A principis de juny, l’Índia i el Pakistan es van convertir en un autèntic forn, amb temperatures incompatibles amb el benestar humà. Durant l’onada de calor, els termòmetres van superar els 45º. Aquest simple esdeveniment va desencadenar una successió d’horrors: morts, pèrdua de collites, talls d’electricitat, incendis, empitjorament de la qualitat de l’aire… Un fenomen com aquell està relacionat de forma unilateral i inequívoca amb el canvi climàtic.
Fins no fa gaire, vincular de manera tan contundent i prematura un fenomen extrem amb el canvi climàtic era impensable, tant per part de la comunitat científica com pel periodisme. Però alguna cosa està canviant.
És inequívoc que l’escalfament global de l’atmosfera està transformant el clima actual i alterant molts fenòmens de diferents maneres. Per aquest motiu, dos científics del clima han creat una guia sobre com comunicar el canvi climàtic i els fenòmens extrems. El document, traduït a nou idiomes, l’han elaborat Ben Clarke, de la Universidad de Oxford, i Friederike Otto, investigadora de l’Imperial College de Londres, que va ser escollida l’any passat com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.
El valuós treball es publica a través del World Weather Attribution (WWA), un grup internacional de científics i científiques especialitzat en el clima –cofundat por Otto i Geert Jan van Oldenborgh, mort recentment– que analitza i comunica la possible influència del canvi climàtic en els fenòmens meteorològics extrems -com tempestes, pluges torrencials, onades de calor, nevades, incendis i sequeres.
Una eina contra el negacionisme
Per saber si el canvi climàtic ha influït en un fenomen concret, l’equip d’especialistes tira endavant un procés conegut com estudi d’atribució. Hi ha dues maneres de fer-ho. La lenta i la ràpida. La primera es pot allargar durant mesos o anys. La segona pot ser qüestió de setmanes i és la que practica, voluntàriament, el World Weather Attribution.
Però, què fa realment un estudi d’atribució? Bàsicament, calcular si —i fins a quin punt— un fenomen extrem és més probable i/o intens a causa del canvi climàtic. És a dir, els resultats permeten fer declaracions com que “aquest fenomen és ara el doble de probable pel canvi climàtic causat per l’activitat humana”, o que “aquesta onada de calor sobrepassa tres graus més dels que hauria arriba en un món sense escalfament global”.
“Primer es pregunta a través d’una xarxa de membres qui té ganes i temps de participar en estudiar X fenomen que s’ha produït. Això de vegades es dona mentre té lloc el mateix fenomen, fins i tot abans que passi, com amb el cas de l’onada de calor que va afectar Canadà i Estats Units. En aquesta ocasió, les prediccions que hi hauria un fenomen extrem ja eren molt clares”, explica Gabriel A. Vecchi, professor de geociències, director del High Meadows Environmental Institute de la Universidad de Princeton i membre actiu del grup.
«Un dels passos inicials és discutir si entenem prou sobre el tipus de fenomen com per fer una anàlisi, perquè no volem perdre temps analitzant el que no entenem”, explica l’expert. Després, relata, “és el moment de mirar les dades i veure quins són els models que tenim disponibles”. I una clau: “és fonamental detectar quins són els experts que no són al grup i que hi haurien de ser; aquí és molt important comptar amb especialistes locals”, detalla Vecchi.
Un cop ja tenen acabada la investigació –exprés pero robusta–, escriuen un document “d’uns quants paràgrafs” que serveix per resumir els resultats principals. “Després es fa una cosa una mica més llarga, amb més detalls, perquè algú que vulgui entendre com s’ha arribat a aquesta conclusió pugui llegir-ho”. Finalment, “preparem un article perquè entri dins la literatura científica i pugui ser revisat per parts [és a dir, que el revisi gent aliena a la investigació]”. Això últim, afirma, ho fan quan ja han difós els resultats principals, si bé s’insisteix en què es fan servir mètodes que ja s’han avaluat abans.
La investigació, com recalca l’especialista, s’inicia sense saber abans si el fenomen es podrà atribuir o no al canvi climàtic. “El grup es compromet a publicar els resultats sense que importi la conclusió que en surti”, explica Gabriel A. Vecchi. Actualment, estan immersos en dos processos d’atribució: l’onada de calor d’Índia i Pakistan, i les inundacions recents a Sud-Àfrica, que han causat centenars de morts.
