Ara ja no hi ha volta de fulla. Junts per Catalunya ha de sortir del govern. S’acaba així, de manera abrupta, una coalició de govern que ha ocupat durant deu anys la Generalitat de Catalunya. Amb una participació del 79,18%, les bases de Junts per Catalunya s’ha pronunciat a favor de sortir del govern de la Generalitat. Del total dels vots computats, l’opció de sortir ha obtingut un 55,73% del total, mentre un 42,39% ho ha fet a favor de la permanència. Només un 1,88% han votat en blanc.
El futur del govern a partir d’ara
Si els consellers de Junts surten del govern en les properes hores — com és previsible que succeeixi —, Aragonès s’ha de posar en marxa de pressa nomenant nous consellers i conselleres. ERC desitjaria poder seduir algun dels ex-consellers de Junts que s’han mostrat partidaris (com Giró o Alsina), però sembla molt poc probable que des de Junts se’ls hi permeti.
El govern d’Aragonès passa ara a comptar amb només els seus 33 diputats, i necessitarà fer filigranes per a mantenir-se en el poder i tirar la seva agenda legislativa endavant. Però aquesta és la seva intenció. En el PSC fa mesos que els hi allarguen la mà, i els comuns ja van ajudar-los a aprovar els darrers pressupostos. Així, ERC intentarà jugar en els dos eixos alhora: per un costat, provarà de consolidar una agenda progressista amb PSC, comuns, i la CUP. Per l’altra, intentarà apel·lar a Junts i la CUP en la qüestió nacional. No els hi serà senzill, ja que de decantar-se cap un costat seran atacats per l’altre, i viceversa.
Junts per Catalunya, un partit en doble crisi
El resultat obtingut no soluciona la crisi de Junts per Catalunya. Potser, fins, i tot, l’accentua. Si en les eleccions internes era el sector afí a Jordi Turull que passava per davant del de Laura Borràs, la sortida del govern és una victòria de la ex-presidenta del parlament.
A favor de la permanència s’hi van pronunciar la majoria dels càrrecs electes dels partits, incloent-hi la majoria d’alcaldes. Avui, per algunes de les figures més destacades de Junts per Catalunya al govern, com Victòria Alsina o Jaume Giró, és un dia complicat ja que s’han frustrat les seves possibles expectatives presidencials. A favor de marxar del govern s’hi postulaven la majoria de quadres del partit sense càrrec. La militància, però, no té uns sous que depenen d’estar o no estar al govern, pel que no tenien l’incentiu que podien tenir molts dels càrrecs públics.
El problema — per Junts — de la votació d’avui és que l’ajustat resultat de la consulta no fa més que explicitar l’existència de dos posicionaments, dues ànimes, difícilment reconciliables. Jordi Turull té molta feina per endavant.
Un flotador per a Puigdemont
Quan semblava que la implicació de Puigdemont en la política catalana s’apropava a irrellevància, li ha arribat un flotador inesperat. El Consell de la República mai ha acabat d’arrencar, i a nivell intern molts dels actors vinculats a l’antiga CiU posaven en qüestió el seu lideratge. En el hipotètic cas que els resultats de la votació haguessin anat en l’altra direcció, la vida política de Puigdemont hagués quedat sepultada per la derrota, i sobretot, la distància que hi ha entre Brusel·les i Barcelona.
Tot i que la distància continua present, essent aquesta la principal amenaça a la seva carrera política, el simbolisme de Puigdemont com a figura de Junts per Catalunya recupera un valor que havia perdut.
Catalunya Plural, 2024 
