Dilluns va finalitzar sense acord la primera reunió entre ministres, patronals representants d’empreses com Mercadona o Lidl, i associacions de consumidors. Díaz va dir que era només la primera trobada i la va titllar d’haver estat molt constructiva, i va convidar els participants a una altra sessió en els propers dies. Tot i això, les empreses tenen la postura en que la iniciativa no serveix per abordar els desafiaments que enfronta el comerç i l’IPC d’aliments actualment. Empresa i Estat sembla que han entrat en un joc per veure qui ha de pagar la crisi: o el sector privat redueix marge de benefici, o el sector públic l’entrada de diners a les arques de l’estat mitjançant els impostos. Així defensa Ignacio García Magarzo, director general d’ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats), que va expressar el rebuig a la cistella de productes bàsics proposada per Yolanda Díaz i sosté la rebaixa de l’IVA per a alguns productes d’alimentació com a mesura per reduir inflació.
Aurelio Pino, president de la patronal ACES, declarava que la idea de Díaz podria vulnerar el marc legal. Per al secretari general de FACUA, Rubén Sánchez, la proposta tindria empar: “sí que seria viable, l’article 13 de la llei del comerç minorista de gener del 1996 planteja que es poden establir preus als productes bàsics i es poden intervenir els marges de benefici”.
Productes bàsics i preus màxims
El gegant distribuïdor valencià, Mercadona, declarava el 2021 que van augmentar els preus un 2% a causa de l’increment del cost de matèries primeres i transport, i que els seus beneficis havien baixat una mica més d’un 6% respecte de l’any anterior, el 2020. Tot i la reducció de beneficis, aquests van suposar un total de 680 milions d’euros. S’estima que aquest 2022, el preu final a què els consumidors obtenen els productes ha incrementat ja aproximadament un 11% a causa de la inflació. L’augment de costos doncs, els assumeix la butxaca del consumidor: “la mesura de regular els preus beneficiaria els consumidors, si el Govern catalogés una sèrie de X productes com a bàsics i establís un preu màxim, no es podrien vendre al mercat per sobre d’aquest topall”, explica el Secretari General de FACUA.
L’augment de costos els assumeix la butxaca del consumidor
Un altre punt clau en el paper de les grans distribuïdores, és la seva mala relació amb els productors del sector primari: la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), denunciaven al juliol que els intermediaris (distribuïdores) estaven incrementant el preu final del producte sense justificació, arribant a pujar un 600% en alguns casos. A Espanya els agricultors i ramaders viuen des de fa temps una situació precària en què fins i tot han arribat a vendre matèria a pèrdues. Aquesta situació, com explica Rubén Sánchez, s’ha de revertir immediatament amb el govern “assegurant-se del compliment de la llei de cadena alimentària, que planteja que no es pugui vendre matèria primera per sota del cost” per cuidar així un sector “històricament castigat” que veu com el producte que li compren, després es fiqui a la venta amb un preu descomunalment inflat.
Les oligarquies alimentàries
Les grans distribuïdores que han format part de la reunió amb Yolanda Díaz no estan disposades a donar el braç a tòrcer, com bé diu el Secretari General de FACUA, “estan tancades en banda, sense donar alternatives”. Propostes com la cistella de Carrefour, de 30 productes per 30 euros, sembla que seran el gest més significatiu per part dels supermercats. En un model d’oligarquies de l’alimentació, on uns quants amb molta capacitat abasten tot el sistema, iniciatives com Foodcoop BCN ens deixen veure que potser el camí ni és regular els preus, ni abaixar els impostos, ni fer cistelles de 30 euros on no hi ha ni un producte fresc. Potser el camí és crear un nou camí.
Potser el camí és crear un nou camí
Silvio Covolo és el dinamitzador comunitari del primer supermercat cooperatiu establert a Barcelona. La proposta forma part de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de Catalunya, i funciona sense ànim de lucre: “el nostre primer objectiu és poder proveir-nos de productes agroecològics i de qualitat a un preu just tant per a nosaltres com per als productors, se’ls paga per la matèria primera un preu que els permet treballar en condicions dignes”, explica Covolo. La idea del supermercat cooperatiu rau a fer accessible i just l’accés als productes, aplicant total transparència als preus i basant-se en un element clau: “està fet per a la gent i no per a les directrius del mercat”, afegeix el dinamitzador.
La idea del supermercat cooperatiu rau a fer accessible i just l’accés als productes
La transparència és la bandera d’aquesta alternativa als sistemes que formen el status quo de la distribució alimentària, i és que quan compres un producte a la cooperativa saps que el benefici de marge aplicat sempre és del 30%. “Imagina que compres una cosa que costa un euro. Doncs és tan simple com que saps que nosaltres hem pagat al productor 70 cèntims per aquesta cosa. No tenim ànim de lucre, així que el benefici que s’aplica és el que es fa servir per pagar el sou als treballadors que formen la plantilla, el local… qüestions bàsiques del funcionament de la cooperativa”.
Catalunya Plural, 2024 