Per trobar el primer estudi d’atribució cal remuntar-se a l’any 2004. L’objectiu aleshores era investigar la implicació de l’escalfament global a l’onada de calor que va afectar Europa occidental un any abans i on van perdre la vida 70.000 persones. La conclusió era clara: l’efecte del canvi climàtic impulsat per éssers humans havia fet que fenòmens com aquest fossin, com a mínim, dues vegades més probables.
Gairebé 20 anys després d’aquesta feina pionera, els estudis d’aquest tipus s’han incrementat. L’onada de calor que va batre rècords a l’oest del Canadà i a Estats Units l’any 2021? Hauria estat pràcticament impossible si no hi hagués el canvi climàtic, igual que l’onada de calor a Sibèria el 2020. I les inundacions d’Europa central l’estiu passat? Fins a 9 vegades menys probables en un planeta sense escalfament global.
Fins ara, més de 400 estudis han examinat si el canvi climàtic augmenta la probabilitat de determinats fenòmens meteorològics. És tal la importància que tenen que fins i tot es fan servir com a prova en litigis climàtics. No obstant això, i malgrat la rellevància que tenen, encara és una eina anecdòtica. “Els centres meteorològics nacionals podrien, i haurien, de començar a fer aquest tipus d’estudis”, demana Vecchi. Explica que “el grup d’experts del WWA és bastant gran de manera absoluta, però a nivell relatiu a la quantitat d’efectes de fenòmens extrems que existeixen al món és bastant petit. Som dues o tres dotzenes de persones, de les quals al final només una dotzena pot posar-se amb cada fenomen”. I es queixa: “no n’hi ha prou”.
Cal esperar a l’estudi d’atribució? No sempre
Al llarg de la guia dedicada als periodistes, els dos científics del clima repassen diferents tipus de fenòmens extrems i el que se’n sap en relació amb el canvi climàtic. Uns són més fàcils d’estudiar que d’altres. Les onades de calor són els casos més obvis de relacionar amb l’escalfament global: “Si hi ha més calor a l’atmosfera, farà més calor”, senyala el document. “Les precipitacions també són casos relativament senzills, ja que l’aire més càlid tendeix a tenir més humitat”. Per això la majoria d’estudis se centren en aquest tipus de fenòmens. En canvi, les sequeres, les tempestes de neu, les tempestes tropicals i els incendis forestals són fenòmens més complicats.
Tot i això, no sempre s’ha d’esperar a que es publiquin aquests estudis per informar sobre la connexió entre fenòmens extrems i canvi climàtic. “Hi ha determinats tipus de fenòmens en què l’evidència és prou clara com per atribuïr-los al canvi climàtic encara que no s’hagi fet l’anàlisi”, confirma Vecchi, que també ha participat com autor principal als informes del IPCC. “Es pot dir que encara no entenem aquest fenomen, però que d’altres de similars ja s’han atribuït al canvi climàtic”, detalla.
En el cas recent de l’Índia i el Pakistan, a l’espera de saber què conclou exactament el grup d’experts, ja es pot dir sense por a equivocar-se que les altes temperatures registrades es van produir sota la influència del canvi climàtic. Hi ha precedents que ho corroboren: el 2015 va passar un fenomen similar a les mateixes regions. Aleshores, tots els fenòmens mortalment càlids i humits al nord dels dos països van augmentar de forma dramàtica com a conseqüències de l’escalfament global de l’atmosfera.
A continuación repassem diferents fenòmens meteorològics extrems, la seva relació amb el canvi climàtic i el que se’n sap fins ara:
Onades de calor
Aquí no hi ha dubtes. Qualsevol onada de calor ara és més forta i/o habitual a causa del canvi climàtic provocat per les activitats humanes. I la primera és la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). Tal com expliquen els autors de la guia, “les temperatures que abans es consideraven extremes ara són poc freqüents, i les que abans eren pràcticament impossibles són la nova definició d’extremes”.
Una onada de calor que hagués passat un cop cada 10 anys en el clima preindustrial (entre 1850 i 1900), ara passarà cada gairebé 3 vegades en una dècada, i serà un 1,2 ºC més càlida. Amb un escalfament global de 2 ºC, la probabilitat puja a 5,6 vegades i serà 2,6 ºC més càlida.
A causa del canvi climàtic, també és cada cop més probable que es visquin onades de calor a diverses parts del planeta alhora, “la qual cosa pot tenir un impacte encara més gran (de diverses ordres de magnitud) en les persones, l’agricultura i els sistemes alimentaris que el que pot causar un fenomen aïllat”. Un cop més, l’evidència científica és clara: “La investigació mostra que aquests “esdeveniments acumulatius” serien pràcticament impossibles sense el canvi climàtic”, expliquen des del WWA.
