Amb la mà dreta, mou el punxó emulant com s’introdueixen els embrions en l’úter d’una dona. Amb l’esquerra, sosté el walkie talkie amb el qual es comunica amb la resta de soldats que vigilen els voltants de la clínica. El doctor Ihor Pechenoga, amb tres especialitzacions mèdiques, treballa des de 2018 com a portaveu de l’empresa de ventres de lloguer BioTexCom, responsable de més de la meitat dels 2.500 bebès que neixen anualment a Ucraïna mitjançant aquest procediment. Quan el 24 de febrer va començar la invasió russa, va ser nomenat coronel i és l’encarregat de la protecció de la clínica, situada molt a prop de la línia de front de Kíev.
«Tenim acollida a una parella que ha vingut fugint dels bombardejos amb els seus dos fills i els seus dos gats. Ella està embarassada de 32 setmanes i quan l’altre dia es van trencar els vidres de les finestres pels bombardejos li vaig preguntar com es trobava. Em va dir que molt bé, que quin fastigueig”, deixa anar entre rialles, potser sense ser conscient del rebuig que provoca entre les organitzacions de drets humans europees el que la seva empresa diu ‘maternitat subrogada’.
Es mostra esgotat perquè des de fa dies es dedica fonamentalment a ensenyar als periodistes arribats de tot el planeta el refugi que BioTexCom ha muntat per a la trentena de bebès que no han pogut ser lliurats als seus clients. És part de l’estudiada campanya de propaganda bèl·lica del Govern d’Ucraïna que sap que l’estampa de nounats sent cuidats per desconeguts en un búnquer encén ràpidament el sentiment més viral que hi ha, la indignació.
Armat amb un AK-47 i vestit amb uniforme militar, acompanya a aquesta periodista al soterrani d’un edifici d’habitatges. En la primera estada, una taula plena de pots de menjar, de cereals i de dolços, cinc dones amb bebès en braços, un altre militar armat amb un rifle automàtic. En la següent, una trentena de bressols i cucuts, amb els bebès que BioTexCom va traslladar fins aquí després que, en els primers dies de la guerra, un bombardeig afectés els voltants d’un hospital matern-infantil. Ningú sap quan podran ser recollits per les parelles estrangeres que els registraran al seu nom als seus països.
Ucraïna s’ha convertit en un dels pols més importants de gestació de bebès mitjançant ventres de lloguer, després que Tailàndia, l’Índia i Nepal ho prohibissin per les denúncies d’explotació en les anomenades ‘granges de dones’. També continua sent legal en altres exrepúbliques soviètiques, com Belarús, Geòrgia i el Kazakhstan, i en nombrosos estats dels Estats Units. Segons Pechenoga, ara mateix hi ha unes 500 dones ucraïneses embarassades que pariran en les pròximes setmanes i mesos, sense que se sàpiga encara què passarà amb els menors.
Per a poder contractar amb aquestes empreses de ventres de lloguer, el Govern ucraïnès estableix que les parelles han de ser heterosexuals, estar casades i demostrar un problema de salut per a tenir fills propis. Però, segons ha documentat l’equip d’advocats ucraïnès Verdys, especialitzats en reproducció assistida i ventres de lloguer, la falta de regulació al país provoca que més de la meitat dels embarassos per aquest sistema es faci de manera irregular.
El doctor Ihor Pechenoga | Patricia Simón
Un negoci molt lucratiu
Encara que les vuit infermeres han après a balancejar diversos bressols alhora, sempre hi ha algun bebè plorant. Una de les quals s’afanyen per calmar-los és Antonina Efimovich, que va deixar en Ovruch a les seves dues filles per a aconseguir un salari que triplica al que rebria de treballar en un hospital públic: 1.000 euros amb els quals, subratlla, pot tirar endavant a la seva família. “Porto cuidant-los i dormint amb ells des que em van contractar el 23 de febrer. Clar que els agafem afecte, són com els nostres fills”, explica qui s’ha trobat, de sobte, que en el seu sou va inclòs parlar amb la premsa.
Però a Efimovich el que li amoïna aquests dies és el destí de la seva família, que s’ha quedat atrapada pels bombardejos en Ovruch, la seva ciutat d’origen. El doctor Pechenoga li promet un dels milers d’apartaments que s’han quedat buits a Kíev després de l’èxode massiu que ha viscut la capital d’Ucraïna.
Fora del soterrani, el so dels bombardejos s’estavella contra els murs de l’edifici. Una columna de fum és visible darrere dels edificis. I el doctor insisteix que estan preparant la logística per a enviar als bebès a la frontera polonesa o a Leópolis, on seran recollits pels seus clients.
El 25 de novembre de 2021, la clínica BioTexCom va publicar en les seves xarxes socials un anunci en el qual promocionava un 3% de descompte per a diferents serveis amb l’eslògan: “Fes realitat el teu somni de tenir un bebè”. Les crítiques a la companyia van refermar, però el fet que divulgués aquest cartell publicitari demostra el naturalitzat que està per a part de la població ucraïnesa aquest negoci multimilionari que té com a objecte éssers humans.
