La seva principal institució adopta un posicionament clar: “La Llei d’Estrangería del nostre Estat és racisme institucional. Ha d’acabar i han de regularitzar-se totes les persones que viuen ja a la nostra casa com a veïns, que estan obligats a complir amb els deures de ciutadania, però que no tenen els drets bàsics. Això vulnera els Drets Humans i els principis de la democràcia”, va declarar l’alcaldessa Ada Colau.
L’activista Victoria Columba, una de les pioneres del Moviment estatal #RegularizacionYa, apunta que amb aquest impuls des de la ciutat de Barcelona i a la recta final de la campanya, la plataforma pretén que es sumin moltes més administracions de l’Estat amb mocions similars, i d’aquesta manera mostrar la voluntat ciutadana de regularitzar a les seves veïnes i veïns “sense papers”. És un primer pas per a generar un canvi no sols en les polítiques migratòries, sinó en totes les polítiques públiques que afecten la vida de les persones migrants en tot el territori.
La importància d’haver-se aprovat en aquesta ciutat es molt significativa, per ser una ciutat multicultural en la qual conflueixen persones de moltes parts del món, on es parlen més de 300 llengües, on les lluites socials estan vives i on s’ha creat el primer Sindicat Manter d’Europa.
“Estem molt contents amb aquesta moció de suport a la ILP que es va aprovar a l’Ajuntament de Barcelona. Es molt important per a nosaltres exercir incidència política i buscar aliats perquè quan es debati al congrés, tinguem el suport de tots els grups parlamentaris i puguem guanyar aquesta batalla. Tant de bo es regularitzi a totes les persones que ho necessiten que són aquí sense documents reglats”, exclama Lamine Sarr, portaveu de la campanya ILPRegularización i del Sindicat Manter, els membres del qual estan participant activament en el procés de la ILP. També declara que aquesta lluita es benefici de tots, doncs permetria cotitzar en la seguretat social a les persones migrants, si estiguessin regularitzades.
Accés a drets fonamentals
A Espanya hi ha mig milió de persones que viuen en situació administrativa irregular, la qual cosa les aboca al treball en l’economia submergida i a la privació dels drets més bàsics. Amb la crisi de la COVID-19, va augmentar el sofriment i la precarietat d’aquestes persones, trobant-se sense treball, sense ingrés mínim vital, sense prestacions per desocupació ni subsidis.
Com a resposta a aquesta situació, va sorgir a la pandèmia el Moviment Estatal #RegularizacionYa, composta por col·lectius antiracistes i comunitats migrants, que treballen en el disseny d’una nova política migratòria que posi el focus en la vida i els drets de les persones migrants.
Al juny del 2020 van presentar la #PNLRegularizacion, que va comptar amb el suport de 8 forces polítiques i va ser rebutjada per la manca de voluntat política mostrada per alguns partits. Amb un continu treball en xarxa, al juny del 2021 els col·lectius del moviment van confluir amb diverses organitzacions a la plataforma Esenciales, per a impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) com a part d’una nova estratègia política que involucri a la ciutadania per a demandar un procés de regularització.
“Estem lluitant per regularitzar a totes les persones que no estan regularitzades, per tal que tots tinguem els mateixos drets, les mateixes oportunitats, la mateixa dignitat en aquesta societat”, declara Aziz Faye, portaveu del Sindicat Manter. Apunta que no es respecta el que reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides, quant a que totes les persones tenen els mateixos drets i llibertats, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política, naixement, etc. Recalca que cal recordar a tota la ciutadania que tenim l’obligació d’estar alerta amb la minoria que no vol la llibertat de les persones migrants, sinó imposar el racisme, l’odi i la xenofòbia dins de la nostra societat.
En aquest sentit, Daouda Dieye, portaveu també del Sindicat Mantero, es pregunta per què la massacre del 24 de juny en la tanca de Melilla on van morir a la frontera 37 persones, segueix sense investigar-se a fons i culpant a les màfies. “Si fossin els blancs els que haguessin mort, la terra tremolaria. Als blancs no els importa les morts dels africans i àrabs”, delata. També es pregunta per què existeix tanta desigualtat: els europeus entren sense visats al seu país, i ells paguen pel seu visat però els hi deneguen, empenyent-los a la migració clandestina.
La recent reforma de la Llei d’Estrangeria suposa avanços positius, però oblida aspectes bàsics com la regularització de les persones que ja viuen i treballen a Espanya, inclosos els menors d’edat. No arriba, diuen des del moviment #RegularizacionYa, a totes les persones en situació administrativa irregular que van quedar enrere després de la pandèmia. Alguns retreuen que aquesta reforma s’utilitzi de manera mercantilista, per a pal·liar la manca de mà d’obra en sectors clau per a l’economia, des del transport i la construcció, passant per l’hostaleria o la digitalització.
