No sé si us haurà passat que, cada cop que adscriviu una acció, una política, una idea a l’esquerra, algú diu: bé, això de ser d’esquerres avui no vol dir gaire. Fa pocs dies, intentant explicar a quina revista treballava algú que no la coneixia, li vaig dir que era «una revista d’esquerres» . La resposta amb cert retintí va ser: «Bah, això avui no vol dir res». Com si el trànsit del socialisme a la socialdemocràcia i, després, que aquesta assumís bona part dels postulats liberals, hagués convertit ser d’esquerres en una declaració obsoleta, un residu d’aquella Atlàntida ideològica l’enfonsament del qual va començar amb les dictadures totalitàries que gravaven la falç i el martell als seus blasons. Així que entre el comunisme imaginari i diabòlic, coco que agiten els sectors més reaccionaris, i el liberalisme amb tints socials, s’hauria estès una boirina que difumina qualsevol contorn ideològic.
Què vol dir ser d’esquerres a qui creiem que vol dir alguna cosa? Per resoldre la meva pròpia pregunta he confeccionat una llista de conviccions que marcarien el mínim (ho subratllo perquè no hi hagi malentesos), del que defineix a l’esquerra –encara que no totes siguin exclusives seves– i en què es podrien reconèixer des d’acèrrims anticapitalistes fins a socialdemòcrates no abduïts pel neoliberalisme. A veure què us sembla.
–Els beneficis privats estan subordinats a l’interès públic . Per exemple:
• La protecció del medi ambient, la salut i el benestar de les persones són molt més importants que els beneficis empresarials.
• La política d’habitatge afavorirà els ciutadans, no les immobiliàries ni les botigues ni l’hostaleria i encara menys les multinacionals.
• L’Estat defensarà amb dents i ungles la sanitat pública.
-La igualtat d’oportunitats és un pilar bàsic d’una societat civilitzada. Per exemple:
• Un dels objectius primordials de la política fiscal serà la redistribució de la riquesa. Els impostos a les herències i al patrimoni són algunes de les eines per a aquesta redistribució.
• L’educació pública rebrà fons públics, la privada, privats –excepte quan, de manera transitòria, la pública no aconsegueixi cobrir les necessitats–.
• Una política de beques i ajuts contribuirà a aquesta igualtat si no s’aconsegueix plenament pels altres mitjans.
–Les institucions públiques estan al servei dels ciutadans, no pas de l’Estat i encara menys dels partits. Això té conseqüències òbvies sobre l’ activitat policial, els serveis d’informació i la judicatura .
– Ningú no serà discriminat per qüestions de raça, gènere, sexe, creences, etc. Per aconseguir-ho no n’hi ha prou d’enunciar la no-discriminació, calen polítiques i lleis que ho garanteixin. Això només es pot assolir en el marc d’un Estat laic.
–Els principis democràtics que s’apliquen al mateix país són igualment vàlids per a les relacions polítiques i econòmiques amb els altres països.
–Una persona d’esquerres desconfia de les missions bèl·liques a l’estranger per més que es vesteixin d’intervencions humanitàries. Al final, sempre serveixen a interessos econòmics i geopolítics i les poblacions locals poques vegades estan en millors condicions que abans de la intervenció.
–L’Estat castigarà tota empresa que desviï diners a paradisos fiscals o faci pràctiques depredadores amb les persones o amb el medi ambient nacional i d’altres països.
–Un altre tret, que de vegades obliden molts i moltes esquerrans, és que la promesa d’un futur més just mai no disculpa un present opressiu . Fins i tot admetent la necessitat de la coerció –per exemple, davant del delicte–, cal estar molt atents a aquesta línia que la separa de la repressió (també de qui pensa de manera diferent a ells).
–La política d’immigració sempre ha de respectar la dignitat de les persones i els seus drets. Si hi ha una utopia que ha de regir l’acció d’un govern d’esquerres és satisfer les necessitats de totes les persones que s’acostin a les seves fronteres i ajudar a satisfer-les lluny. Sí, és una utopia ; alguna ens ha de quedar.
–La cultura no és important pel seu valor econòmic, encara que en tingui. El seu valor autèntic és degut al que aporta a la vida de cada individu: l’enriqueix, genera plaer, ens comunica amb els altres, crea vincles . Tota la societat se’n beneficia. Imprescindible apreciar i impulsar la cultura que es crea als marges del consens social (per exemple als Centres Socials Okupats ).
Però aquest decàleg no té sentit sense recordar que l’esquerra existeix perquè hi va haver un moviment obrer i que és impossible concebre una ideologia d’esquerres que no parteixi de l’exigència que tothom, independentment de la seva activitat o inactivitat, tingui ingressos dignes, condicions laborals dignes i, una vida personal i familiar dignes.
Article original de La Marea
Catalunya Plural, 2024 
