Fa un mes els Demòcrates havien recuperat la iniciativa. Els preus de la gasolina havien disminuït diàriament durant tres mesos. La sentència del Tribunal Suprem revocant el dret a avortar en l’àmbit federal provocà que xifres record de dones s’enregistressin per a poder votar el 8 de novembre. El president Joe Biden i la majoria Demòcrata al Congrés havien aprovat diverses lleis transcendentals. Entre altres, la inversió més gran en tecnologies verdes de la història dels EUA, sumada a finançament per a energies renovables i tradicionals. L’aplicació d’un impost de societats mínim del 15%. I un fons de 52.700 milions de dòlars per a la investigació i foment de la producció de semiconductors als EUA.
La situació macroeconòmica del país en molts aspectes roman positiva. La taxa d’atur de 3,5% és la més baixa des de 1969. La remuneració horària ha crescut en un 5% el darrer any. El setembre la inflació fou del 8,2% a ritme interanual. Malgrat la pressió de Washington, l’OPEP decidí disminuir la producció de petroli en dos milions de barrils diaris a principis d’octubre. Des de juny el preu del barril havia retrocedit de 120 a 80 dòlars, en gran part per la menor activitat econòmica internacional.
El preu de la gasolina ha tornat a pujar. En la darrera enquesta de Reuters/Ipsos del 18 d’octubre, una tercera part dels votants declarà que l’economia és la seva major preocupació. Els que situen el dret a avortar com a màxima prioritat són només un 10%. L’índex d’aprovació de Joe Biden, que s’havia recuperat durant l’estiu, ha tornat a caure fins al 41%. Segons un sondeig recent del New York Times, l’economia és la primera angúnia per al 44% dels votants, xifra que el juliol era del 36%.
Les xifres oficials del govern mostren que en els darrers dotze mesos el preu de l’energia és un 19,8% més alt, essent l’augment de la gasolina del 18% i el de l’electricitat un 15%. Dintre de la categoria d’aliments, la rúbrica de “menjar a casa” pujà un 13%. El preu dels ous és un 30% superior respecte a setembre de 2021, el de la mantega un 32%, la llet un 15%, la farina un 24%, i de les fruites i verdures un 10%. També és preocupant que la cistella de béns que exclou l’energia i l’alimentació també continua pujant, concretament un 6,6%, l’alça més forta des de 1982. Els increments més substancials s’enregistraren en l’atenció mèdica (28%), el transport públic (27%), els bitllets d’avió (42%), l’assegurança dels vehicles (10%) i els lloguers (6,7%).
Una de les poques conseqüències positives de la pandèmia de Covid-19 va ser la reducció de la criminalitat. Les restriccions imposades als EUA el 2020 i 2021 no foren tan dures com a Europa. Tanmateix, les limitacions als moviments i activitats sí que provocaren una davallada dels delictes. Però la reobertura econòmica i social ha estat acompanyada d’un increment de la criminalitat. El prestigiós estudi de l’associació de forces policials de setanta ciutats indica que els delictes violents repuntaren un 4,2% el primer semestre de 2022 respecte de 2021. L’ascens fou del 12% en robatoris i 3% en agressions.
En canvi, recularen els homicidis (2,4%) i les violacions (5%). Tot i això, respecte a 2019, els homicidis han augmentat un 50% i les agressions un 36%. En algunes ciutats la criminalitat s’ha desbordat, amb ascensos d’homicidis del 20% a Atlanta, 40% a Nova Orleans i alces més baixes a Baltimore, Dallas, Phoenix i Denver. Hi ha ciutats on alcaldes d’esquerres han permès el control d’alguns barris per bandes criminals. També toleren la presència als carrers dels addictes a les drogues i indigents, que a vegades tenen actituds violentes.
L’estiu de 2020 diversos afroamericans foren assassinats per policies violents i indisciplinats, essent l’homicidi de George Floyd a Minneapolis el més clamorós. Es multiplicaren els saquejos i disturbis a diverses ciutats. Alguns alcaldes i càrrecs de l’ala esquerra del partit Demòcrata emprengueren una campanya per a retallar i àdhuc eliminar el finançament per a la policia, moviment anomenat “Defund the police“. Com en altres professions, molts policies es jubilaren arran de Covid-19. El vicepresident de l’associació nacional de caps de policia, Brian Smith, assenyala que hi ha una manca generalitzada de policies. A la ciutat de Nova York fins a mitjan juny s’havien jubilat o havien dimitit 1.596 policies, l’èxode més gran en la història de la ciutat. Les autoritats ofereixen incentius per a la contractació. Tanmateix, a Dallas manquen 550 policies, a Atlanta 250, a Kansas City 200 i a Portland 100. En algunes d’aquestes poblacions la criminalitat està descontrolada.
A Minneapolis des d’agost de 2019 els homicidis s’elevaren un 166%, les víctimes de tirotejos un 101% i els segrestaments de passatgers en els seus vehicles un 519%. La caiguda en el nombre de persones que surten a menjar a restaurants i bars a Minneapolis és superior al 50% respecte de 2019, i a Portland i Seattle el retrocés és del 40%. Els mitjans de comunicació republicans agafen algunes d’aquestes xifres i descriuen un país on la població té dificultats per a arribar a finals de mes, la violència i criminalitat s’estén a totes les ciutats i una ona d’immigrants il·legals pot romandre als EUA mentre es processen les seves demandes d’asil. Aquest panorama no s’ajusta a la realitat, que té molts matisos, però el ciutadà mitjà no té temps per a anàlisis complicades.
De fet, la inflació alta en part es pot atribuir a l’excessiu consum de la població. En tots els sondejos els votants confien més en els Republicans que en els Demòcrates en la gestió de l’economia i la criminalitat. Les enquestes mostren molt entusiasme entre les bases del partit Demòcrata, però sovint costa diferenciar entre la població en edat de vot i els que efectivament aniran a les urnes en un país on els comicis són en dia laborable. La publicació Five Thirty Eight elabora una anàlisi i mitjana de les enquestes més prestigioses. Actualment, mostra una aprovació de Biden mitjana en les enquestes de 41,5% i del 42,8% entre els probables votants enregistrats. S’espera que els Demòcrates mantinguin el control del Senat. Però la inflació i la criminalitat poden intensificar els guanys i la probable majoria dels Republicans a la Cambra de Representants.
Catalunya Plural, 2024 
