— El propietari mai ha fet res per ‘El Barco’, una vegada va arreglar un parell de canonades. Fins i tot la façana l’hem hagut de pintar nosaltres-, diu José Soro, veí de la primera planta, mentre assenyala part de la canonada.
— El tema no és el propietari, José —li replica en Ricardo— Sinó el que vindrà, que són els que volen acabar amb l’edifici.
Al carrer de la Riba número 30 trobem ‘El Barco, edifici de vuit plantes, construït entre 1949 i 1951 per l’arquitecte municipal d’Esplugues de Llobregat, Climent Maybés i Gaspar, i comprat posteriorment per l’empresari Miguel Bonet.
Entre les dues façanes exteriors que vesteixen l’edifici, viuen un total de 38 famílies. Els passadissos, llargs i amples, comuniquen cadascun dels pisos, i simulen les cabines d’un vaixell. “Antigament, cadascuna de les porteries tenia una llum frontal, i només escoltàvem la brisa de la mar. Semblava que estiguessis en un vaixell. D’’aquí ve el nom”, relata l’Antonia, una altra veïna del primer.
Si ens remuntem a la història de l’edifici, les esquerdes de ‘El Barco’ han estat punt trobada de centenars de migrants al llarg del seu periple. En els anys posteriors a la seva construcció, desenes de ciutadans procedents de zones rurals deprimides d’Andalusia van arribar a Esplugues a la recerca de treball, i ‘El Barco va ser el campament base. Fins a 240 persones van arribar a viure al mateix temps. I la població del municipi es va arribar a multiplicar per 10. En les darreres dècades, a finals dels 90 i principi dels 2000, la procedència va anar canviant d’origen, i les nacionalitats se situaven entre la zona del Magreb i Amèrica Llatina. Ara conviuen generacions posteriors al boom migratori andalús, com és el cas del José Soro, juntament amb veïnes llatinoamericanes, subsaharianes i del Magreb.
En termes legals, la situació penja d’un fil, i els seus veïns naveguen entre el dubte i la incertesa. L’ajuntament d’Esplugues de Llobregat, liderat pel partit del PSC, efectuarà la seva expropiació durant el proper d’octubre. Segons el Pla General Metropolità de Barcelona de 1976, la terra on està edificat ‘El Barco’ és zona verda. I entre els plans de l’administració, la idea principal és acoblar el sòl al parc natural que l’embolica, i, per tant, el seu enderrocament.
Algunes veus expertes en contra dels plans de l’ajuntament sostenen el seu argument en el valor patrimonial i social de ‘El Barco’ com a exemple testimonial de la història del municipi, així com la relació entre l’habitatge social i l’arquitectura racionalista. L’estudiant d’arqueologia i història, Irene Garcia Muñoz, amb el seu treball ‘El Barco: 70 anys d’història, arquitectura i vida (1949-2021)’ matisa la importància de l’edifici com un element patrimonial d’Esplugues que ajuda a explicar el passat i el present de la ciutat. “Un testimoniatge real de la història del segle XX i part del segle XXI”.
Esther Alquézar, professora de l’Institut Joanot Martorell, veïna d’Esplugues i impulsora de la plataforma ‘Salvem El Barco’, denúncia els pretextos de l’ajuntament per enderrocar el bloc, deixant sense més opcions al projecte, com la requalificació del terreny o la rehabilitació.
“Per a mi ‘El Barco’ és un exemple de vida en comunitat. Ara ens volen fer fora, i a mi el que m’irrita més és el fet de tenir davant la Baronda, un edifici de l’ajuntament, el qual va ser expropiat per la mateixa administració i que ara el tenen pel seu autoconsum: festes, esdeveniments i lloguer. Però per a nosaltres no hi ha més opció que marxar”. Explica a contracor en Ricardo.
Pla Caufec
Veïns com el Ricardo i el José Soro entenen el pla de l’ajuntament com un tràmit per repoblar Esplugues d’un altre teixit social amb valor adquisitiu més alt. I això lliga perfectament amb l’anomenat ‘Pla Caufec/Porta Barcelona’, un pla urbanístic aprovat el 2005 que afecta directament a la zona del Baix Llobregat. I que en el cas d’Esplugues, l’ajuntament ja va donar per efectiva la fase de construcció de dos gratacels, oficines i habitatges de luxe. Un acord signat amb les empreses Sacresa, Porta Diagonal i Caufec.
El Ricardo és molt crític amb aquesta fórmula de transformació, on l’objectiu és treballar “per eliminar tota escletxa d’una vida popular”.
Octubre: expectatives, rumorologia i inquietud
Després de trenta anys de la petició de la família Bonet per a l’expropiació de ‘El Barco’, i diversos recursos contenciosos-administratius, ara cal esperar a octubre, una vegada que el bloc passi a mans de l’ajuntament d’Esplugues, per entendre i veure què és el que succeirà.
A tall de recompensa, l’administració ha ofert als veïns compensacions econòmiques i solucions residencials, encara que molts estan a l’expectativa de veure com es materialitzen exactament aquestes ajudes.
Entre les veus de l’edifici, les opinions són heterogènies, com la de l’Antonia, qui prefereix la rehabilitació de ‘El Barco’ per reconvertir l’espai en un bé comú per al poble. O la de la Cornelia, veïna del pis inferior que, amb la boca petita, diu que espera a veure com es procedirà. O la del José i el Ricardo que volen continuar vivint a l’edifici. O la d’Esther Alquézar que, mitjançant la seva pedagogia a l’institut i l’activisme, continuarà fent campanya per salvaguardar la vida de ‘El Barco’.
Catalunya Plural, 2024 