Inundacions
Amb les inundacions provocades per les pluges extremes també hi ha un alt nivell de confiança en relació al paper que hi desenvolupa el canvi climàtic. Des de la dècada de 1950 les fortes precipitacions són més comunes i intenses en gairebé tot el planeta a causa del canvi climàtic, explica l’equip d’especialistes. Específicament a Europa, la majoria d’Àsia, el centre i est d’Amèrica del Nord i parts d’Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia. A zones més àmplies d’Àfrica, Australàsia i Amèrica Central i del Sud encara no hi ha confiança o certesa pel que fa a les inundacions que provoca aquesta caiguda d’aigua: “És possible que les inundacions siguin més freqüents i/o severes en aquests indrets, encara que també podrien estar influïdes per altres factors”. No obstant això, deixen clar que les pluges extremes no s’han reduït en probabilitat en cap part del planeta.
Dos exemples que serveixen per il·lustrar-ho. El 2015, el nord d’Anglaterra i el sud d’Escòcia es van veure afectats per la tempesta Desmond, que va causar inundacions severes. El fenomen, segons els estudis era aproximadament un 59% més probable a causa del canvi climàtic. En canvi, l’escalfament global impulsat pels gasos d’efecte hivernacle van tenir poc o gens a veure amb les devastadores inundacions que van patir a Bangladesh l’any 2017.
L’IPCC –el panell d’especialistes en canvi climàtic de la ONU– també té prou evidència sobre el tema: el que abans hagués estat només un fenomen que es dona un cop cada deu anys, ara passa 1,3 vegades cada deu anys, i és un 6,7% més humit. Amb un escalfament de 2 ºC, això passarà 1,7 vegades cada deu anys, i serà un 14% més humit.
Les pluges extremes són més habituals i intenses pel canvi climàtic en qualsevol lloc del planeta? Sí. totes les inundacions tenen a veure amb el canvi climàtic? No. Els estudis se solen fer amb precipitacions fortes. És a dir: es pot donar el cas que una pluja moderada causi grans destrosses. En aquest cas, entren en joc altres elements, com una mala planificació urbana, un clavegueram pobre o una alta densitat de població.
Ciclons tropicals: huracans, tifons i ciclons
Els tornados i fenòmens similars “són els més difícils d’entendre, encara que mica en mica el nostre coneixement va creixent”, reconeix Gabriel A. Vecchi. Actualment, el número total de ciclons tropicals per any no ha canviat globalment. Tot i això, el canvi climàtic sí que ha augmentat la incidiència de tempestes més intenses i destructives. “Les precipitacions extremes de ciclons tropicals han augmentat molt, igual que altres tipus de pluja, i hi ha més marees tempestuoses a causa de l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic”, detallen Ben Clarke i Friederike Otto al document.
El canvi climàtic afecta als ciclons tropicals, principalment de tres maneres. En primer lloc, fan que plogui més. En segon lloc, escalfant els oceans, la qual cosa crea les condicions perfecte perquè puguin formar-se tempestes més potents, intensificar-se ràpidament i persistir per arribar a la terra, alhora que porten més aigua. I en tercer lloc, l’elevació del nivell del mar a causa de l’escalfament global fa que el mal que fan els ciclons siguin més grans.
En base a la evidència actual, es pot afirmar que els ciclons tropicals grans (de categories 3-5 a l’escala Saffir-Simpson) de qualsevol zona del planeta són més freqüents, si bé el número total de ciclons tropicals (és a dir, sense distingir pel seu tamany) no ha canviat. A l’Atlàntic nord, la caiguda de pluja total dels huracans Katrina, Irma, Maria, Harvey, Dorian i Florence va resultar més intensa (en un 4%, 6%, 9%, 15%, 7’5% i 5%, respectivament) pel canvi climàtic. Aquests fenòmens extrems van causar danys i pèrduees per valor de 500.000 milions de dòlars. Pel que fa al Pacífic nord, la pluja recollida durant el tifó Morakot –que va tenir lloc el 2009i va afectar sobretot Taiwan i províncies de la costa de Xina– va augmentar en un 2,5-3,6%. A més, les temporades de ciclons extrems recents a Hawai, al Pacífic est i al mar Aràbic també han resultat més probables a causa del canvi climàtic.
Fortes nevades
És habitual, i fins a cert punt entendible, pensar que els efectes de l’escalfament global es limiten a fenòmens de calor extrema. Però és cert que cada cop hi ha menys episodis de fred extrem (si bé encara són possibles, com ho és estar sa i acabar caient malat) a causa del canvi climàtic.
