Les enquestes indicaven que el partit Republicà aconseguiria el 8 de novembre una àmplia majoria a la Cambra de Representants i àdhuc podia fer-se amb el control del Senat. Els Demòcrates mantindran la majoria al Senat i probablement podran ampliar-la en un escó perquè l’actual senador Demòcrata Raphael Warnock és el favorit per revalidar el seu mandat a la segona volta el sis de desembre. Els Republicans gaudiran d’una majoria molt exigua de sis escons (218 a 212) a la Cambra de Representants.
La inflació, tot i haver-se moderat al 7,7% l’octubre en taxa interanual, es manté als nivells més alts en quaranta anys. La criminalitat, especialment els tirotejos, segrestaments de conductors i robatoris, han augmentat molt a bastantes grans ciutats amb alcaldes Demòcrates. La pròpia administració Biden reconeix que no gestiona prou bé l’entrada des de Mèxic d’immigrants il.legals. Històricament, quan el partit Demòcrata controla la Casa Blanca i ambdues cambres del Congrés, sempre perd molts escons a les legislatives de mig mandat. El 1994, Bill Clinton perdé 8 senadors i 54 diputats a la Cambra de Representants. Els Republicans arrabassaren a Barack Obama el 2010 sis senadors i 63 escons a la cambra baixa. Els Demòcrates a més han guanyat curses competitives per a governador a Arizona i Pennsylvania. Des de 1934, durant el primer mandat de Franklin Roosevelt, els Demòcrates no havien aconseguit urns resultats en conjunt tan bons en unes eleccions de mig mandat.
Una de les claus d’aquest èxit rau en que els Demòcrates han impedit que es convertissin en un referèndum sobre els primers dos anys de Joe Biden. Han repetit una i altra vegada que els votants havien d’escollir entre dues alternatives molt diferentes per al país. La sentència el juny del Tribunal Suprem eliminant el dret a avortar a nivell federal ha mobilitzat a les dones a votar pels Demòcrates. Els joves i altres grups també han registrat participacions altes, en part motivats per l’amenaça del canvi climàtic. Els votants independents han optat pels Demòcrates davant la radicalitzatció dels candidats Republicans apadrinats per Donald Trump. Els Republicans no han ofert solucions concretes per als problemes del país. Els seus líders han reconegut que ha estat insuficient atacar la gestió de Biden. A més, el concurs de molts candidats a congressistes, senadors i governadors escollits i que comptaven amb el suport de Trump ha perjudicat els Republicans. Són persontages que en la majoria dels casos no accepten que Biden guanyés les eleccions el 2020. Eren partidaris d’una prohibició federal de l’avortament i minimitzaven la gravetat de l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. A molts votants els ha convençut el missatge de Joe Biden (i els darrers dies de campanya d’Obama i Bill Clinton) i dels Demòcrates que els Republicans en aquestes eleccions presentaven a molts candidats que podien posar en perill la democràcia.
Així doncs, els Demòcrates han pogut mantenir i mobilitzar la coalició que portà a Joe Biden a la presidència el 2020: afroamericans, estadounidencs d’origen asiàtic, dones de classe mitja dels suburbis, joves, afiliats a sindicats i part del vot hispà. També s’han beneficiat d’un atur de només 3,5% i d’haver aprovat paquets legislatius amb inversions històriques en energies renovables, tecnologies verdes, aplicant un impost mínim de societats del 15% a les multinacionals dels EUA i reduïnt els preus dels medicaments.
De les trenta-sis curses a governador, els Republicans i els Demòcrates han empatat amb 18 victòries cadascú. Però els Republicans han perdut en estats (Nova York, Pennsylvania, Wisconsin, Michigan) on el governador Demòcrata en exercici no gaudia d’un alt índex de popularitat, o on el governador Republicà no es podia presentar a la reelecció per la limitació de mandats (Arizona, Maryland, Massachusetts).
