Ni les vacunes ni els immigrants en situació irregular han portat la verola del mico
Els brots de verola de mico originats en les últimes setmanes a Espanya han tornat a posar-nos en alerta epidemiològica. I amb això també han sorgit les primeres desinformacions sobre l’origen de la malaltia. Han circulat missatges relacionant la injecció contra la covid-19 amb la verola del mico afirmant que la vacuna portava cèl·lules de ronyó de mico. Això és fals. Cap vacuna contra la covid conté cèl·lules de ronyó de mico, sinó que una de les vacunes, la CoronaVac, es va desenvolupar utilitzant cèl·lules de ronyó de mico per permetre el creixement del virus (SARS-Cov2). Posteriorment, abans d’administrar la vacuna el virus es va inactivar per tal de no tenir capacitat infecciosa. Altres teories que corren per les xarxes culpabilitzen els immigrants en situació irregular d’haver portat la verola a Espanya, però els primers casos detectats no tenen res a veure amb això: es van produir en una sauna de Madrid.
Els productes vintage no sempre són millors que els actuals
Els productes vintage estan de moda, però per què? Les raons que hi ha darrere són diverses, hi ha qui compra productes antics per nostàlgia, per qualitat, per sostenibilitat o per una qüestió econòmica. Per això, establir si aquests són millors o pitjors que els actuals és complexa i aquest mes ho hem explicat a El Periódico. Per exemple, els vinils no són sempre garantia de qualitat, depén si aquests són retro o vintage. En el cas de la roba, cada vegada és més comú que aquesta sigui de mala qualitat i el fast fashion ha multiplicat els efectes nocius de la indústria sobre el medi ambient. Per això, comprar roba de segona mà redueix l’impacte ambiental.
L’ampliació de l’aeroport no equival a tota Ciutat Vella
Fa dies que l’ampliació de l’aeroport no està al centre del debat públic, però segurament serà un dels temes claus en la campanya electoral per l’alcaldia de Barcelona de l’any que ve. De moment, aquest mes Ernest Maragall, president del grup d’ERC a l’Ajuntament, ha afirmat que l'”operació immobiliària” d’Aena proposava construir “una superfície edificada equivalent a quasi tot Ciutat Vella: dos milions de metres quadrats”. Això és enganyós. És veritat que el Màster Pla Immobiliari d’Aena preveu edificar un total de quasi dos milions de metres quadrats (1.848.744), però el districte de Ciutat Vella té una superfície de més de quatre milions. Repreguntat per Verificat, el grup municipal d’Ernest Maragall va especificar que només si només es tenia en compte la superfície edificada de Ciutat Vella, és a dir, sense els carrers i els espais públics, el districte històric (sense la Barceloneta) suma 2 milions de metres quadrats, una xifra que s’aproxima més al pla immobiliari d’Aena.
Els trens de Mataró i Manresa a Barcelona van més ràpid ara que al segle XIX
Les queixes dels usuaris del transport ferroviari a Catalunya no són una novetat. Però aquest mes ha sorgit un moviment ciutadà que incentiva la vaga de pagaments dels bitllets de Rodalies i ha utilitzat en la seva campanya de comunicació comparatives falses. Aquest moviment assegura que el tren entre Barcelona i Mataró triga més ara que fa 170 anys, però això no és veritat: el trajecte dura 20 minuts menys ara que el 1849 i fa 4 parades més. Si vols viatjar a Manresa des de Barcelona també trigaràs 20 minuts menys que al segle XIX.
Desmuntem el suposat efecte crida de les polítiques migratòries
Quan hi ha un avenç dels drets reconeguts de les persones migrants, s’acostuma a parlar de manera gairebé instintiva de l’efecte crida. Aquest mes, arran de l’aprovació de l’avantprojecte de llei que regularà com s’ha de determinar l’edat de les persones que arriben sense papers a Espanya, han tornat a sorgir desinformacions sobre aquesta qüestió. No obstant això, no està demostrat que els canvis en la legislació migratòria provoquin una major arribada de migrants, com hem explicat a El Periódico. Els experts i els estudis apunten que determinar la raó per la qual una persona decideix migrar no es pot reduir solament a les polítiques migratòries que aplica un país. Hi ha altres factors que intervenen, com estar en una situació de conflicte, d’inestabilitat política i d’inseguretat econòmica.
El mar no s’està refredant, el canvi climàtic és real
El canvi climàtic és real i hi ha un consens científic global sobre la seva existència i que l’ésser humà és el seu principal promotor. Però, la desinformació sobre aquesta realitat està cada vegada més present. Aquest mes s’ha fet viral a TikTok un vídeo que afirma que la temperatura del mar s’està refredant. Això és fals, però com la majoria de desinformacions té una part de veritat. Un investigador a Seattle el 2006 va detectar un refredament del mar que va resultar d’un error en les dades i en el programari de les boies que mesuren la temperatura del mar. L’investigador va rectificar, però el rumor ja s’havia estès fins a arribar a l’actualitat.
Catalunya Plural, 2024 
