Carl T. Bergstrom és biòleg teòric i evolutiu i Jevin D. West és cofundador de DATALAB Tots dos són professors a la Universitat de Washington i tots dos són els autors de Bullshit. Contra la xarlataneria. Ser escèptic en un món basat en les DADES (Capità Swing, 2021). Traduït al castellà per Victoria Pradilla. Bergstrom i West van trigar dos anys i mitja a escriure aquest assaig però no per manca de material, sinó per tot el contrari: “Hi ha tantes fal·làcies que cal saber detectar-les i refutar-les i això ens ha portat molt de temps” diu Bergstrom.
Aquest assaig tracta les mentides que vivim a la nostra quotidianitat, les que suren constantment a la nostra vida gràcies als nostres amics, familiars, ocupadors, mitjans de comunicació, etc. Aquests dos professors nord-americans repassen la definició de bullshit per part de Harry Frankfurt, de Freud o com les detecta les “caixes negres” de Bruno Latour; parla dels primers casos de bullshit de la Història quan Sòcrates assenyala els sofistes per les seves mentides o descriu el treball del bullshitter. A més d’il·lustrar casos falsos, els autors ens ajuden a detectar-los en alertar-nos de les deepfakes i ens recomanen que consultem les agències de factcheking. Aprofitem la participació de Carl Bergstrom a la darrera edició de la Biennal de Pensament de Barcelona per poder entrevistar-lo.
En un parell de frases, podríeu definir què és el bullshit i quin és el vostre objectiu?
Nosaltres definim bullshit com un llenguatge, una xifra estadística, unes dades gràfiques i altres formes de presentació amb la intenció d’impressionar i aclaparar un lector o un oient amb un flagrant menyspreu per la veritat i la coherència lògica.
L’objectiu és el descrit anteriorment: persuadir l’audiència impressionant-la o aclaparant-la, en comptes d’explicar alguna cosa amb claredat i veracitat.
Quina és la diferència entre el bullshit antic i el modern?
Tradicionalment, la major part de les mentides han vingut sota una forma de llenguatge rebuscat, retòric, però el món actual està molt quantificat i les dades són primordials. La mentida moderna se n’aprofita i utilitza números, estadístiques, algorismes d’aprenentatge automàtic, gràfics de dades i altres formes d’argumentació quantitativa per persuadir, aclaparar i impressionar l’audiència. Hi ha una dita comuna: “Les dades no menteixen”. El problema és que això és fals. Fins i tot si les dades són precises, es poden emprar fàcilment per explicar una història falsa.
Hi va haver un fet rellevant que els impulsés a escriure’l?
Decidim publicar el llibre després de programar un curs a la Universitat de Washington on s’ensenya aquest mateix material. La nostra motivació no va ser tant un esdeveniment polític o social en particular sinó una creixent comprensió que una de les habilitats més importants a la nostra feina és la capacitat de detectar les mentides quantitatives. És una habilitat essencial per a les persones que treballen a la ciència, la tecnologia, el periodisme, la medicina i moltes altres àrees, però no tenim cursos que les ensenyin directament, així que decidim crear-ne un. El curs va tenir una gran demanda a la Universitat, i va atreure l’atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Els cursos universitaris estan molt bé, però s’hi pot arribar molta més gent amb un llibre que amb un curs.
Com a biòleg com creu que afecta el bullshit al cervell i al comportament humà?
La ment humana va evolucionar per enfrontar-se a entorns físics i socials complexos. Una faceta dels complexos entorns socials és la presència de l’engany. Per desenvolupar-nos en aquests entorns, hem desenvolupat el que anomeno la “teoria de la ment”: la capacitat de pensar en allò que pensen els altres. Podem considerar que “Si dic aquesta mentida, serà creïble o la persona o tindrà altres raons per saber que estic mentint?”. Podem preguntar-nos: “¿Té la persona que m’explica això o allò altre un incentiu per enganyar-me?”. Podem descobrir maneres de comprovar si ens estan dient la veritat. I podem aprendre a descartar les paraules de les persones que ens han mentit al passat.
La qüestió és que la ment humana ha evolucionat en un entorn social ple d’enganys. Hem evolucionat per mentir i per detectar les mentides. Tanmateix, això no vol dir que siguem necessàriament molt bons en la seva detecció. Podem millorar molt a través de l’aprenentatge.
Al seu llibre ens recomanen que ens informem a través de mitjans que proporcionin molta fiabilitat, però creu que és possible que puguem seguir el consell en un món gairebé dominat per les xarxes socials i per la rapidesa en el consum de la informació que comporta la nostra manera de vida?
És una bona pregunta. No és gens fàcil. Les xarxes socials proporcionen un vehicle nou per a la difusió d’informació falsa, i estem inundats d’informació a un ritme inimaginable fins i tot des de fa unes dècades. Fonamentalment, el nostre llibre intenta empoderar la gent perquè vegi les falsedats i mentides que semblen estar a tot arreu en aquests temps. La nostra esperança és que molta gent vulgui ser capaç de fer-ho. Si és així, el nostre llibre hi pot ajudar. Òbviament, no arribarà a tots els que se’n podrien beneficiar. No tothom dedicarà temps a llegir un llibre sobre com s’utilitzen els números per mentir. El nostre objectiu aquí, als Estats Units, és començar a incorporar part d’aquest material als plans d’estudi dels instituts i de les universitats nord-americanes.
Catalunya Plural, 2024 