“És la segona vegada que estic embarassada per subrogació. Ho faré una tercera i última vegada, crec. Així li podré donar unes bones condicions de vida a les meves dues filles”, explica Olesya, una dona de Dnipro de 41 anys que treballava en una fàbrica metal·lúrgica fins que va acudir a BioTexcom. És el cap d’una família monoparental femenina, sosté que la seva germana i la seva mare la secunden en aquesta decisió, i compte que per cada bebè lliurat rep uns 16.000 euros. Les parelles que es quedaran amb el nounat paguen entre 39.900 i 64.900 euros. Depèn de si contracten des d’un principi un, varis o indefinits intents de fecundació.
Foto: Patricia Simón
Segons diversos reportatges de mitjans internacionals, s’han documentat casos en els quals en les clàusules del contracte exigeixen determinats requisits a les embarassades com no prendre cafè o no utilitzar tints capil·lars. I això per la via regularitzada. Són nombrosos els anuncis en pàgines de Facebook en els quals s’ofereixen quanties més baixes per a aconseguir un acord directament entre la parella contractant i la contractada. Arriben a incloure les compensacions que rebria l’embarassada si requereix hospitalitzacions, avortaments o si sofreix altres conseqüències mèdiques. Com el següent:
“Busquem una mare per a gestar bessons. Els embrions estan llestos. No majors de 35 anys. Termes de pagament: 14.000 pel programa; mensualitat, 300 euros; per a roba, 300 euros; transferència de l’embrió, 300 euros.
Riscos i compensacions:
-si es requerís cesària: 1.000 euros.
-si es requereix avortament: 80 euros per setmana d’embaràs.
-pèrdua de l’úter: 3.000 euros.
…
Escriu-me per Viber si estàs interessat”.
La guerra ha deixat al descobert l’estructura econòmica d’Ucraïna en la qual, com en altres ex repúbliques soviètiques, han arrelat les pràctiques i polítiques més neoliberals, com són la indústria dels ventres de lloguer, l’ús de les criptomonedas, l’exportació de dones per a la tracta amb finalitats d’explotació sexual o una corrupció endèmica que travessa totes les facetes de la vida pública i privada d’aquest país.
Triar l’aspecte de la dona que parirà al teu fill
Olesya explica que l’empresa l’ha traslladat a un apartament a Kíev perquè estigui a resguard dels bombardejos que cauen sobre la seva regió, i que ara viu sola però que en el seu primer embaràs per subrogació compartia pis amb quatre o cinc dones en el seu mateix estat. S’han denunciat casos en els quals aquestes dones eren obligades a compartir llit, en els quals se les ha humiliat quan han requerit atenció mèdica o en els quals se’ls restringia el moviment.
“Diàriament s’examinen fins a 200 candidates per a ser donants d’òvuls i només el 20% compleix tots els requisits en el pla de la salut física i psicològica, l’edat, que tinguin, almenys, un fill propi i, per descomptat, els trets físics. L’avantatge principal de la nostra base de dades és que vostès mateixos poden triar al seu donant basant-se en la seva foto, en el seu vídeo i en la imatge 3D de la donant”, promet BioTexCom als seus clients en la seva pàgina web.
Aquesta periodista va coincidir en un viatge amb tren amb una parella procedent d’Espanya que havia decidit viatjar pel seu compte fins a Ucraïna per a recollir al bebè que havia nascut vuit dies abans. La mare que havia parit a la criatura es va desplaçar amb el seu marit i els seus altres dos fills fins a Leópolis per a lliurar-l’hi als qui havien donat el seu embrió. Però al contrari que aquesta parella de Barcelona, no es coneixen molts més casos d’unes altres que hagin estat disposades a assumir el risc d’endinsar-se en un país en guerra.
Al març de 2020, Ucraïna es va trobar en una situació semblant després que la pràctica totalitat dels aeroports internacionals es tanquessin a causa de la pandèmia de COVID-19. Segons fonts oficials, els bebès van ser recollits per les seves famílies adoptives mesos més tard, quan van poder viatjar al país.
“Quan pareixes, no tens contacte amb el bebè, se’l porten immediatament. Així que no he tingut cap problema de depressió ni de tristesa després del part. Me’l prenc com una qüestió de treball, res més”, sentència Olesya, mostrant sorpresa per la pregunta. Ara, diu, només vol que arribi el moment de tenir a aquest nou bebè per a poder tornar amb les seves filles.
Mentre acabem l’entrevista, el doctor i coronel Pechenoga atén altres periodistes estrangers. En l’avinguda més pròxima, un rètol lluminós amb els colors de la bandera ucraïnesa, mostra una petició: “Tanquin el cel”, en referència a la petició a l’OTAN del Govern de Zelensky que aprovi una zona d’exclusió aèria. Després d’un mes de guerra, les institucions ucraïneses són conscients que la invasió russa ha baixat a un segon nivell en les pàgines webs dels mitjans internacionals i que l’interès comença a desinflar-se. Per tot això, alhora que cada vegada posen més traves burocràtiques als periodistes per a accedir al lloc dels fets, s’esforcen per mostrar de manera controlada els estralls que, des del seu punt de vista, mobilitzaran més la indignació de les societats occidentals.
Catalunya Plural, 2024 
