No han passat ni dos anys des d’aquell dramàtic gener del 2021 en què van morir 788 persones a les residències de gent gran d’Espanya per causa de la COVID-19. Aleshores (i ja amb anterioritat), els governs autonòmics intervenien d’urgència aquests centres i prometien canvis estructurals en el sistema quan la tragèdia donés un respir. Però el que avui és peremptori, ràpidament es torna postergable. Les promeses i necessitats urgents llangueixen amb sorprenent celeritat, i nous problemes irrompen en la realitat amb el desplaçament dels anteriors a l’oblit, per molt desgraciats que fossin els seus efectes.
A Espanya es van intervenir de manera completa 89 residències davant la impossibilitat del seu equip gestor de tirar-les endavant . Els diners públics van rescatar entitats (la majoria) privades. Quan va venir la calma –com si no hagués passat res– van tornar a la seva gestió anterior. Sense fiscalització. Sense càstig. Sense sancions.
Segons la radiografia actualitzada setmanalment (amb dades oficials) per RTVE , a les residències espanyoles han mort més de 34.000 persones per coronavirus . A algunes comunitats ja s’ha canviat la normativa. En altres es farà previsiblement a curt termini. I n’hi ha en algunes en què tot continua igual. Com si no hagués passat res.
Augment de ràtios
A Madrid, on aquest drama té aspecte de tragèdia negligent, han mort gairebé 7.000 persones. No se sabrà mai quantes s’haurien salvat si no s’hagués signat el protocol –que va revelar Infolibre.es– que va impedir la derivació a l’hospital de certs pacients. A la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso es van intervenir 14 residències (tres públiques i 11 privades). Totes ja han tornat a la gestió anterior i no hi ha hagut sancions.
El setembre del 2021, el Govern madrileny va aprovar un nou acord marc que eleva en cinc punts les ràtios de personal. Així, la ràtio global es queda en 0,47 (47 professionals per cada 100 pacients) per a metges, infermeres, gerocultors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, treballadores socials o psicòlegs; en 0,33 exclusivament per a gerocultors; i en 0,12 per a professionals de la neteja i la manutenció.
Aquest conveni incrementa en un 40% la inversió per a més de 8.800 places a centres de gent gran i facilita la creació d’unitats de convivència més reduïdes: de 12 a 24 persones. A les Balears, a les residències de la qual han mort 407 persones, s’ha passat de 28 a 33 gerocultors per cada 100 pacients. La ràtio global puja de 52 a 57 persones per 100 residents. A les illes es van intervenir dues residències (ambdues privades), que no han estat sancionades.
Algunes comunitats van apostar per intervencions parcials, en què l’Administració prenia el control de la gestió sanitària i deixava l’altra a les mans dels seus gerents habituals. És el cas de Castella-la Manxa, on es va intervenir sanitàriament una residència privada: la de la Fundació Elder a Tomelloso, que ja n’ha recuperat el control total. Segons informa el Govern autonòmic, s’ha obert un procediment judicial contra aquesta residència, que ha quedat sobresegut i arxivat, primer pel Jutjat d’Instrucció de Tomelloso i després per l’Audiència Provincial.
Als centres de gent gran d’aquesta comunitat han mort 3.268 persones grans. Des de llavors, hi ha hagut diversos canvis normatius destinats a la “modernització, millora i digitalització dels centres”, a més d’un decret que n’estableix les condicions bàsiques. Aquest inclou un augment de l’exigència de personal, que queda en una ràtio mínima global de 0,47 professionals per persona usuària.
Cantàbria va ser una de les autonomies en què no va ser necessari fer intervencions. 370 persones van morir a les seves residències. El 26 de març de 2021 es va aprovar una ordre que limita la mida de les instal·lacions a un màxim de 120 persones, que s’han d’organitzar en mòduls, com a molt, de 30. També s’hi van pujar les ràtios, que, en aquest cas, s’expressen per hores de prestació de serveis per cada 100 usuaris.
