El 8 de novembre es celebraran les eleccions al Congrés dels Estats Units. Com cada dos anys, els votants decidiran sobre la totalitat dels escons de la Cambra de Representants (435) i una tercera part del Senat (34 sobre 100). Els comicis de novembre seran decisius per a la segona meitat del mandat del president Joe Biden. I també pel paper que Donald Trump juga en el partit Republicà.
Històricament, quan un partit controla la Casa Blanca i també té majories a ambdues cambres del Congrés perd escons a les eleccions legislatives del primer mandat d’un president. Els analistes en general projecten que els Republicans recuperaran la majoria a la Cambra de Representants, mentre que al Senat la previsió és més difícil. A la Cambra de Representants 29 congressistes es jubilen, dels quals 22 són Demòcrates i set Republicans.
Dels congressistes que es presenten a un altre càrrec, vuit són Demòcrates i set Republicans. Per tant, 30 congressistes Demòcrates i 14 Republicans no es presenten a la re-elecció. L’oposició vaticina que el precedent històric, la xifra molt més alta de Demòcrates que no intenta renovar mandat i la disminució de l’índex d’aprovació de Joe Biden resultarà en un triomf clar dels Republicans. La comparació amb els dos darrers sufragis legislatius (2018 i 2020) justifica en principi la confiança dels Republicans. Dels 36 congressistes que no es van presentar a la re-elecció el 2022, 26 eren Republicans i només vuit Demòcrates. El 2018, dels 52 congressistes que no es tornaren a presentar, 34 foren Republicans i només 18 Demòcrates.
Cara i creu dels demòcrates
El promig de les enquestes mostra que el 44,9% dels votants optaria a les legislatives per a un Republicà, mentre que un 42,5% ho faria per un Demòcrata, un diferencial favorable en l’anomenat “vot genèric” per al partit de l’oposició que s’ha reduït les darreres setmanes però arribà a assolir deu punts a finals de 2021. Els sondejos també postren que les principals preocupacions dels estadounidencs són la inflació, la criminalitat, Covid-19 i l’economia en general.
Al gener només un 21% pensava que el país va en bona direcció. Sis mesos és molt temps en política. Actualment els Demòcrates poden destacar la bona situació macroeconòmica quant al creixement del PIB, l’atur molt baix (4%), l’increment dels salaris (tot i ser inferior a la inflació) i la probable sortida de la fase pandèmica de Covid-19. També apel·laran a la necessitat d’una majoria Demòcrata per a poder aprovar el paquet amb ajudes socials i inversions en energies i tecnologies verdes (el Build Back Better) i una nova llei electoral per a assegurar que no es discrimina contra les minories.
Els Demòcrates tenen en contra el nivell d’inflació més alt en 40 anys (7,5% interanual el gener) i la relentització econòmica dels propers mesos. Encara que es pugui frenar el conflicte a Ukraïna amb Rússia i les seves conseqüències, el creixement el 2022 serà inferior al de 2021. L’augment dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal per a controlar la inflació, la davallada dels índex bursàtils, l’esfondrament de la cotització de moltes empreses tecnològiques i la desaparició de molts pagaments dels paquets d’estímul anteriors provocaran menor consum i creixement econòmic.
Tots els factors esmentats influiran en les 44 curses “obertes” (sense candidat a la re-elecció) de la Cambra de Representants. Al Senat, de les 34 curses, els Republicans defensen 20 escons mentre que els Demòcrates només 14. Cinc senadors republicans es jubilen mentre que només un Demòcrata no busca renovar mandat. El lideratge republicà reconeix que aconseguir la majoria al Senat és molt més difícil que a la Cambra de Representants.
El suport enverinat de Trump
Hi ha un gran factor que complica les aspiracions dels Republicans. A partir de març es produiran les primàries per a escollir el candidat de cadascun dels dos partits. En el bàndol Republicà, Donald Trump els darrers mesos de manera metòdica i racional (des del seu punt de vista) ha anunciat el seu suport per als candidats republicans més radicals.
L’adhesió i compromís amb un candidat als EEUU es coneix com a endorsement. Els otorguen mitjans de comunicació, cambres de comerç, sindicats i polítics de prestigi o populars. Trump s’enfronta tant a una comissió d’investigació del Congrés com a processos civils i criminals en relació a la seva fundació, la destrucció i apropiació de documents confidencials de manera reiterada, les amenaces a càrrecs electes després de les eleccions de 2020 i el seu paper en l’assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021.
Tanmateix, una bona part dels votants Republicans manté una bona opinió de Donald Trump. Dues terceres parts dels votants Republicans estan d’acord amb l’afirmació palpablement falsa que el frau electoral contribuí a la victòria de Joe Biden. Per tant, els candidats Republicans a la Cambra de Representants, Senat i gobernadors intenten evitar la ira de Trump i obtenir la seva complicitat si és possible.
Alguns han estat valents i han trencat amb Trump. Disset republicans (deu congressistes i set senadors) van votar a favor del seu segon impeachment; 13 congressistes i 19 senadors van aprovar el paquet d’infraestructures i diversos han censurat l’actuació de Trump després que perdés les eleccions el novembre de 2020. Els càrrecs electes Republicans que han desafiat a Trump paguen un preu polític.
