La fita recent de l’estratègia colpista, posada en marxa des de dies abans de la celebració de la segona volta el 6 de juny del 2021, organitzada per l’oligarquia peruana en aliança amb l’imperialisme nord-americà i executada per operadors polítics de dreta, es va assolir el dia 9 d’agost de 2022, mitjançant el desplegament d’un “espectacular” operatiu d’aplanament i detenció de persones vinculades al president Castillo, al·ludint, sense proves i amb diverses conjectures, com diria el tristament celebrat jutge Sergio Moro, l’existència d’una suposada organització criminal el cap del qual seria Pedro Castillo. Inclusivament, la Fiscalia va intervenir en les instal·lacions del Palau del Govern, argumentant que allà es trobava amagada la seva cunyada Yenifer Paredes, acusada, també sense proves, de corrupció i altres imputacions pròpies de la tàctica colpista ben coneguda al continent nostre americà: el lawfare .
Des de fa uns quants anys el Perú pateix una convergència de crisis (política, econòmica, social, cultural, ambiental), pròpies d’un model capitalista en crisi multidimensional a escala global. La crisi política es va pronunciar amb més força a partir dels escàndols de corrupció de l’empresa constructora Odebrecht. La crisi social i econòmica es va aprofundir a partir de la pandèmia de la Covid-19 que va deixar en evidència amb més de 200.000 morts i centenars de milers de desocupats el fallit del projecte neoliberal al Perú. Aquest context de convergència de crisi va ser l’escenari per a la disputa electoral on Pedro Castillo, com a candidat del partit socialista Perú Libre, va guanyar les eleccions, escenari que va mostrar la profunditat de la crisi cultural mitjançant l’agudització del racisme social i institucional davant del resultat electoral com a mecanisme utilitzat per intentar mantenir la continuïtat de l’ordre colonial.
Les elits criolles, desplaçades del govern més que del poder a partir del triomf electoral de Pedro Castillo, reaccionen a aquesta convergència de crisi mitjançant l’estratègia colpista amb diferents tàctiques per mantenir els seus privilegis i augmentar la taxa del seu guany. No van aconseguir desterrar el govern de Pedro Castillo amb l’acusació d’un suposat frau electoral en acabar la segona volta. No els va funcionar les acusacions del delicte de terrorisme contra ministres i càrrecs designats pel president. No ho van aconseguir amb l’acusació de suposada “traïció a la pàtria”. Avui, davant d’aquest historial de fracàs, han optat pel cop d’estat mitjançant lawfare.
No és la primera vegada que aquesta tàctica s’executa contra el govern de Pedro Castillo. Entenem lawfare com el “manera de guerra que utilitza la llei com a arma, instrumentalitzant-la amb fins polítics, econòmics i geopolítics, amb gran impacte a curt i mitjà termini” (Romà). Per això insistim que un tipus de lawfare (electoral, racista i colonial) ho apreciem a la temptativa d’anul·lar gran part de vots per Pedro Castillo després de la segona volta electoral, vots provinents de territoris de pobles originaris i zones rurals, mitjançant l’acusació construïda des dels principals bufets d’advocats de Lima d’haver comès un suposat “frau a taula”.
Com indiquen Osvaldo León i Sally Burch al llibre “El Nuevo Plan Condor. Geopolítica i imperialisme a Amèrica Llatina i el Carib”, el lawfare és “un mètode de guerra no convencional que combina accions jurídiques aparentment en el marc de la llei, encara que moltes vegades sense proves serioses, amb una campanya de premsa que pressiona l’acusat i el seu entorn per restar-li suport popular”. Per aquesta raó, l’actuació del procés degut per part de la Fiscalia peruana contra la cunyada del president no va tenir la contundència esperada pels estrategs colpistes sense la participació dels mitjans de comunicació que monopolitzen l’espectre radioelèctric al Perú. Al Perú ja no cal que es filtrin àudios a l’estil Villarejo, tal és el cinisme dels mitjans en l’execució d’aquesta tàctica colpista que, en diverses oportunitats i davant dels fracassos precedents, consulten en senyal obert com desestabilitzar el govern de Castillo amb entrevistes on exponents de la dreta analitzen i proposen els mecanismes que poden ser utilitzats per expulsar Castillo del govern.
Només cal un zàping a la televisió peruana avui per corroborar l’arremesa diària dels mitjans de comunicació amb notícies falses i continguts que intenten incidir en l’opinió pública sobre la “necessitat” de “treure del govern” el president Castillo, aquesta setmana mitjançant la repetició una vegada i una altra del manipulat terme “pròfuga” al costat del nom de la cunyada del president i contradictòriament la imatge de la mateixa lliurant-se a les autoritats sent a més acompanyada en solidaritat per Lourdes Huanca, presidenta de la Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes i Natives del Perú. L’aresta del sistema de justícia ja va activar la tàctica de lawfare, ara correspon als mitjans de comunicació fer-ho perquè s’efectivitzi el cop d’estat, com es va poder apreciar en el cas brasiler amb el cop parlamentari contra Dilma Rouseff o el recent cop d’estat contra Evo Morales a Bolívia. No obstant això, el nivell de credibilitat dels mitjans de comunicació dels esquemes de lawfare aplicats contra els líders dels governs de l’anomenada onada progressista llatinoamericana, dista molt del moment vigent dels mitjans de comunicació al Perú. Avui al Perú els mitjans de comunicació han assolit un profund nivell de desprestigi, però la supèrbia de les classes dominants no ho assumeix i li passa factura als resultats de les seves temptatives colpistes, factura que ja van haver d’assumir amb la pèrdua de la segona volta electoral després d’una campanya mediàtica on programes televisius i periodistes dels grans canals televisius van arribar a nivells tan extrems com difondre amb cartes obertes a favor de l’elecció de la filla del dictador Alberto Fujimori mentre els vots de Castillo arribaven a superar el 90% en poblacions on les ràdios comunitàries reemplacen els grans mitjans. L’escenari de crisi del capitalisme força els mitjans de comunicació a deixar de banda els falsos i impostats perfils d’objectivitat i assumeixen sense pudor el seu activisme polític en defensa de l’ordre dominant.
Al tancar aquestes línies, els poders fàctics pretenen generar la sensació d’aïllament de Pedro Castillo amb les renúncies de funcionaris públics propers a la classe oligarca peruana i el treball militant dels mitjans de comunicació en defensa dels interessos de les classes dominants. D’altra banda, el president Pedro Castillo es reuneix amb líders d’organitzacions socials, sindicals i camperoles al Palau del Govern per defensar amb el puny enlaire la voluntat popular que el va posar al comandament del rumb del nostre país mentre cada cop ressonen més alt les paraules més temudes per la dreta; procés constituent. La disputa és oberta. L´oligarquia té el sistema justícia i els mitjans de comunicació. El govern de Pedro Castillo pot generar espais d’organització i mobilització des de les organitzacions de base per defensar els interessos del poble treballador. És moment de defensar la voluntat popular.
Catalunya Plural, 2024 