A les residències de Navarra van morir 677 persones, on cinc centres van passar al control foral. De nou, aquestes van ser tornades als seus administradors sense cap punició. A través del decret foral 92/2020, de 2 de desembre, s’estableixen noves ràtios, que van des dels 0,04 dels centres d’inclusió social fins als 0,60 dels llocs on hi hagi persones amb discapacitat (gran dependència o dependència severa).
Altres mesures
Nou residències (vuit privades i una pública) van ser intervingudes a Aragó durant la pandèmia. No hi ha hagut sancions i totes menys una ja han tornat a la seva gestió anterior. L’excepció és la Residència Vila d’Ejea, que ha estat sotmesa a un canvi d’ens controlador impulsat pel Govern d’Aragó.
A les residències aragoneses han mort 1.875 persones. L’Executiu ha emès diverses ordres, la darrera del passat 21 d’abril, en què es fa referència a aspectes com ara que els centres han de tenir un pla de contingència, disposar de mitjans de protecció adequats per prevenir riscos de contagis i la formació del personal.
A més, el 6 de febrer del 2021 es va aprovar per unanimitat a les Corts d’Aragó un dictamen per canviar el model residencial. Les exigències de personal als centres d’aquesta comunitat s’estableixen per un decret de 1992 i són de 0,25 a les residències de gent gran; 0,30 a les mixtes, i 0,35 a les assistides.
A Astúries, on van morir 920 persones grans, també es va optar per intervencions sanitàries. Molt nombroses: 240 centres van necessitar ajut (193 privats i 47 públics). Des de la Conselleria de Drets Socials i Benestar del Principat expliquen que no hi ha hagut cap canvi normatiu, però sí que s’han pres mesures com “augmentar els protocols de neteja, la sectorització de les residències, l’increment temporal de les plantilles (augments que en alguns casos s’han convertit en estructurals), s’han instal·lat mesuradors de CO2, s’han elaborat plans de contingència i s’ha creat la figura del responsable assistencial”.
A Extremadura van morir 720 persones i es van intervenir vuit residències. El Servei Extremeny de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (Sepad) està treballant en una nova normativa d’autorització i acreditació, tendent a una variació en el sistema de cures de llarga durada, “en què s’establiran places per als nous centres depenent de la zona geogràfica on s’ubiquin, el treball en unitats de convivència i les noves ràtios mínimes”, asseguren des de l’Executiu.
Cap residència es va intervenir a Euskadi. Als seus centres de gent gran han mort 1.540 persones. Tampoc hi ha hagut, de moment, canvis normatius de cap mena. Fonts del Govern basc expliquen que el programa de cogovernança i participació ciutadana Agenda Nagusi va dedicar la seva edició 2021 al model residencial que es demana a Euskadi. “Es van valorar diferents aspectes relacionats amb el model residencial, com ara les ràtios, la participació de les persones usuàries i de les famílies, el nombre de places, els aprenentatges derivats de la pandèmia o les subjeccions”, anoten. Amb les conclusions d’aquest procés participatiu i els aprenentatges derivats de la pandèmia, destaquen, “s’està revisant actualment el decret de juliol 2019 per adaptar-lo en la mesura que sigui possible a les demandes i necessitats identificades”.
No hi va haver necessitat de prendre el control de cap centre residencial a les Canàries –172 morts–. Com les dues anteriors, a les Canàries també hi estan “treballant”. En concret, van informar aquest mitjà que s’està desenvolupant el programa Canàries Te Cuida, amb fons europeus, destinat a fer “un gir total” del model de residències. “S’encamina cap a una gestió diferent, amb centres més petits i localitzats a prop de la ciutadania. Aquest projecte encara està en els primers passos i compta amb una partida de 72 milions d’euros per a infraestructures sociosanitàries. Tot i que el principal èmfasi es vol emmarcar en teleassistència, plans de vivenda col·laboratives i intergeneracionals…”.
