‘Ja no és la mateixa, ha canviat’

‘Ja no és la mateixa, ha canviat’.Quantes vegades hem sentit aquesta frase?

La realitat és que el canvi sovint es veu com un complet abandó a la nostra essència real, un oblit als nostres valors, com si ens sortíssim del camí que ens pertany, tot i no saber qui ha decidit quin és el nostre camí realment.

La connotació del concepte de canvi sempre ha estat relacionada amb alguna cosa negativa, deixant enrere allò que tant ens ha caracteritzat per convertir-nos en algú irreconeixible, a més del to que es fa servir en expressar la frase de l’inici, un to amb certes notes de decepció i incomprensió, com si haguessin perdut algú.

El canvi és necessari i és meravellós malgrat la reputació que arrossega amb ell mateix.

Canviar és evolucionar, és créixer, és una oportunitat per ser millors, però depèn de nosaltres i de com ho gestionem que sigui exitós o no.

Alguns no conceben la idea que les persones simplement estem en constant canvi i transformació, i cada ésser va a la recerca del seu camí i de la seva pau, fins i tot si estem arriscant el nostre confort i el nostre entorn, perquè sabem que més enllà hi ha oportunitats de millorar el nostre ésser que des de la por i la comoditat no es poden assolir.

Gestionar el canvi no és una tasca fàcil, no és cap novetat. Però en aquesta vida res no ho és. Absolutament tot requereix treball mental i predisposició, però sovint la por a allò desconegut, la incertesa que ens genera el futur, la preocupació, i la manca de coneixements ens fan resistir-nos al canvi i veure’l com una cosa del que protegir-se.

Sovint em pregunto: Què perdré intentant-ho? I més endavant em torno a preguntar: què perdré si no ho intento? Les respostes són totalment diferents, i sorprenen molt.

I quantes vegades hem perdut oportunitats essencials a la nostra vida per por del canvi? És natural voler evolucionar i ser millors en tots els àmbits, assolir les teves metes i sentir-te autorrealitzat, però per això cal estar predisposat a créixer, aprendre i sentir-te una mica incòmode fins i tot, per poder conèixer-te una mica més i identificar les teves pors.

No és fàcil, és clar que no. Però la satisfacció interna que se sent en evolucionar i notar la millora és una cosa que és indescriptible.

‘Lluitant sempre per alguna cosa millor’ és una frase que canto a la meva cançó PROUD amb Nel·lo C i no podria ser més encertada. El canvi buscant alguna cosa millor mai pot ser negatiu, encara que no s’aconsegueixen els resultats esperats, el canvi està fet.

L’ésser humà estem en evolució, creixement i aprenentatge constants, i ens hauria de fer feliç tenir la capacitat d’escoltar-nos i respectar-nos, en moments d’estabilitat i en els moments de canvi.

Al meu primer llibre, vaig escriure un poema que diu el següent:

‘Per fi avui sóc el que sempre he temut, Estic encaminada d’una vegada cap al meu camí Avanço amb sentiments que mai he sentit I em pregunto si realment això és el meu destí’

És natural que ens sentim estranys, que ens facin sentir que ens estem equivocant i que no està bé arriscar-nos, però el que hi ha més enllà de tots aquests obstacles, és un sentiment de profund orgull, augmenta la nostra autoconfiança i ens sentim més capaços de sobrevolar qualsevol sot que ens posi la vida al davant.

Tot i frases com la de l’inici, probables comentaris de rebuig que rebrem, és cert que és important actuar amb fermesa i que les nostres decisions depenguin únicament de nosaltres i la nostra manera de veure la vida. És nutritiu poder absorbir saviesa d’altres persones per augmentar el nostre coneixement i ampliar la nostra perspectiva, però mai no hauríem de frenar els nostres objectius o metes pel que ens puguin dir o per la dificultat d’allò que vulguem fer.

Canviar és la clau.