Ser jove implica haver de trobar el teu recorregut vital. El teu camí a la vida. Tot i això, és innegable que la joventut actual té grandíssimes dificultats a l’hora de mirar més enllà que el present més immediat. Avui i ara és l’únic que passa per la vida de milers de persones joves davant la impossibilitat de dibuixar un futur de certeses. La dificultat d’accedir a un habitatge digne i la precarietat existent al mercat laboral són dues de les raons principals que dificulten la creació d’un projecte vital. De fet, totes dues estan íntimament relacionades, ja que és en gran mesura la precarietat del mercat laboral la que ens impedeix accedir a un habitatge.
El salari mitjà del 2020 a l’Estat espanyol és inferior al de fa 20 anys. Mentre que a l’Eurozona el salari mitjà a preus constants ha incrementat un 12,5% les dues últimes dècades, a l’Estat espanyol s’ha reduït un 1,1%. És cert que la precarietat impregna el mercat laboral en conjunt, però afecta especialment les persones joves. Quatre dades que ho corroboren: 1) la meitat dels treballadors menors de 30 anys cobra menys del Salari Mínim Interprofessional. 2) els salaris de les persones joves se situen al nivell de 1999. 3) el 50% de les persones joves treballen amb contractes temporals. 4) la meitat dels titulats universitaris no arriba a mileurista.
Tot i això, mentre els salaris s’estanquen i les condicions laborals empitjoren, els preus dels habitatges segueixen amb el seu meteòric ascens. En els darrers anys, els preus dels habitatges han incrementat tres vegades més que els salaris. A conseqüència de l’estancament dels salaris i de l’increment del preu dels habitatges és extremadament complicat que una persona jove, tret que hagi heretat un pis en propietat, pugui comprar un habitatge. Mentre que el 1988 es necessitaven 2,8 anys de rendes per comprar un habitatge, actualment calen les rendes de més de 7 anys. També crida l’atenció que, si el 2020 una família necessitava els estalvis de 8,3 anys per pagar l’entrada a una hipoteca, el 2022 necessita els estalvis de 13,5 anys. És a dir, durant la pandèmia, en tan sols dos anys, els anys que una família necessita estar estalviant per pagar l’entrada a un pis s’ha incrementat un 62%.
El fet d’haver d’estalviar més de tretze anys per poder pagar l’entrada a una hipoteca ens deriva, irremeiablement, a viure de lloguer. Tenint en compte que el preu del lloguer mitjà a províncies com Gipuzkoa, Madrid o Barcelona ja supera àmpliament els 700€ al mes i que el salari més freqüent a l’Estat espanyol és d’uns 1.080€ al mes, quadrar els comptes és una tasca realment complicada. Però, és clar, si la major part del nostre salari el destinem al lloguer i a més hem de pagar les factures, el menjar, etc., no som capaços d’estalviar. Com a conseqüència, entrem en un bucle pervers on, en no tenir estalvis, hem d’accedir al mercat del lloguer el que, a causa del seu elevat cost i la precarietat laboral, ens impedeix acumular prou recursos que ens permetin accedir a pagar l’entrada a un pis en propietat.
Conscients d’aquesta espiral sense sortida, des de la Universitat del País Basc – Euskal Herriko Unibertsitatea es va dur a terme un projecte anomenat GAZTEBI (Gazte, jove a euskera, Basic Income). L’objectiu era clar: intentar donar resposta a si una renda bàsica permetria a la joventut afrontar el seu projecte vital en unes condicions més favorables. Per això es van dur a terme diverses accions, destacant entre totes elles un qüestionari respost per més de set-cents alumnes de la universitat. Segons els resultats obtinguts, el 67% de les persones joves es mostra favorable a la implantació d’una renda bàsica a Euskadi, davant d’un 13,2% que hi estaria en contra, i un 19,8% que no es posiciona. Així mateix, valoren, majoritàriament, molt positivament les característiques d’una renda bàsica. Concretament, el 78.4% dels i les estudiants es va mostrar d’acord amb el caràcter individual de la renda bàsica, el 73.8% estava a favor que fos finançada a través d’una reforma fiscal progressiva i redistributiva, i el 69% indicava estar d’acord amb el seu caràcter universal.
Per què els servirien els diners de la renda bàsica? El 51% de la joventut universitària el dedicaria a fer front a la primera necessitat (com el lloguer; la llum o les despeses d’alimentació), un 36% l’estalviaria per al futur, un 29% l’invertiria en el procés formatiu, mentre que un altre 29% fa referència a les possibilitats d’emancipació que els atorgaria.
Com a conclusió, l’estudi ens permet comprovar que el 81% de la joventut universitària opina que la renda bàsica milloraria les seves condicions de vida. Així mateix, el 70% creu que la renda bàsica possibilitaria la realització d’altres feines fora del mercat laboral (com el treball de cures o el treball voluntari), el 59% confia que suposaria un repartiment més just de la riquesa i el 54% considera que ajudaria a eliminar l’ocupació precària i els abusos laborals. Però els resultats, més enllà de mostrar una alta valoració de la renda bàsica entre la joventut com una mesura capaç de millorar les condicions de vida i possibilitar una existència més lliure i més digna, apunten cap a la necessitat d’obrir espais de debat i difusió on entre totes les persones puguem entendre i dibuixar una forma més digna per a les nostres vides. Unes vides que siguin dignes pel simple fet de tenir la sort de viure-les. Unes vides que realment mereixin ser viscudes.
Catalunya Plural, 2024 