Els especialistes reconeixen que “no està del tot clar” com han canviat els fenòmens de neu intensa a la majoria de zones de la Terra, però “és possible que hagin augmentat en intensitat en algunes parts de l’est i nord d’Àsia, Amèrica del Nord i Groenlàndia”.
Són molts els casos que demostren la incertesa que encara existeix al voltant d’aquest tipus de fenòmens. Dos exemples clars: és possible que el canvi climàtic hagi reduït la possibilitat de neu a principis de tardor a Dakota del Sud, com ja va passar el 2013. No obstant això, aquell mateix any, als Pirineus espanyols, l’acumulació de neu intensa va resultar ser conseqüència purament de la variabilitat natural i no per qualsevol influència del canvi climàtic.
Sequeres
És un fenomen complex. Les sequeres agrícoles i ecològiques són les que mostren el senyal més clar de canvi climàtic, com recull l’IPCC en els seus informes recents. També n’hi ha de meteorològiques, hidrològiques i subterrànies.
No hi ha una resposta senzilla a la qüestió de la connexió amb el canvi climàtic, amb la qual cosa cal ser cauts a l’hora d’informar sobre aquest fenomen. Tot i això, es pot dir amb confiança que les sequeres s’estan convertint en més habituals i/o severes com a conseqüència del canvi climàtic en algunes àrees, incloent Europa, el Mediterrani, Sud-Àfrica, el centre i est d’Àsia, el sud d’Austràlia i la part oest d’Amèrica del Nord. A més, hi ha indicis d’augment a l’Àfrica de l’oest i del centre, el nord-est d’Amèrica del Sud i Nova Zelanda.
Tal com passa en molts altres fenòmens extrems, a les sequeres també entren en joc molts factors més enllà del canvi climàtic. Un exemple és la (mala) gestió que es fa de l’aigua.
Incendis forestals
L’emissió descontrolada de gasos d’efecte hivernacle ha fet que el planeta actual aculli les condicions idònies perquè la temporada d’incendis duri més i les flames siguin més ferotges. La sequera i les altes temperatures (totes dues coses, tal com s’ha vist, influïdes pel canvi climàtic) són dos ingredients fonamentals perquè això passi.
Es pot dir amb confiança que hi ha hagut un augment en la probabilitat de clima d’incendis al nord global, en concret, al sud d’Europa, el nord d’Euràsia, els Estats Units i Austràlia, amb inicis al sud de la Xina. Si continua la pujada de temperatures, les condicions favorables perquè els boscos i les zones verdes cremin aniran a més. En d’altres regions, encara que tot apunti a la influència del canvi climàtic, la manca de dades d’incendis històrics, entre altres factors, fa que l’evidència sigui més limitada.
En el cas d’Austràlia, els incendis de 2019 i 2020, tant a Queensland com a Nova Gal·les del Sud, van ser amplificats pel canvi climàtic. En aquest últim cas, les condicions climàtiques que van provocar els focs els van convertir com a mínim en un 30% més probables. Els incendis forestals recents que van arrasar la costa oest d’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Califòrnia, van ser més probables i les zones incendiades van augmentar. Entre 1984 i 2015, més de 4 milions d’hectàrees de zona incendiada a Amèrica del Nord de l’oest han estat directament atribuïdes al canvi climàtic. I al sud de la Xina, els incendis forestals extrems de fa tres anys van ser set vegades més probables a causa del canvi climàtic.
Un cop més, hi ha activitats humanes més enllà del canvi climàtic que influeixen en un fenomen extrem com aquest. Per exemple, una mala gestió dels boscos o els focus d’ignició –és a dir, l’origen de les flames, que solen ser les persones–.
Són molts els successos en què el canvi climàtic, d’una o altra manera, acaba incidint. No tots els fenòmens extrems segueixen un mateix patró, però els impactes són tan amplis com devastadors per la societat: pèrdua de cultius i terres agrícoles, destrucció de propietats, trastorns econòmics greus i pèrdues de vides… Tal com resumeix Gabriel A. Vecchi, “el canvi climàtic és tan obvi que, honestament, no hi ha cap dubte de la seva existència ni de l’impacte”. Tot i així, i sent conscient de l’horror, manté certa esperança: “El futur sempre és incert, però veig una possibilitat molt gran que sortim d’aquí”.
Article publicat originalment a La Marea (en castellà)
Catalunya Plural, 2024 
