Fa un any i mig, el 25 de març del 2021, el catedràtic i professor al grau de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona accedia a la presidència de RTVE. Amb unes audiències fluctuants i un context de consens complex, l’acadèmic i assessor de la UNESCO prenia un càrrec crucial per a l’avenç de la televisió pública espanyola. No obstant això, el declivi no va fer més que accentuar-se.
Les audiències i els programes fallits
Segons dades de l’agència Barlovento, el share de la 1 de TVE va vorejar les quotes d’un 8% durant el 2021 i el que portem del 2022, quelcom catalogat com a “desastrós” per seccions de la mateixa cadena. Al maig, la final de la Champions i l’Eurovisió van propiciar una puntuació d’un 9’5% d’audiència que, al mes següent, sense els grans esdeveniments, va tornar a caure al 8’4%. Un reflex que la graella no va aconseguir enganxar l’audiència, i és que abans del “Chanelazo” i l’espectacle europeu més gran del futbol masculí, TVE va obtenir un altre resultat nefast d’una quota de pantalla del 8’3% a l’abril —que com mínim està un parell de dècimes per sobre del mínim històric mensual del 8’1% que va obtenir el juny del 2021—.
Quan Pérez Tornero va aterrar al comandament de la corporació pública, el programa “Las cosas claras”, conduït per Jesús Cintora, no portava ni mig any de recorregut. Si bé és cert que no era competidor directe dels líders indiscutibles, dades de la consultoria Dos30 indiquen que el format va aconseguir pujar en almenys dos punts l’audiència dels anteriors programes a la seva franja horària de migdia, entre les 12h i les 15h, fins i tot aconseguint plantar cara en algun moment al García Ferreras més feble —el share del qual sol oscil·lar entre el 10 i 13%—.
El nou president i el seu consell van decidir prescindir del format ja que a la seva etapa “l’infoentreteniment no era una aposta”, i així va ser com el contracte no es va renovar. Al seu lloc es va posar “Días de verano”, creat pel mateix Pérez Tornero, i va tornar a caure la quota de pantalla a dades semblants als antecessors de Cintora: tan sols va obtenir un 5% de share. El dia de la seva estrena, on no es va fer cap menció al programa antecessor, es va promoure el hashtag #DíasdeveranoTVE. Però la truita se li va girar en contra.
Les xarxes no van perdonar i no es van tallar a l’hora de titllar la nova programació com un “Sálvame” pijo quan precisament el pretext per a la no renovació de “Las cosas claras” era que no casava amb el ‘pla Tornero’ per a la televisió pública pel format. El canvi de paradigma del debat polític cap a un espai amb temes més “lleugers” i gairebé del món de la xafarderia, va fer que el públic situés #CensuraaCintora com a segon trending topic a nivell nacional, top en què el programa del president ni tan sols va arribar a entrar.
Va arribar la tardor, i amb ell, la caducitat del pegat estiuenc creat pel catedràtic. Després de la mediocre quota obtinguda, arribava el moment de la veritat: el 13 de setembre del 2021 estrena “Mejor contigo”, conduït per Ion Aramendi i també creat per Pérez Tornero. L’espai, dividit en dos blocs, va fer una mitjana en el seu primer mes de vida una quota de 5’3% per a la primera part i un 3’6% per a la segona. Igual que “Días de Verano”, l’espai es dirigia a una barreja de l’actualitat amb temes més lleugers, sense tants tints politicoinformatius com “Las cosas claras”. El share va continuar promitjant al voltant d’un anodí 5% fins que el febrer del 2022 la cadena va decidir donar-ho per finalitzat.
Els conflictes i l’autoritarisme
El maig del 2022, el Consell d’Informatius de TVE emetia un comunicat contundent sobre el comportament de José Manuel Pérez Tornero. El president va trucar a la periodista Anna Bosch al seu despatx, on sota la presència d’un advocat —la reportera no va ser informada d’aquest fet i va aparèixer sense representant legal— el president la va començar a increpar per tuits que contenien missatges crítics amb la mateixa televisió pública. A la trobada esmenta un altre periodista (Xabier Fortes) del qual diu tenir també informes i dossiers sobre les seves ‘activitats’. Al comunicat, el Consell d’Informatius conclou que s’han d’aturar aquest tipus d’actituds que van en contra dels principis democràtics de l’ens, a més que s’ha d’aclarir els fets i el perquè de l’existència d’informes sobre treballadors,
Concedemos amparo a una trabajadora de TVE ante una posible vulneración de su derecho a la libertad de expresión. Emitimos consideraciones preliminares. pic.twitter.com/GODa55kY39
— Consejo de Informativos TVE (@CdItve) May 9, 2022
En la línia d’aquest succés, el diari Público manifesta que un dels motius de la renúncia de Tornero podria venir precipitada per aquest mateix caràcter autoritari i dèspota: el mitjà ha fet saber que es farien públiques acusacions del Consell sobre “pressions i maltractament”, en alguns casos fins i tot a directius que ell va nomenar. A més, les fonts expliquen estar treballant en un clima d’”ansietat i males condicions” pel control absolut que exerceix el màxim càrrec.