Als centres residencials de la Rioja van morir 347 persones. Cap va ser intervingut durant els pitjors moments de la pandèmia. Estan avançant, detallen fonts de l’Executiu cap a un nou model d’atenció residencial; i al febrer de 2022 “es va signar un nou Acord Marc del Servei d’atenció residencial per a gent gran dependent a Logronyo i Rioja Centre, Rioja Alta i Rioja Baja, que suposa un increment de 300 places públiques residencials al llarg d’aquest any 2022 i del proper 2023, i que incrementa els preus respecte a l’anterior Acord Marc”.
Sense canvis de cap tipus
A Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia i Múrcia tot segueix igual. Catalunya és el territori amb més residències intervingudes pel coronavirus, 29, i el segon –després de Madrid– on més persones han mort, 6.129. A diferència de la resta, des de la Generalitat confirmen que en algunes es van veure obligats a canviar l’entitat gestora definitivament i que sí que hi va haver sancions, sobretot econòmiques, “tot i que hi va haver casos en què es van imposar penes de tancament o de suspensió del servei”. No hi ha canvis a la normativa. Ni s’esperen.
Tampoc a Galícia, on han mort 951 persones i s’hi van intervenir 13 residències. No hi ha hagut càstig, totes han tornat a la gestió anterior i no hi ha variacions legislatives a l’horitzó. De sis residències va prendre el control durant la pandèmia el Govern de Castella i Lleó. Una, subratllen des de l’Executiu autonòmic, no va tornar a obrir. Les altres van retornar als seus gerents previs i no se’ls va imposar cap càstig. Aquí hi va haver 4.409 morts.
Pel que fa a la normativa, des de la Conselleria de Família i Igualtat d‟Oportunitats afirmen que s‟elaborarà una futura Llei reguladora del Model Atenció Residencial per a cures de llarga durada. Incorporarà, segons expliquen, “la metodologia centrada en l’atenció que reben les persones grans a les residències de la comunitat, tant públiques com privades, que suposa una cura individualitzada, incloent-hi l’acompanyament emocional i convertint els centres en llars, organitzades en unitats de convivència”.
Aquest model, afegeixen les mateixes fonts, també aposta per la innovació a través de la incorporació de les noves tecnologies, que possibilitin exercitar les capacitats cognitives i corporals i evitar l’estancament psicològic i físic.
Els tres centres intervinguts a Andalusia (dos públics i un de privat) han tornat a la seva gestió habitual, no hi ha hagut sanció ni canvi normatiu. En aquesta comunitat, 3.162 grans han perdut la vida a les residències. I a Múrcia, on van ser intervingudes sanitàriament sis residències i han mort 413 persones, assenyalen que actualment s’estan tramitant dos procediments sancionadors respecte al funcionament d’una, “però no per motius relacionats directament amb un brot de coronavirus”.
Respecte a la normativa vigent, no hi ha hagut canvis, encara que des del Govern s’autoexculpen i miren Madrid. L’abril del 2021, ressalten, es va iniciar per part d’aquesta comunitat la revisió del decret de mínims, i es va paralitzar davant l’anunci del Govern central de dissenyar un model comú per a totes les residències del territori nacional. “Una vegada s’ha constatat que el model dissenyat per Madrid no és viable, ni econòmicament ni tampoc no s’adapta a la realitat territorial de la Regió de Múrcia, es reactiva la revisió del decret de mínims. Per tant, serà la nostra pròpia normativa la que reguli el model assistencial a la regió”, indiquen.
La comunitat, emfatitzen, avança al Pla de coordinació sociosanitària per a actuacions en residències i centres de persones amb discapacitat: “Un dels punts important serà el seguiment de la implantació dels protocols, mesures a aplicar, ràtios d’atenció, etcètera”.
Després de diverses setmanes esperant, La Marea no ha rebut resposta a la petició d’informació del Govern de la Comunitat Valenciana, amb 2.152 morts. Segons la informació atorgada al juny del 2020, en aquell moment no s’havia intervingut cap centre.
Article original de La Marea
Catalunya Plural, 2024 
