Junts per Catalunya s’enfonsa cada dia més. Segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis Opinió (CEO), la formació posconvergent obtindria entre 19 i 24 escons en les eleccions vinents, el que representa aproximadament un terç menys dels que tenen en l’actualitat (32). En el baròmetre anterior, realitzat entre els mesos de juny i juliol l’estimació els hi atorgava entre 22 i 27 escons. I si tirem més enrere i anem al primer baròmetre de l’any 2022, la projecció de vots que els hi atorgava una forquilla situada entre els 23 i els 28 escons. És a dir: Junts suma tres trimestres consecutius rebaixant les seves expectatives electorals.
I els problemes per a Junts semblen no aturar-se. Recentment diferents mitjans publicaven que Laura Borràs havia contractat a Emilio Hellín, assassí de l’estudiant Yolanda González l’any 1980 vinculat al partit d’extrema dreta Fuerza Nueva, per a l’elaboració de l’informe pericial que l’ha de defensar en el cas per corrupció que haurà d’afrontar pròximament. Un absolut contrasentit per algú com Borràs, que diu representar la justícia i la llibertat davant de l’autoritarisme de l’Estat espanyol. La sensació, a hores d’ara, és que Junts per Catalunya col·labora activament en cavar la seva pròpia tomba. Però Laura Borràs a banda, Les causes d’aquest declivi són múltiples. En assenyalem tres més:
1) L’aposta independentista no és suficient
Junts per Catalunya va fer una aposta estratègica per convertir-se en l’únic partit “netament” independentista. És a dir, fer de la independència el punt únic i principal del seu imaginari polític i electoral. Segurament pensaven que això seria suficient per a compensar el moviment “transversal” d’ERC, amb el qual els republicans han posat el fre de mà respecte de la retòrica independentista i s’han anat convertint en un partit de consensos. Però és que a més hi ha un problema estrictament demogràfic en aquest plantejament: en l’actualitat, segons el CEO, el percentatge de la població de Catalunya que està a favor de la independència és d’un 42%. I d’aquest 42%, hi ha votants de la CUP i votants d’ERC.
2) La sortida del govern
Un dels punts forts de Junts per Catalunya és que retenia una part de l’imaginari de l’antiga CiU en l’electorat, segons el qual s’associava la formació política amb la “bona gestió”. Part d’aquest capital polític heretat s’ha anat perdent durant els darrers anys, però el cop definitiu el va marcar l’estrepitosa sortida del govern. A ulls d’aquest votant de Junts per Catalunya — que se sentia més proper a les formes d’actuar de Marc Giró o Victòria Alzina que no pas de les d’Albert Batet o Laura Borràs—, la sortida del govern va ser la confirmació que Junts per Catalunya no és un partir de confiança.
3) L’afer Dalmasses
Pocs episodis més vergonyats i mal gestionats que el que ha involucrat l’actual diputat i exvicepresident de Junts per Catalunya, Francesc de Dalmasses. Cada vegada surten més periodistes assenyalant les formes inquisitorials, les amenaces, i la prepotència de la mà dreta de Laura Borràs. Però quasi pitjor que els actes de Dalmasses ha sigut la seva resposta davant d’aquestes greus acusacions. En un principi, es va negar a reconèixer el cas. Després, va demanar unes disculpes abstractes i descafeïnades sense assumir cap culpa real. I per acabar, va qüestionar el propi sol·licitat per Junts per Catalunya, elaborat per Magda Oranich. Només llavors va ser quan el partit el va cessar del seu càrrec com a vicepresident. Una mala gestió individual que ha acabat contaminant al partit.
