La salut mental s’ha convertit en un eix principal al nostre dia a dia i s’han fet visibles problemes com l’ansietat i la depressió, entenent aquestes dues malalties com un diagnòstic comú a la societat actual. Segons La Societat Espanyola de Medicina Interna l’ansietat és un mecanisme del cos que ens permet romandre en alerta davant de situacions de risc o de perill, els símptomes són: la falta d’aire en respirar, taquicàrdies, marejos, nàusees, sudoració en excés. D’altra banda, es defineix la depressió com un trastorn que va més enllà de la tristesa, la persona perd l’interès per les coses quotidianes a més de sentir poca energia, perdre la gana, la impossibilitat de pensar amb claredat i en els casos més greus s’arribaria al suïcidi.
Després dels darrers anys després del 2019 hi ha hagut factors que han agreujat i fins i tot expandit els problemes mentals, com el confinament a causa de la pandèmia o la realitat social per la qual travessem actualment. El confinament ha fet que paralitzem les nostres rutines quotidianes com la feina, les relacions socials i familiars, en alguns casos ens han allunyat de les persones més properes. Pel que fa a la realitat social que travessem com la crisi econòmica postpandèmia, les contínues onades de contagis de Covid-19 i la mutació de virus, a més de l’actual guerra entre Rússia i Ucraïna i les seves conseqüències, han generat assossec i fatiga a l’ànim de la societat.
Segons l’Organisme de les Nacions Unides hi ha 350 milions de persones al món vivint amb depressió. Durant la pandèmia hi va haver un dèficit d’atenció pel que fa a la salut mental. Només el 25% dels països han destinat fons públics per definir la salut mental com a atenció primària. 35 països van dir que tenien una estratègia, política o pla de prevenció independent, però els altres països no compten amb un pla ben definit per tractar aquests temes.
Després de l’últim informe de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) revela que, a Espanya a mitjans del 2020, 2,1 milions de persones patien un quadre depressiu, xifra que representa el 5,25% de la població més gran de quinze anys. Aquest diagnòstic s’agreuja en el cas de les dones, 7,1% davant del 3,5%. Per cada cas greu de depressió als homes hi ha aproximadament 3 dones. Els quadres depressius es veuen reflectits amb més intensitat i major nombre en persones de vuitanta-cinc anys cap amunt. La incidència augmenta quan les persones es veuen incapacitades per treballar i es veuen fora de les rutines habituals.
La depressió causa patiment i és una malaltia molt freqüent, en els casos més greus pot derivar en suïcidi. El suïcidi es considera la primera causa de mort externa, l’Estadística de defuncions a Espanya, revela que durant els 5 primers mesos de l’any 2020 es van registrar 5.850 morts per suïcidis. En aquest cas són més homes que dones els que es lleven la vida.
Els experts consideren substancial el fet d’analitzar les causes més comunes que porten la població a patir aquest tipus de malalties relacionades amb l’estabilitat mental. Grècia i Espanya són els països de la UE que més diagnostica depressió i ansietat. Espanya registrava 5.714 casos per cada 100.000 habitants, segons dades del 2019 recopilades per la fundació Civio. Una altra estadística que encén les alarmes és que més de dos milions d’espanyols prenen ansiolítics diàriament, els experts demanen que el sistema sanitari tingui més recursos amb l’objectiu de preservar la salut de la ciutadania espanyola.
La pandèmia ha passat factura en molts aspectes de la vida quotidiana de molts ciutadans que van presentar símptomes de tristesa i ansietat davant la incertesa i el canvi dràstic a les rutines. L’ésser humà es caracteritza per la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn, però la Covid-19, un gran desconegut per a tothom va obligar a aturar el món sencer. Les conseqüències van ser més grans en persones amb menys recursos econòmics, i l’impacte en la salut mental va ser encara més greu, la sanitat pública no va poder posar el focus en els problemes de salut mental i només aquells que tenen prou recursos, es poden pagar un tractament psicològic o psiquiatre. Segons dades de l’Eurostat del 2019, abans de la pandèmia, Espanya era un dels països amb menor nombre de psiquiatres per cada 100.000 habitants (11,84).
Però hi ha una altra causa per la qual les persones pateixen depressió i ansietat i és l’ús prologant i excessiu a les xarxes socials i aquesta vegada afecta la població més jove, la VII edició de l’Estudi sobre l’ús de xarxes socials a Espanya The Social Media Family indica que el nombre d’usuaris totals de Facebook al país s’ha estancat a 22 milions, i que les xarxes socials més utilitzades són WhatsApp, Twitter, TikTok i Instagram. Plataformes que es consideren noves i amb poca trajectòria, que han ocupat el dia a dia, no només un com a mitjà pel qual les persones es comuniquen i s’hi acosten, especialment en una època on el contacte no estava permès. A més, han estat un aparador visual per a empreses i marques que volen vendre i proporcionar els seus serveis.
Verònica Fernández infermera d’associació d’infermeria familiar i comunitària (AlFiCC) va fer un estudi per analitzar les conductes a les xarxes socials, amb una atenció especial a la violència o el cyberbullying entre alumnes d’un centre educatiu a Terrassa. La població de mostra van ser estudiants més grans de catorze anys que cursen l’Educació Secundària Obligatòria. Hi van participar 149 joves dels quals un 49% eren dones. Els resultats van concloure que el 68,8% dedica més de 3 hores al dia a xarxes socials es considera dependent, i confessa no tenir cap mena o poca supervisió a casa.
Hi ha una relació directa entre les malalties mentals i l’ús de xarxes socials, ja que moltes vegades mostren les vides no necessàriament reals, perfectes i ideals d’un grup reduït de persones. Aquest esdeveniment genera un sentiment d’insatisfacció i buit en els qui consumeixen contingut dins aquestes plataformes i de vegades desencadena ansietat o depressió.
Catalunya Plural, 2024 
