una ràtio exagerada, amb discursos repetitius, amb power points interminables i prehistòrics que reciclen any rere any demostrant que, fins i tot ells, no tenen ni la vocació per ensenyar aquesta matèria.
Que la docència se cenyeix en un quadrat en què si te’n surts ets un fracàs per a la societat (sense tenir en compte, evidentment, el que et fa feliç) fa que generacions que tenen un talent espectacular no puguin desenvolupar la seva vocació fora del que està “normativament establert” per la teva branca professional sense desmarcar-se de les ciències o de les lletres.
Determinar la vàlua, el talent o l’aprenentatge d’una persona en funció de si passa o no del cinc només fa que generar frustracions, ansietat i altres problemes de Salut Mental que, a més d’estar totalment normalitzats i invisibilitzats, posa en relleu que el sistema educatiu actual és incapaç de descobrir i potenciar el talent que té de manera inherent cada persona perquè sí, totes les persones tenim un talent; el problema és que el sistema no ho vol ensenyar, treballar ni potenciar.
Quan el sistema educatiu del nostre país se centri amb la voluntat acadèmica de cada estudiant, a ensenyar matèries necessàries al nostre dia a dia i sense necessitat de sotmetre la gent jove a haver d’arribar a una marca concreta serà el dia que: tindrem les aules plenes sense necessitat de fer l’assistència obligatòria, serà el dia que tindrem estudiants motivats i concentrats en ser millors que el dia anterior, serà el dia que la gent jove vulgui continuar estudiant per millorar en la seva vocació i serà el dia que, ni més ni menys, tindrem unes generacions felices i disposades a voler tenir un pensament crític que sí que canviarà el nostre panorama social destruint, d’una vegada per totes, el pensament únic que ens vol convertir en robots.
Catalunya Plural, 2024 
