Mahsa Amini, una noia de 22 anys, va ser detinguda, el 13 de setembre, per la Policia de la Moral quan feia turisme a Teheran. La van acusar de portar el vel mal posat i se la van emportar a comissaria. Dos dies després va morir a l’hospital. La policia diu que per un atac de cor que ni la seva família ni ningú es creu. Arran d’aquesta mort hi ha hagut una revolta popular, encapçalada per dones que cremen els vels, contra el règim religiós iranià. La repressió de la revolta ha causat més de setanta morts i milers de detinguts. Nazanin Armanian, sociòloga i politòloga nascuda a Shiraz, a l’Iran, que es va exiliar a Espanya el 1983, creu que el règim dels aiatol·làs està tocat de mort.
Per què ha esclatat amb tanta força la protesta contra el règim a l’Iran després de la mort de Mahsa Amini?
És un cúmul de motius. Portem 43 anys amb una repressió sobre les dones inaudita a la història de l’Iran i al món. Al món actual no hi ha cap país, ni tan sols Aràbia Saudita, que apliqui unes normes tan medievals a nivell polític, econòmic, social, sobre la dona. Estem parlant d’un moviment feminista que es va formar el 1921. Al de l’Iran no cal comparar-lo amb el de l’Aràbia Saudita o l’Iraq. Amb tot el respecte, aquests moviments feministes tenen la seva història de lluita, però el de l’Iran ha estat l’avantguarda de l’Orient Mitjà. Des del 1921, les dones iranianes estan lluitant per la igualtat, la justícia social i els drets humans bàsics. El 1935, el moviment progressista de les dones iranianes va aconseguir prohibir el vel. És el primer i únic país del món on s’ha aconseguit fins avui. A tots els països hi ha limitacions o circumstàncies, però les dones iranianes van aconseguir prohibir el vel per llei. El vel no és una peça iraniana. És una peça de l’extrema dreta islàmica. Les dones iranianes no el portàvem. Cal tenir en compte que l’Iran és un país multiètnic. Hi ha kurds, balutxes, àrabs, armenis… A cada poble, els seus homes i les seves dones tenen vestimentes diferents. Els homes porten una gorra i les dones, un mocador, d’identitat ètnica, no com un símbol religiós. Jomeni va dir que no imposaria el vel, però dos mesos després de tornar no només imposa el vel sinó que prohibeix la celebració del 8 de març i l’1 de maig. El vel és el símbol del que fa realment: abolir totes les conquestes que havíem aconseguit les dones iranianes.
El vel és el símbol del que fa realment: abolir totes les conquestes que havíem aconseguit les dones iranianes
Per exemple, va baixar l’edat nupcial de 16 a 8 anys. Això és brutal. És pedofília. Una gran quantitat de nenes han mort violades la nit nupcial. Van treure el dret a l’avortament, el dret al divorci, el dret a que les dones tinguin organitzacions feministes. Tot això forma part d’allò que el vel amaga. Arriba un moment que les dones diuen ‘prou ja!’. Però no és només això. Aquest moviment no hagués tingut aquesta dimensió si només fos pel vel. Hi ha milions de joves, universitaris, homes amb títols que no tenen feina ni futur. La línia de pobresa establerta pel govern és de 270 euros i els jubilats cobren 70 euros. La diferència és abismal. Els docents, la classe obrera, el que anomenem proletaris del petroli fa sis mesos que no cobren. Com és possible? I la gent del règim viu a mansions impressionants tant a l’Iran com fora del país. Fins i tot a Espanya. A les zones de classe alta de Barcelona, Madrid o Marbella hi viuen persones del règim i els seus fills, que tenen cotxes luxosos o paguen en efectiu màsters de 16.000 euros. Els iranians estan privats de tot això. L’assassinat de Mahsa ha estat la metxa que va encendre l’odi, la ira acumulada i això ja és imparable.
No és la primera vegada que milers de persones surten als carrers de l’Iran per protestar contra el règim. El 2019 ho van fer contra la pujada del preu de la gasolina. El règim va respondre matant 600 manifestants. La repressió va posar fi a la protesta. Passarà el mateix ara?
No. Per un motiu. Aleshores van protestar pel preu de la gasolina els taxistes i els iranians que tenen doble ofici, que al matí són professors universitaris i a la nit es treuen un sou més portant amb els seus cotxes privats passatgers al seu destí. La pujada de la gasolina va amenaçar només aquest sector. Per això el van poder aixafar. Però portem un any amb protestes de la classe obrera, la classe mitjana, els jubilats, prop de sis-centes vagues de diferents sectors, alguns de potents, com el de la petroquímica, que han paralitzat pràcticament el país.
