Aquest passat dimarts 7 de juny es va aprovar la consideració de la proposició de llei per prohibir el proxenetisme en totes les seves formes. La llei penalitza el proxenetisme i la terceria locativa, existeixi explotació o no. La proposició de llei, però, de moment no té cap element de suport social o econòmic per les persones en situació de prostitució o les treballadores sexuals[1] -depenent de amb quina perspectiva mirem. L’única excepció a aquesta manca de suport és la disposició final primera, que aclareix que ‘aquestes persones gaudiran igualment de tots els drets d’assistència integral que es reconeguin en la legislació sobre llibertat sexual’, que inclou una sèrie de mesures de suport, entre les quals està l’econòmica que com d’altres, té un disseny condicional i amb uns requeriments concrets.
No és sorprenent que la llei hagi encès reaccions tan diverses de diferents sectors dels moviments feministes: des del suport per haver representat un pas cap a l’abolicionisme, i fortes critiques des dels sectors que advoquen per la seva regularització. Aquest és dels debats més encesos i controvertits dins del feminisme, però tant la idea com la política de la renda bàsica universal ens pot ajudar a acostar posicions i establir un terreny comú que conquerir per avançar en matèria d’igualtat de gènere i drets de les dones.
No és la primera vegada que s’escriu sobre renda bàsica universal i treball sexual o prostitució. Sarah Babiker ho ha fet en algun dels seus articles, argumentant que al debat de la prostitució li fa falta la renda bàsica universal. No obstant, és un tema en el qual encara tenim espai per aprofundir més per dues raons. D’una banda, l’aportació de la renda bàsica al debat de la prostitució/treball sexual no és uni-direccional, ja que al debat feminista de la renda bàsica, també li fa falta la prostitució o el treball sexual. Aquest debat sempre s’ha focalitzat en analitzar aspectes més generals dels efectes d’una RBU sobre la igualtat de gènere, cobrint aspectes com el treball domèstic o de cures, la violència de gènere en l’esfera domèstica -i com a molt la laboral- però no s’ha aprofundit gaire en com la RBU podria ser una eina transformadora per a particular col·lectius de dones com les treballadors sexuals o les dones en situació de prostitució.
D’altra banda, ens cal aprofundir més en aquesta intersecció ja que la prostitució/treball sexual esta guanyant rellevància en el moment actual, donada la llei del PSOE per abolir el proxenetisme, però més enllà de la proposició de llei actual, el treball sexual o la prostitució són un fenomen important a Catalunya. El prostíbul més gran d’Europa, està situat a casa nostra i som el principal país de demanda de prostitució/treball sexual a Europa.
Renda bàsica i prostitució o treball sexual: de la lliure elecció i llibertat sexual a la llibertat material
Què ens aporta la renda bàsica al debat i la regulació o l’abolició de la prostitució? La lliure elecció és un dels arguments claus en el debat de la prostitució vs. Treball sexual. Les persones que advoquen per la seva regularització argumenten entre altres coses, que l’exercici d’aquest treball es legítim, sempre i quan les persones que el realitzen ho facin per lliure voluntat. Sense entrar en altres aspectes del debat, la idea de la renda bàsica universal ens aporta eines per a entendre fins a quin punt podem parlar de lliure elecció.
La renda bàsica universal s’ha defensat des de la tradició republicana que conceptualitza la llibertat mes allà de les decisions individuals i li dona importància al marc contextual en el qual es pren la decisió. Des d’aquesta perspectiva no podem parlar de llibertat o lliure elecció si la nostra existència material no està garantida, es a dir, si no tenim les necessitats materials bàsiques cobertes. Sota aquest prisma, no podem parlar de lliure elecció pràcticament en cap context, menys en el de les persones que decideixen exercir el treball sexual o estan en el sistema prostitucional.
Quines implicacions té aquesta concepció de llibertat per al debat de la prostitució vs. treball sexual? Ja no podem parlar de llibertat sexual ni lliure elecció entre treballadores sexuals ni dones en situació de prostitució. Una implicació pràctica derivada d’aquí podria ser apropar camins entre l’abolicionisme i regulacionisme, generant objectius en comú, com podria ser garantir l’existència material d’aquesta part de la població. En la secció a continuació s’explica per que una renda bàsica en especial, és la política mes adequada per això.
Una renda bàsica com a política per a les treballadores sexuals/víctimes del sistema prostitucional
Tant l’abolició com la regularització de la prostitució han de tenir com a prioritat central de les seves polítiques el suport de les persones en aquesta industria, dones en situació de prostitució o treballadores sexuals. Com mesura efectiva per això, aquí es proposa la renda bàsica universal i se subratllen alguns dels seus valors positius.