Tanmateix, els Republicans tenen motius per a l’esperança de cara a les presidencials i legislatives de 2024. Diversos governadors que han demostrat ser bons gestors i que han rebutjat la presència de Trump a les seves campanyes han aconseguit un nou mandat. Ron DeSantis a Florida s’imposà per dinou punts al seu contrincant Demòcrata Charlie Crist. Brian Kemp a Geòrgia vencé per vuit punts a Stacey Abrams. Els governadors Republicans de Texas, Ohio, Oklahoma, Tennessee, Alabama, Carolina de Sud, Iowa, Dakota del Sud, Wyoming, Idaho i Alaska també han aconseguit la reelecció. Els diaris, analistes i polítics Republicans culpen a Trump dels mals resultats i li retreuen que amb el seu missatge incendiari i divisiu hagi perdut tres eleccions consecutives: les de mig mandat el 2018, les presidencials de 2020 i les legislatives de 2022. El magnat novaiorqués ha anunciat un tercer intent de convertir-se en president. Però aquest cop comprará amb rivals populars al partit Republicà i tindrà molt més difícil assolir la nominació del seu partit. De Santis, l’ex vicepresident Mike Pence, l’ex ministre d’Exteriors Mike Pompeo i l’ex governadora Nikki Haley probablement aspiraran a la nominació Republicana. Han perdut ja definitivament la por de criticar a Trump, malgrat que l’ex president encara compta el suport d’un 35-40% dels votants Republicans.
Possibilitats i limitacions per a Republicans i Demòcrates amb el nou equilibri de poder
Aquests resultats signifiquen que els Republicans no podran elaborar uns pressupostos o paquets legislatius perquè no compten amb una majoria al Senat. Es necessària una majoria a ambdues cambres per a aprovar els pressupostos i legislació. Però els Demòcrates es troben en la mateixa situació al haver perdut la seva majoria a la cambra baixa. Si els Demòcrates obtenen l’escó número 51 del Senat a Geòrgia, no necessitaran com ha succeït els darrers dos anys la presència de la vicepresidenta Kamala Harris per a desfer l’empat a 50. A més, amb 51 escons al Senat el partit de Joe Biden pot decidir sense necessitat de pactar amb els Republicans les presidències dels diversos comitès de la Cambra alta. Els candidats a jutges federals i ministres o alts càrrecs de la branca executiva escollits per Biden seran ratificats pel Senat. En cas d’assolir 51 escons, disminuirà el poder de senadors Demòcrates conservadors com Joe Manchin. Des de 2021, tant Manchin com la senadora Kirsten Synema d’Arizona han bloquejat, retallat o retardat legislació impulsada pel govern de Biden que comptava amb el suport de la resta de la fracció parlamentària Demòcrata.
Al haver guanyat una majoria a la Cambra de Representants, els Republicans organitzaran a partir de gener investigacions a diversos comitès. Volen causar problemes a Biden i els Demòcrates amb compareixences d’alts càrrecs i testimonis per a aclarir els orígens de Covid-19, les activitats empresarials de Hunter Biden a Xina i el paper jugat pel FBI i el ministeri de Justícia en la recerca de dades per als dos procediments parlamentaris d’intent de destitució de Trump (impeachment). Però seran actuacions simbòliques emeses per televisió per a satisfer a part del votants Republicans. Al no poder portar-les a terme al Senat, les indagacions dels Republicans no poden convertir-se en mesures o lleis. El líder dels Republicans a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, ja pateix l’oposició de dotzenes de congressistes d’extrema dreta lleials a Trump que volen poder substituir-lo en qualsevol moment. L’ala més moderada del partit s’oposarà a la teatralitat política d’investigacions bastant irrellevants. McCarthy tindrà doncs difícil mantenir la cohesió del grup parlamentari, especialment amb una majoria tan reduïda. Respecte als grans temes de política i seguretat internacional, els Republicans escolliran per a presidir els comitès a internacionalistes que en línees generals col.laboraran amb la Casa Blanca i els Demòcrates. El compromís amb els aliats dels EEUU, amb les organizacions internacionals, la línea dura respecte a Xina, el finançament per a les forces armades ucraïneses i la investigació tecnològica no canviarà. Joe Biden, davant l’evidència d’haver perdut el control de la Cambra de Representants, s’ha mostrat disposat a pactar amb els Republicans, tot destacant temes innegociables com l’avortament o els paquets de finançament ja aprovats pel Congrés. Amb un país molt dividit i a només dos anys de les presidencials, la Casa Blanca ho tindrà difícil però no impossible poder arribar a acords amb els Republicans més moderats.
Catalunya Plural, 2024 
