“Divarian em va fer un lloguer social per 7 anys!”. Divarian és una societat immobiliària del BBVA i del fons voltor Cerberus. Amb aquesta frase començava aquest dilluns 28 de febrer una de les més de 50 assemblees locals de la PAH a Catalunya, quatre dies després d’haver aprovat la nova Llei antidesnonaments en el Parlament, impulsada per les entitats socials.
Vindran més. Ja són diverses les famílies que han notat una diferència de tracte amb la seva entitat financera o gran propietari, i és que allí on hi havia una negativa o un silenci aterridor, ara hi ha una petició de documentació per a signar lloguers socials. I en tot el territori, perquè –per desgràcia– amenaces de desnonament a famílies vulnerables n’hi ha en tots els pobles i ciutats, des de Terres de l’Ebre o Tarragona o Girona, passant pel Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona i arribant a Lleida o el Pallars.
Per què no se signaven abans? Perquè en general no entra en els plans dels grans propietaris tenir en compte el dret a l’habitatge de les famílies. A més, des que el 6 de febrer de 2021 el Tribunal Constitucional va anul·lar, després d’un recurs del PP, les mesures antidesnonaments d’ampliació de la Llei catalana contra els desnonaments aconseguides amb el Decret llei 17/2019 d’habitatge, van quedar desemparades –com a mínim– més de 4.000 famílies. Estaven esperant els seus lloguers socials i l’anul·lació de les mesures de lloguer social obligatori les va condemnar a sofrir un possible desnonament.
Des de llavors, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 –aquesta és la seva numeració i cognom– ha treballat sense descans per a recuperar els “lloguers socials antidesnonaments”. Al febrer, milers de persones van expressar el seu rebuig al nou atac del PP i la banca contra les mesures antidesnonaments en una manifestació multitudinària. Al juny del mateix any es va presentar i va registrar una nova proposició de llei amb el suport d’ERC, Junts x Cat, CUP i En Comú Podem, amb el compromís d’aprovar-la urgentment. Posteriorment, el grup parlamentari de Junts va presentar diverses esmenes que l’afeblien, quedant bloquejada. Però finalment i gràcies a la pressió social, es va aconseguir salvar la situació i arribar de nou a un acord, al qual es va sumar també el PSC.
I què ha canviat ara? Doncs que dimecres passat 23 de febrer es va aprovar per una majoria molt àmplia una nova llei, recuperant eines clau per a frenar els més de 60 desnonaments que es produeixen cada dia a Catalunya, gràcies a la força i tenacitat del moviment per l’habitatge de la PAH, dels col·lectius en defensa pel dret a l’habitatge i de la ciutadania organitzada. Avui mateix s’ha publicat la llei, així que demà ja estarà vigent.
Les mesures que s’han recuperat per a les persones en exclusió residencial són tres. En primer lloc, recuperem les renovacions obligatòries dels lloguers socials dels grans propietaris signats en 2015 que arribaven a la seva fi, mesura imprescindible per a evitar una nova onada de llançaments. En segon lloc, es restitueixen els lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en finalització de contractes de lloguer, evitant els desnonaments invisibles de famílies que s’han quedat en l’habitatge després de l’extinció del seu contracte amb un gran tenedor i que aquests voltors utilitzaven per a esquivar l’obligació –que mai van anul·lar– de detenir amb la mateixa fórmula els desnonaments d’impagament de lloguer.
Finalment, i no menys important, reactivem els lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables sense títol, imprescindible per a les famílies que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de bancs o voltors i que estiguin vivint en aquest habitatge abans de l’1 de juny 2021, o perquè després d’una execució hipotecària o desnonament d’hipoteca s’han quedat en el mateix pis –que ja no és seu–, situacions que són causa de milers de desnonaments anuals i a les quals, per fi, es dona una resposta valenta per part del Parlament de Catalunya.
A més, la nova llei inclou millores com són l’ampliació de la definició de gran tenedor, que inclourà ara empreses de més de 10 habitatges, protegint més gent (mantenint-se en 15 en persones físiques). El control d’ofertes de lloguer social obligatori i les multes per no fer-les s’assumirà per part de la Generalitat i no sols dels Ajuntaments, marcant a més el límit d’un mes per part del gran tenedor per a realitzar l’oferta, evitant així fintes i demores en la signatura de milers de lloguers socials. També s’amplia a set anys la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i voltors, permetent mobilitzar durant més temps pisos buits provinents de desnonaments. S’elaborarà un registre de grans tenedors de persones jurídiques de més de 10 habitatges per a facilitar el compliment de la llei i la sanció corresponent si s’esquiva. I finalment s’introdueix una mesura de foment per a evitar desnonaments, a canvi de no posar demanda de desnonament o si ho detenen, només per a grans tenedors no vinculats a bancs i voltors, que podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l’habitatge on viu una família en risc de desnonament a preu de protecció oficial, quedant-se aquestes com a inquilines amb lloguer social de l’Administració. I si no s’acullen a aquesta mesura es manté el lloguer social obligatori, amb sancions si s’incompleix.
Sonia, Xesca, Aïcha, Rafa o Tania, i milers de persones més, anònimes, que no participen en cap col·lectiu d’habitatge, es podran acollir a aquesta mesura i veuran per fi amb milers de lloguers socials una sortida al seu calvari que no acabi en desnonament i amb els somnis de la seva vida.
Benvinguts siguin! Milers de lloguers socials contra els desnonaments. Ara toca esprémer la nova Llei antidesnonaments al màxim, seguir al carrer reivindicant el dret a l’habitatge i poder celebrar que tantes persones podran refer les seves vides gràcies a la lluita col·lectiva.
Catalunya Plural, 2024 