La renda bàsica universal podria garantir l’existència material i contribuir així a una major lliure elecció d’aquestes persones. Al ser una transferència incondicional i universal per a tothom, s’exerceix com un dret econòmic, que equipara l’estatus de totes les persones que la reben. Les ajudes condicionades o dirigides a grups poblacionals concrets no poden fer això ja que generen categories de població segon les seves necessitats, i estigmatitzen a les seves receptores. Per tant, un dret econòmic universal com la renda bàsica és el primer pas per equiparar els drets de les dones en situació de prostitució o les treballadores sexuals a la resta de la població, incorporar-les com a ciutadanes de primera.
D’alguna forma, la renda bàsica universal és un suport per a aquelles persones que volguessin exercir el treball sexual o seguir en la indústria de la prostitució, tant com aquelles que volguessin abandonar-lo. Per a les primeres, la renda bàsica augmentaria el poder de negociació enfront de terceres persones i clients o puters. Els permetrà treballar menys hores, i cuidar-se més. Per a aquelles que ho volguessin abandonar, la RBU els donaria un suport econòmic indispensable per a una recuperació física i mental si fos necessària, però també per a formar-se o emprendre un altre projecte.
A més, la renda bàsica implica una altre sèrie de beneficis que son coneguts, com el fet que es és molt més simple d’administrar -i per tant, també menys costosa en aquest sentit; evita la trampa de la pobresa o desocupació; i arriba de forma més efectiva a tota la població. Per tant, la renda bàsica es proposa aquí com una eina pràctica amb la qual avançar l’impasse o l’estancament del debat de la prostitució i treball sexual, i garantir els drets de les dones en aquesta industria de manera efectiva. Com s’ha argumentat però, això porta al darrer punt d’aquest article que és que el debat de la renda bàsica universal també es beneficiaria d’incorporar la realitat de les persones en situació de prostitució o treball sexual.
Al debat de la renda bàsica també li fa falta la prostitució i el treball sexual
Ja s’ha dit abans: al debat de la renda bàsica universal també li fa falta incorporar la diversitat de diferents col·lectius de dones travessades per diferents eixos d’opressió i amb diferents vulnerabilitats. Entre les quals estan les dones en situació de prostitució o les treballadores sexuals. El debat feminista s’ha centrat massa en aspectes més genèrics de l’impacte de la RBU a la igualtat de gènere, com l’aspecte del treball domèstic, de les cures, o de la violència de gènere. Així, algunes de les crítiques es centren massa en la realitat d’algunes dones blanques, privilegi de classe, entre d’altres, i aquelles que la defensen s’han deixat enrere el seu potencial emancipador per a dones travessades per mes eixos d’opressió.
Des d’una perspectiva feminista i des dels moviments feministes no hi ha consens sobre la conveniència d’una renda bàsica universal. De les crítiques mes contundents que s’han formulat des dels sectors feministes, apunten al fet que l’emancipació de la dona no és només una qüestió econòmica sinó també de valors, i normes culturals. Per tant, el fet de disposar d’una renda bàsica universal podria portar a les dones de tornada a l’esfera domèstica, a prioritzar les cures i el treball domèstic, retardant els avenços que s’han fet en matèria d’igualtat en el mercat laboral, o el pla econòmic.
Evidentment, les que les defensen no esperen que la renda bàsica sigui una panacea i acabi amb totes les formes de desigualtat de gènere. Argumenten, a més, que aquesta crítica esta tintada amb un element paternalista, ja que se centra en avaluar quin tipus de decisions portarien a les dones, com si elles no sabessin el que és millor per a elles. D’altra banda, el sector feminista favorable a la renda bàsica universal subratlla els seus elements emancipadors: tenir l’existència material garantida podria augmentar el seu poder de negociació en l’esfera laboral tant com domèstica, i en relacions afectives, permetent-les abandonar ocupacions precàries, situacions de violència sexual o relacions de parella que no volen mantenir, fins i tot en situacions de violència de gènere. L’evidència científica que existeix entorn d’això mostra aquest element emancipador.
Aquests arguments es podrien enfortir i nodrir si s’incorporés la realitat d’altres col·lectius de dones. Aquest potencial emancipador de la renda bàsica universal es més evident i més necessari en col·lectius de dones específics de classe social baixa, precàries, racialitzades, en situació de prostitució o treballadores sexual entre d’altres. El seu potencial emancipador no és el mateix per a totes les dones, ja que unes són més vulnerables que d’altres. I per això, per col·lectius concrets en situació de privilegi de classe o raça la necessitat d’un renda bàsica no és sempre tan evident, i facilita les crítiques i la pèrdua de rellevància. És per això, que cal enfortir la perspectiva interseccional al debat feminista de la renda bàsica universal i connectar amb altres moviments i problemàtiques socials.
[1] En aquest article s’utilitzen els dos conceptes per que l’objectiu és no entrar en el debat entre abolicionisme i regulacionisme, o treball sexual vs. prostitució.
Catalunya Plural, 2024 
