Fins a quin punt som esclaus d’internet?
Sovint em pregunto si realment utilitzem internet amb llibertat, quan ens ve de gust, per diversió o per a aprendre o realment ens hem convertit en esclaus d’un món virtual infinit on ens sentim acceptats perquè realment no ens coneixen i podem ser qui vulguem.
Ens trobem en molts casos de persones que es dediquen exclusivament a la creació de continguts en diferents plataformes a internet que acaben sent esclaus d’ells mateixos, de terceres persones familiars o dels propis seguidors.
Es coneixen casos molt greus de creadors de contingut que han estat retransmetent en directe per més de 24 hores forçats i obligats per algun membre de la seva família especialment per les seves parelles romàntiques, tot per assegurar unes audiències que els garanteixin la popularitat, que paral·lelament els genera uns nivells d’ingressos molt alts que els permeten portar un estil de vida de luxe i als quan els es molt difícil renunciar un cop l’han provat.
Es tracta d’una barreja molt perillosa en la qual es forma un còctel d’avarícia i narcisisme en un entorn tòxic i que sol acabar en la fallida total psicològica i emocional d’aquests creadors de contingut.
Aquesta professió que converteix en esclau a qualsevol persona amb aquesta avarícia de lucrar-se és un negoci on es fa tants diners i de manera tan fàcil, aparentment, que creuen firmament que si no estan retransmetent en directe estan perdent diners i es senten gairebé obligats a ser productius i aprofitar el temps per extreure el màxim benefici possible.
D’altra banda, en aquesta mena de continguts els límits entre la vida privada i la professional està molt difuminada i sovint acaben arriscant les seves vides personals, família i entorn molt proper per la sobreexposició a les xarxes socials i diferents plataformes de retransmissió. El que es mostra no és el que els seus creadors farien en la seva vida ordinària, sinó que va dirigit a mantenir l’audiència, a cridar l’atenció i es converteix llavors en un factor imprescindible que obliga al creador de contingut a no baixar el ritme per no perdre aquest imperi de fum.
La veritat és que a Internet si no tens un perfil a les xarxes no existeixes, i ningú vol passar desapercebut, tots volem tenir un altaveu i que se’ns vegi i se’ns escolti, que la nostra opinió o reflexió sobre un tema en concret sigui important, però quan això va creixent poc a poc comencen els pensaments obsessius amb el número de seguidors i likes, on la trampa està en la variació del número, la resta d’usuaris premien o penalitzen amb els likes, follows i/o comentaris als creadors de contingut generant així addicció de rebre cada cop més feedback positiu, i si no és així alguns arriben a degradar-se física i mentalment per tal d’aconseguir aquesta atenció i reacció per part dels seguidors.
És un món molt fosc, i del que hem de tenir molta cura, perquè no sembla tant perillós fins que t’hi fiques una mica més, en coneixem molt poc i tot el que creiem saber només és la punta de l’iceberg, encara no som totalment conscient de tot el poder que resideix a internet, un poder que es pot utilitzar com a font d’aprenentatge i evolució, o com una raó per de la decadència humana i fi de la humanitat.
Catalunya Plural, 2024 
