Amb ja escasses restriccions sanitàries per la Covid-19 el turisme ha tornat amb força a Barcelona. Això està suposant també l’arribada de centenars de creuers. És cert que aquesta activitat económica genera ingressos i llocs de feina, però també ho és que els efectes negatius d’aquest sector són molt significatius. Una estimació encarregada a la UB quantifica la seva contribució al PIB català en 412 milions d’euros. Malauradament, no s’hi contempla les externalitats negatives dels creuers: contaminació atmosfèrica, aigües fecals, consum d’aigua i massificació. Per exemple, un estudi fet a Venècia va trobar que el cost ambiental de l’arribada de creuers era superior al benefici econòmic.
A partir de l’estudi del cas Venecià, hem estimat que el 2017 els creuers arribats a Barcelona van generar 220 milions d’euros de cost econòmic en contaminació atmosfèrica i residus. A aquests costos cal sumar-ne d’altres, com les aglomeracions al centre de la ciutat, la congestió del trànsit i la contaminació acústica, un altre problema de salut pública greu. També caldria incloure el cost de la modificació del caràcter de la ciutat per satisfer aquest turisme. Un exemple és el canvi dels comerços cap al monocultiu de botigues de souvenirs o de productes de luxe. Després d’incorporar aquests efectes negatius és probable que el benefici net sigui minso o fins i tot negatiu.
En resum, les dades indiquen que l’activitat dels creuers posa en risc la qualitat de vida a Barcelona a canvi d’un benefici modest i molt mal repartit. És urgent replantejar i posar fre a aquest model turístic.
Catalunya Plural, 2024 