Les societats i els bons amics
Quan feia mig any que estava al comandament, Pérez Tornero va comparèixer davant la Comissió de Control Parlamentari on va haver de donar explicacions sobre una sèrie de contractacions de dubtós rigor legal i ètic.
A principis del mes de desembre del 2021 es van fer públiques unes informacions en què s’apuntava que el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona hauria adquirit tres vivendes sota la societat Gamma Media Studio, a la qual pertanyia. Una altra societat de Tornero, Mizar Media, empresa de caràcter familiar en què va constar com a administrador i apoderat, va ser contractada diverses vegades pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB que ell mateix va fundar i liderava, segons va publicar el diari El Mundo. En ser activitats promogudes per una Universitat pública, les feines per les quals es va contractar des del Gabinet de Tornero a la pròpia empresa, van ser dotades de finançament públic a través del suport de la Comissió Europea o de la UNESCO. Després de ser preguntat per Pablo Echenique a la compareixença, el catedràtic va declarar que totel que ha fet a la seva trajectòria acadèmica ha estat ètic i ha complert la legalitat al 100%.
Però les seves societats no van deixar de portar cua, i és que aquell mateix desembre, RTVE va contractar a Mireia Pi com a “Subdirectora de l’Àrea de Projectes i Desenvolupament”, un càrrec creat per la nova directiva i que depenia directament del Gabinet de la Presidència. Es va obrir concurs públic per al càrrec, es va convocar a l’estiu i amb quinze dies de publicitat sobre la convocatòria. Ho va guanyar Pi, que havia estat investigadora del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB que Tornero va crear, a més de tenir un vincle estret en l’àmbit empresarial: la nova subdirectora també havia estat la responsable de projectes educatius a Mizar Media. Davant seu parlamentària, el catedràtic va declarar que ell no havia tingut res a veure amb aquest fitxatge, encara que no va ser l’ únic pel qual va ser preguntat.
Un altre cas sonat va ser la contractació del “Subdirector d’Estudis i Transferència del Coneixement”, càrrec que va ser per a Luis Pastor, amb una estreta relació personal i professional amb Pérez Tornero. Van coincidir a la revista “Anàlisi”, i posteriorment van codirigir junts dos segells de l’editorial de la Universitat Oberta de Catalunya: “UOC Press i Media Literacy” i la col·lecció “UOC Press”. A més, Pastor és un habitual a “Tahina Can”, projecte en què Tornero consta com a màxim promotor i director, i que consisteix en una sèrie d’expedicions organitzades en el marc de l’ensenyament del periodisme de viatges i que es dirigeix i s’organitza des de el Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.
Els jocs de poder i les tendències conservadores
A la seva carta de dimissió, Pérez Tornero declara que ja és impossible “assolir consensos transversals”. La pèrdua de confiança del mateix Consell, a més de la disconformitat del govern de coalició amb la deriva de la televisió pública, serien els factors més importants que han contribuït a aquesta dimissió. Declara l’ara expresident a la carta que en el seu mandat s’ha “contribuït al diàleg serè, respectuós i informat; a fer avançar un periodisme de qualitat propi de RTVE, introduint més contextualització i anàlisi”, tot i això, els membres del Consell proposats per Podemos, Roberto Lakidain i José Manuel Martín Medem, no estarien conformes.
Van elaborar un informe en què analitzaven la prevalença de les tendències polítiques a la cadena. Centrant-se per exemple al programa “La Hora de la 1”, més de la meitat dels tertulians pertanyerien a una ideologia de dretes (57%), un 13% al centre i un 30% progressistes. Més enllà de l’informe, hi ha alguns nomenaments polèmics, com el de José Juan Ruíz, que va ser present a la reunió on es va increpar Anna Bosch. Era anomenat “president a l’ombra” pel seu gran poder com a director de Gabinet de Presidència de RTVE amb què molts sectors de la televisió no se sentien còmodes, i és que era conegut el seu estret vincle amb els governs del Partit Popular. Ha presentat la seva renúncia al càrrec hores posteriors a la de Pérez Tornero.
Les Conselleres proposades pel PSOE, Elena Sánchez i Concepción Cascajosa —noms que ara sonen per a la substitució al càrrec—, també han estat crítiques amb la tendència i gestió de Tornero al capdavant de RTVE. Segons El Español i diversos mitjans, entorns propers a aquest sector del Consell declaren que tot i comptar amb majoria de membres assignats pels partits d’esquerres, es va convertir en un òrgan “conservador”, “molt influït” per la dreta.
Catalunya Plural, 2024 
