El debat està tan viciat i tan vinculada a les lluites partidistes, que el millor que es pot fer (si es pretén arribar a alguna conclusió mínimament informada) és ignorar l’opinió que prové dels polítics. La primera cosa que cal saber és que la divisió o tipologia de règims polítics no es limita a “dictadura” o “democràcia”. Cal pensar en els tipus de règims en clau gradual i no pas dicotòmica: un estat és més o menys democràtic, més o menys autoritari, etc.
Com es mesura la qualitat democràtica d’un país?
La democràcia no és només la capacitat d’escollir en unes eleccions lliures als representants polítics. Es podria dir que l’elecció lliure dels càrrecs polítics és la base sobre la qual es constitueix la democràcia representativa, o, com a mínim, el mètode de característic dels sistemes democràtics. Però no és, ni de bon tros, l’única cosa que importa.
Els organismes que es dediquen a mesurar la qualitat democràtica dels estats ho fan d’acord amb una sèrie de paràmetres. Per exemple, el V-DEM és el projecte de l’Institut de Göteborg — un dels més prestigiosos en l’àmbit d’estudi dels sistemes polítics —, que es dedica a analitzar anualment l’estat de la democràcia al món. En l’índex anual sobre l’estat de la democràcia, compten amb centenars d’indicadors que, agregats en categories, ajuden a perfilar la nota que cada estat obté.
Per citar-ne alguna, la categoria “Llibertats Civils” es compon de més de vint subcategories on s’analitza, entre d’altres, el grau d’igualtat en l’accés a la justícia, la diferència d’accés a la justícia en funció del gènere, la llibertat religiosa o el rigor i imparcialitat en les actuacions de l’administració pública. La categoria “Judicial”, estudia, entre d’altres, la independència dels tribunals, el compliment de les resolucions, o les purgues dins del sistema.
Així doncs, l’estudi de la qualitat democràtica d’un país es basa en l’estudi de centenars de variables que operen cada dia en el marc dels estats. El resultat de tota aquesta informació s’acobla en un eix que va de 0 a 1, sent el número 1 l’ideal d’una democràcia “perfecta”, i el zero el d’un estat dictatorial absolut. Val a dir que no hi ha cap estat que tingui ni una puntuació de 0 ni d’1. Per tant, considerar que un estat o és democràtic o no és democràtic, o bé és un acte d’ignorància o bé ho és de propaganda. D’altres índexs de democràcia, com el que elabora cada any The Economist, fa servir una metodologia similar.
Espanya, dels estats més democràtics…però en descens
Queda per veure, doncs, on se situa Espanya en l’escala mundial en qualitat democràtica, sempre segons el rànquing elaborat per l’Institut de Göteborg. En aquest sentit, si bé Espanya pot considerar-se que se situa dins del 5% dels estats més democràtics del món, en els dos darrers anys ha anat decaient en la classificació global. Segons l’informe publicat l’any 2020, on es presentaven els resultats que corresponien a l’any 2019, Espanya es va situar, amb una posició de 0.815 sobre 10, com la novena democràcia del món. En les tres primeres posicions es van situar Dinamarca (0.858), Estònia (0.84) i Suècia (0.829). Per darrere d’Espanya s’hi podia trobar Nova Zelanda (0.815), Finlàndia (0.813) i Irlanda (0.799). Però l’any següent Espanya va baixar fins a la 14a posició, i la puntuació obtinguda va decréixer fins al 0.8/1. I la cosa no va millorar en el darrer informe presentat, on Espanya va perdre dues dècimes més (0.78/1), quedant relegada a la 18a millor democràcia del món.
Val a dir que tot i el retrocés viscut en els darrers dos anys, Espanya va tocar fons l’any 2017, on va baixar fins la 24a posició amb una puntuació de 0.742/1 com a conseqüència directa de l’acció política-judicial davant de l’independentisme. És precisament en l’aspecte judicial on Espanya obté una puntuació més pobra, i la raó principal que explica aquest deteriorament democràtic. En l’informe elaborat pel rànquing de The Economist d’enguany, el mitjà justificava de la següent manera el declivi sofert per Espanya en els darrers anys:
“Espanya va estar a punt de ser requalificada com a “democràcia defectuosa” després que la seva puntuació va caure el 2017 arran de la crisi catalana, que va provocar que el govern central de Madrid prengués mesures legals contra els polítics catalans independentistes per actuar de manera inconstitucional. El descens d’Espanya l’any 2021 és fruit principalment d’una rebaixa en la seva puntuació d’independència judicial, relacionada amb les divisions polítiques pel nomenament de nous magistrats al Consell General del Poder Judicial, l’òrgan que supervisa el sistema judicial i que pretén garantir-ne la independència.”
La veritat rau entre mentides
Qui té raó quan s’afirma que o bé Espanya és una “democràcia plena” o bé que és gairebé un “estat autoritari”. Doncs ningú. Espanya continua essent un dels estats més democràtics del món, però és cert que en els darrers anys hi ha hagut un deteriorament progressiu. Aquesta és la única dada que hauria de preocupar als polítics.
Catalunya Plural, 2024 
