L’acte comptava amb Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, Cristina Ribas, professora de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i activista ambiental, i la connexió en línia des de París amb Julia Cagé, economista especialitzada en mitjans de comunicació. La francesa és autora de “Salvar els mitjans de comunicació. Capitalisme, finançament participatiu i democràcia” (Anagrama, 2016) i posa la lupa a buscar les fórmules per democratitzar els òrgans de govern de les empreses informatives.
Incidir en el finançament
La proposta trencadora de l’economista francesa es basa en dos eixos, el primer: els mitjans han de deixar de ser béns lucratius. El segon: els accionistes han de ser els lectors. De tot això en parlava a l’esdeveniment on desgranava alhora les vicissituds de tal canvi, i és que Cagé i la seva entitat ofereixen suport als mitjans que vulguin portar processos de democratització interna. “Amb els mitjans petits és més fàcil aplicar nous estatuts, amb els més grans es complica”, explica l’economista, i és que els mitjans hegemònics solen tenir un ecosistema d’empreses amb molts diners que tenen accions, i en la lògica del negoci, no es volen desfer d’aquesta part de propietat.
Què es pot fer front a aquesta dinàmica? Com que tocar la legislació és complicat, l’economista es posiciona a favor d’intentar incidir per mitjà del finançament, i és que tombar o crear lleis és difícil, però modificar és més factible —o incentivar, depèn com es miri—. Amb l’associació aspira a intervenir a través de les subvencions, és a dir, promoure un canvi on el sistema de finançament públic premiï els mitjans que presenten unes condicions concretes, com una governança més democràtica, òrgans interns o consells que comptin amb un terç d’assalariats… Cagé apunta que ”no es pot obligar la llei, però es pot utilitzar per potenciar models no lucratius”. L’European Media Freedom Act de la Comissió Europea és per a l’economista “una bona manera de garantir mitjans públics en llocs amb mancances en aquest aspecte, com podria ser Hongria. Tot i això, no és suficient per a països com Espanya o França”. Donar suport a mitjans amb més democràcia en la seva pròpia constitució, és una via per assegurar la salut de la informació, la seva qualitat i el seu rigor: “els mitjans grans, i no tan grans, solen estar en mans de milionaris, ajudem els periodistes a que siguin a les seves”, conclou Cagé.
La Fundació Periodisme Plural, un model alternatiu
Seguint l’estela de l’esdeveniment, Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, explica com es va apostar pel model no lucratiu en què es basa la Fundació: “el tancament de ‘Público’ va suposar el naixement de 12/13 projectes alternatius , en el nostre cas, som una fundació que competeix al mercat. El model no lucratiu ens ajuda a dirigir-nos a ser “comunitat”, a estar més democratitzats”. I és que els grans posseïdors tenen un cúmul de poder en què, la professora Cristina Ribas, afirma que “costa que facin cas des dels moviments socials, i si ho fan, és amb coses com el greenwashing”.
Coincidint amb Julia Cagé, Rius explica com les empreses i els mitjans es neguen a perdre negoci, i com aquesta visió del propi negoci no permet transparència. Uns mitjans depenen del capital privat, i altres del públic, però això farà que sempre estiguin supeditats al que ofereix el suport. La Fundació inicia el 2012, havent complert aquest any la seva primera dècada de vida, i el seu president posa l’accent en com aquesta via va ser una alternativa a la confrontació que el país vivia en aquell moment. Aquí és on, afirma Rius, hi ha mitjans que es lucren, per alimentar els conflictes.
Davant la recerca de cohesió i un sistema més democràtic per a la producció d’informació, la Fundació Periodisme Plural va apostar per un periodisme més honest, traient-lo de la lògica monetària que el perjudica, i és que la qüestió “no només va de què viuran els periodistes , va de la salut democràtica”, afegeix finalment Josep Carles Rius.
Catalunya Plural, 2024 
