Cada cop és més freqüent trobar vídeos a les xarxes socials d’homes molt jove, gairebé adolescents que creuen que les dones ens hem passat amb la nostra lluita feminista per aconseguir igualtat i equitat en quant a drets i oportunitats, i es senten objectiu de destrucció de les anomenades ‘feminazis’.
És curiós veure la misogínia en tota la seva esplendor i cada cop més visible a través de creadors de contingut que fomenten un discurs masclista i d’odi en contra del feminisme i de l’activisme que es fa per la consecució i manteniment de les lleis que afavoreixen a les dones.
Els que s’oposen al feminisme veuen amenaçats en primer lloc els homes i la seva posició dins d’una societat, la qual ens pot fer creure que el que realment els preocupa és la pèrdua del poder social que sempre ha tingut l’home a diferència de la dona, i en segon lloc tenen por a perdre el que consideren el model de família tradicional, en crítica a tota la diversitat familiar que existeix actualment, mostrant un gran rebuig a qualsevol model de família que no s’apropi al que ells tenen estipulat. Sona a discurs de la extrema dreta, tot i que majoritàriament si, és sorprenent trobar-se amb persones de l’esquerra que també comparteixen aquesta mena de pensament limitats.
El feminisme és una lluita imprescindible que ha aconseguit grans evolucions, no només per les dones i pels seus drets i llibertats, sinó pels homes mateixos, perquè puguin desprendre’s de comportaments que ens han inculcat des de ben petits per tal que depèn del teu gènere tenies un rol determinat, i no tenies cap opció d’escollir el què volies fer i ser. Aquesta lluita feminista, ha anat evolucionant amb el temps i han anat sorgint diferents tipus de branques feministes que sovint també generen confusió a les pròpies dones, i cada tipus de feminisme té les seves característiques particulars.
Per la experiència que tinc a les xarxes socials i les diferents opinions que he anat rebent, el tipus de feminisme que més rebuig genera és aquell que no defensa els drets de totes les dones, per exemple les dones trans o les dones musulmanes ja que no són considerades dones ‘de veritat’ o perquè pertanyen a unes creences masclistes i no mereixen ser defensades, raons que alguns argumenten amb molta fermesa i que els generen molts comentaris en desacord.
El tipus de feminisme que tracta de manera genèrica als homes com a violadors i delinqüents és un altre que rep un rebuig notori a les xarxes socials, on es va viralitzar fa un temps el hashtag #NotAllMan.
Considero que és un problema d’extremismes i de tipus de lluita, perquè és important no només la raó de lluita sinó els mètodes i la comunicació que es fa servir per tal que el missatge que es vol enviar arribi amb èxit al nostre públic, que en aquest cas seria a tota la societat, grans i petits.
Les reaccions antifeministes que estan sorgint són fruit de la pressió que algunes persones, no només homes, que no es veuen representats en aquesta lluita feminista que cada cop opta pel camí de discriminar els homes pel fet de ser home i generalitzar posant en debat la seva naturalesa perillosa.
Qui té raó, realment? Es poden treure molts arguments per defensar ambdues posicions, el que està clar és que s’ha de ser just amb totes les persones per igual, sense posar cap etiqueta més que la de ciutadà o ciutadana, i un concepte tan senzill com aquest encara costa molt de comunicar a la població.
Catalunya Plural, 2024 