Portem un any amb protestes de la classe obrera, la classe mitjana, els jubilats, prop de sis-centes vagues de diferents sectors, alguns de potents, com el de la petroquímica, que han paralitzat pràcticament el país
El règim de l’Iran s’ha negat a signar l’acord nuclear amb els Estats Units. Tampoc els Estats Units, Israel i l’Aràbia Saudita volen que se signi aquest acord. Cadascú té els seus interessos. Hi ha un sector que té uns guanys impressionants amb el contraban de productes prohibits pels Estats Units a l’Iran i que no vol que s’aixequin les sancions. Els joves iranians tenien esperança que s’arribés a un acord amb Biden, que els inversors estrangers tornessin a l’Iran, que l’Iran podria tornar a vendre el seu petroli… Tot això s’ha anat pràcticament en orris. No hi haurà signatura de l’acord nuclear. Ni Biden s’atreveix a fer-ho per les pressions d’Israel i del Partit Demòcrata ni el règim de l’Iran vol signar-lo. Per tant, és una situació d’estancament absolut. A l’Alcorà no hi ha les instruccions de què cal fer quan hi ha milions de joves aturats en un sistema capitalista neoliberal o quan la inflació es dispara. L’únic mitjà que coneix el règim és la repressió. Sotmetrà a l’Iran a un bany de sang.
A la resta del món se succeeixen les concentracions de protesta per l’assassinat de Mahsa Amini i contra el règim iranià. Serveixen d’alguna cosa aquestes manifestacions?
Sens dubte que serveixen d’alguna cosa però després també hi ha els mitjans de comunicació afins. El règim té el seu lobby en part de les forces progressistes europees i llatines que el consideren antiisraelià, propalestí, antiimperialista… És incomprensible. La Unió Europea, l’ONU, els Estats Units han dit que sotmetran l’Iran a més sancions. Les sancions van contra el poble iranià. El règim no les pateix. Els seus membre viuen als millors pisos, mengen els millors aliments,… No volem més sancions contra l’Iran. Volem que expulsin els ambaixadors d’aquest règim, perquè no representen el poble iranià. El cap de l’Estat Islàmic no ha estat elegit per ningú. L’aiatol·là Khamenei és el resultat de l’acord d’una cúria. Nosaltres vam fer una revolució l’any 1978 contra una Monarquia que no era escollida i ens han posat una teocràcia que és pitjor en tots els sentits. Necessitem la solidaritat amb el poble iranià. El règim islàmic està finiquidat, acabat, però necessitem formar una alternativa, un front unit de les forces progressistes perquè hi hagi una república de l’Iran sense adjectius que instal·li, per començar, un estat de dret.
L’aiatol·là Khamenei és el resultat de l’acord d’una cúria. Nosaltres vam fer una revolució l’any 1978 contra una Monarquia que no era escollida i ens han posat una teocràcia que és pitjor en tots els sentits
Si les sancions no són desitjables, què hauria de fer la comunitat internacional per ajudar la població que està als carrers iranians reclamant la caiguda del règim?
El règim s’ensorrarà, ja s’està ensorrant. Hi ha sectors del mateix règim que se n’estan separant, que estan condemnant aquesta matança. Es parla de 75 morts, però les xifres oficials cal multiplicar-les per tres o per quatre. Quan es parla comunitat internacional es pensa als Estats Units oa la Unió Europea. Ningú inclou l’Índia o la Xina en aquesta comunitat internacional. Els Estats Units estan de dol en aquest moment. No li interessa que caigui el règim islàmic perquè Biden havia arribat a un acord secret amb ell. “No podem aixecar les sancions perquè al novembre hi ha eleccions parlamentàries als Estats Units i els republicans se’ns menjarien amb patates però deixem que vostès venguin el petroli perquè nosaltres puguem seguir sancionant el petroli rus”, diu Biden. Els Estats Units no poden demanar a la Unió Europea que no compri el petroli rus i mantenir l’Iran fora del mercat del petroli. L’acord era que l’Iran substituís amb els barrils el petroli rus. Això no podrà ser perquè el proletariat del sector petrolífer ha donat un ultimàtum al règim dient que si no para de matar els ciutadans tancarà l’aixeta del petroli. El preu del petroli pot arribar a 200 euros el barril. La situació és molt greu. Ni Brussel·les ni Washington volen la caiguda del règim en aquest moment. Tampoc no tenen una alternativa ara. Potser més endavant pensin en posar algú de dins del si del règim, amb corbata, i si és dona encara millor. Són opcions que estan mirant però la situació pot escapar-se del control i això no ho volen.
El preu del petroli pot arribar a 200 euros el barril. La situació és molt greu
Acaba el seu últim article al Blog de ‘Público’, titulat “quan les infrahumanes posen en perill els propis enviats de Déu”, dient que “els règims cauen una sola vegada” i que “comença el compte enrere”. Té esperança en l’èxit d’aquesta revolta popular?
L’any 1981, ja vèiem com Khomeini traïa les seves promeses. Per exemple, el primer que va dir és que a l’islam la propietat és sagrada. És a dir, res de nacionalitzacions de la banca, de la indústria o de les fundacions de Reza Pahlevi. Això aniria a la propietat privada dels Guardians Islàmics. Un líder comunista va dir que els deixéssim fer perquè caurien ells sols perquè era la primera vegada que els clergues arribaven al poder. Iran mai no ha estat una teocràcia, mai hi ha hagut un califat. Sempre ha tingut reis, que és diferent dels països de l’entorn. Creia que caurien ells sols i mai més no tornarien al poder. Ho va dir el 1981 i des de llavors s’ha acumulat el descontentament i ha arribat l’esclat, el moment final. El cúmul dels canvis quantitatius acaba provocant transformacions qualitatives. I aquest moment ha arribat.
Catalunya Plural, 2024 