La Llei d’Estrangeria posa altres impediments com la “irregularitat sobrevinguda”, procés pel qual estrangers que han tingut un permís de residència i/o de treball a Espanya, no el pot renovar per diferents motius (l’ocupador no cotitza a la seguretat social per aquesta persona, la sol·licitud de protecció internacional és denegada, falta de mitjans econòmics, ex tutelats en complir la majoria d’edat, etc.). És el cas de Assane Cisse, que va migrar forçosament des del Senegal i va arribar a Catalunya fa ja més de setze anys. La seva travessia que li podia haver costat la vida va ser a bord del vaixell de pesca en el qual treballava. “La mar costanera senegalesa està “seca”: els vaixells estrangers amb tècniques d’extracció ràpides, ens deixen sense peix i sense feina”, denuncia. Després de set anys a Espanya, va aconseguir al 2013 regularitzar la seva situació. No obstant això, en caducar el seu últim permís de residència, li han denegat la renovació, perdent el seu treball.
Aliances a Catalunya per la justícia social
Catalunya ha resultat ser un dels principals motors de la ILP, aconseguint que altres forces polítiques institucionals també s’hagin sumat a la iniciativa en diverses ciutats, amb deu mocions aprovades de les 14 a Espanya. “Teixir aliances i construir lluita antiracista amb diversos sectors de la societat és una tasca que treballem des de fa anys. El Comitè Catalunya ha demostrat ser el que més signatures ha recollit en tot l’Estat. Està donant fruits però necessitem més compromís de les aliades”, declara Victoria Columba.
Des del 19 de febrer, voluntaris incansables recullen signatures a peu de carrer, ja sigui en festes locals, esdeveniments, concerts, fires i mercats ambulants i xerrades acompanyades d’activitats. Fins i tot l’11 de setembre a Barcelona, en la Diada de Catalunya, Omnium Cultural els va cedir un espai entre els seus actes. Molts pertanyen a col·lectius migrants, i sofreixen, una vegada més, el racisme d’alguns ciutadans quan els conviden a signar en els plecs de la Junta electoral. Així i tot aguanten per la causa, i les signatures de suport van augmentant dia a dia.
El 13 de juny va sorgir una iniciativa a Catalunya per a donar suport a la ILP per la regularització de les persones migrants i aconseguir més signatures: es va estrenar a Youtube el vídeo produït a Barcelona “Regularitza!”, que compta ja amb més de 16.500 visualitzacions en 4 mesos. Una obra col·lectiva, multilingüe i amb ritme “que enganxa”, protagonitzat per persones de col·lectius antiracistes com del Top Manta, Tras la Manta, a més d’artistes i ballarins que s’han sumat a la causa. No és una simple cançó, sinó un himne reivindicatiu amb missatges com ara: “La mar un cementiri, i li restes importància?”, “La meva casa és el planeta, deixa’m passar”, “No som delinqüents, ni menys que ningú”, “Deu anys treballant, i encara no puc tornar”.
Sylvia Tejada és d’origen bolivià i Coordinadora del Primer Acolliment de l’Associació de “Mujereres Pa’Lante” a Barcelona. Explica, des de la seva experiència, com les dones que decideixen iniciar un procés migratori s’enfronten a grans riscos i vulnerabilitats. Això s’agreuja encara més per la seva situació administrativa irregular, que impedeix el seu accés a l’educació, a la justícia, a la protecció social, a la participació política, a un treball digne, inserint-se en els nínxols d’ocupació més precarizats i històricament pitjor valorats, desplaçant-les i invisibilitzant-les i, a més, les criminalitza a nivell social. “Aquesta situació ha de canviar, per això és important que continuem treballant en la recollida de signatures per a la ILPRegularización, a més de generar xarxes de suport que permetin articular possibilitats de resistència a partir de la nostra pròpia experiència; també prendre la iniciativa per a organitzar-nos, ser visibles i brindar suport a les nouvingudes”, exclama Tejada.
Les signatures de la #ILPRegularización tenen un termini de lliurament fins al 23 de desembre i en aquest període poden signar les persones majors de 18 anys amb DNI espanyol, de manera física en punts fixos enumerats en la web d’Esenciales o amb certificat digital a la mateixa. La iniciativa, que necessita de 500.000 signatures per a debatre’s a Congrés dels Diputats, ha superat les 495.000 signatures a mitjans de novembre.
Es necessita més que mai comptar amb el suport de les organitzacions, col·lectius, partits polítics i aliats per a garantir els drets de les persones migrants, no sols en aquest últim mes de recollida de signatures, sinó en els temps immediats i en el futur. Tal com es constata, els migrants han demostrat quant d’essencials són i que formen part activa del teixit social d’aquest país. Tenen dret a viure dignament en una convivència d’igualtat.
Catalunya Plural, 2024 