La clau està en els diners
L’ex president dona tot el seu suport i el de grups financers que el segueixen ajudant a candidats republicans radicals. El finançament és un factor clau encara que no sempre decisiu de cara al triomf. Una anàlisi de la revista Newsweek revel.la que quaranta candidats que han rebut un endorsement de Trump recaptaren de promig un 50% més el mes posterior a l’anunci que el mes anterior. Alguns exemples il.lustren el fenomen.
La senadora Lisa Murkowski d’Alaska va votar a favor del segon impeachment de Trump. L’ex president no només ha fet un endorsement a Kelly Tshibaka, que desafiarà a Murkowski en les primàries. També ha advertit al gobernador republicà d’Alaska (Mike Dunleavy) que l’atacarà si no rebutja a Murkowski. També és veritat que molts pesos pesats del partit Republicà (incloent l’ex president George W. Bush) es decanten per Murkowski. A l’estat de Missouri diversos republicans pugnen pel càrrec de gobernador.
La republicana moderada, la congressista federal Vicky Hartzler, s’enfronta a l’ex gobernador Eric Greitens, que hagué de dimitir després de ser imputat per infraccions electorals. La plana major del partit Republicà rebutja a Greitens, però tothom espera el posicionament de Trump. A Geòrgia, Trump s’ha implicat a fons amb la campanya de l’ex senador David Perdue, que irònicament perdé el seu escó de senador el gener de 2021.
No es pot infravalorar la quantitat persones de l’establishment del partit Republicà que van servir a l’administració de Trump. L’oncle de David Perdue, Sonny Perdue, fou el ministre (no polèmic) d’agricultura sota Trump, tot i que ja comptava anteriorment amb el prestigi d’haver exercit de gobernador de Geòrgia durant vuit anys i ser un empresari d’èxit. Més que un gran apreci per David Perdue, Trump vol acabar amb la carrera política de l’actual gobernador republicà, Brian Kemp, a qui acusa de no anul.lar els resultats presidencials.
El desgast republicà
Irònicament, molts líders republicans reconeixen que les denúncies de frau sense prova llençades per Trump després de novembre de 2020 disminuiren la participació dels votants republicans i els costaren els dos escons de Geòrgia al Senat el gener de 2021. Perdue i Kemp es desgastaran en les primàries. El guanyador segurament s’enfrontarà a Stacey Abrams, la afroamericana que Kemp derrotà per un marge mínim el 2018 i també inicialment rebutjà haver perdut.
Tant Alaska com Missouri són estats conservadors (i àdhuc Geòrgia fins el darrer cicle electoral) on segurament els Republicans guanyaran l’elecció general (a congressista, senador o gobernador) al novembre independentment de si el candidat que escullen a les primàries és més moderat o radical. Però a estats on els Demòcrates tenen més força optar per a un republicà radical els pots costar l’elecció al novembre. A Michigan, Trump no perdona que el congressista republicà Fred Upton votés a favor del seu impeachment. Dona suport al seu contrincant a les primàries, el legislador republicà de Michigan Steve Carra, que reconegué ser beneficiari d’un increment de les donacions financeres a la seva campanya després del endorsement de Trump.
En molts casos Trump simplement escolleix l’aspirant republicà que perpetua la mentida de que Joe Biden no guanyà les eleccions. A Arizona la desconeguda periodista Kari Lake ha adoptat aquesta posició. Els Republicans moderats prefereixen com a gobernador a Matt Salmon, ex congressista. La conclusió provisional de totes les enquestes és que una majoria dels votants Republicans té una opinió favorable de Trump, mentre que els càrrecs electes i èlit del partit estan més dividits sobre el paper de l’ex president. Alguns el rebutgen, mentre que altres voldrien que es concentrés en criticar la pujada de la inflació i la criminalitat i aportés solucions. Les eleccions del proper novembre poden acabar sent tant un referèndum sobre els primers 21 mesos de Biden com sobre els quatre anys de Donald Trump.
El repte de Joe Biden
Joe Biden, fins ara, ha gaudit de majories molt exigües tant a la Cambra de Representants (226 a 215) com al Senat, on es registra un empat a 50 que la vicepresidenta Kamala Harris desfà a favor dels Demòcrates. Tanmateix, el partit del president ha pogut aprovar al Congrés el paquet d’estímul American Rescue Plan de 1,9 bilions de dòlars el març de 2021 i també el de 1 bilió de dòlars per a la reconstrucció d’infraestructures de transport. Però el paquet d’estímul del Build Back Better i una nova llei electoral van ser abandonats perquè els Demòcrates no comptaven amb suficients escons al Senat. A més de l’empat al Senat i l’oposició en bloc de tots els Republicans, la negativa dels senadors Demòcrates Joe Manchin de Virgínia Occidental i Kyrsten Sinema d’Arizona a donar suport als esmentats projectes de llei va ser clau.
Per aquest motiu el resultat de les eleccions de novembre determinarà el futur de les grans propostes de la Casa Blanca fins a les presidencials de 2024. Paquets d’estímul, pressupostos i altres programes requereixen ser aprovats al Congrés. Les ordres executives del president poden adreçar alguns temes, però també poden ser ràpidament recorregudes als tribunals. Així ha passat amb el mandat legal que obligava a la vacunació contra Covid-19 o proves setmanals per a les empreses privades amb més de 100 treballadors. El Tribunal Suprem el va rebutjar per 6 vots contra 3, tot i que el va mantenir per als funcionaris del govern federal.
Catalunya Plural, 2024 
