L’actuació dels Mossos d’esquadra en els desnonaments, fa anys que és motiu de polèmica. Les seves intervencions arbitràries i desmesurades, estan més pensades per a servir als interessos dels grans especuladors que a protegir els drets humans de les persones que veuen en risc el seu dret a l’habitatge davant la manca de recursos per a poder pagar-la.
La presència de BRIMO i ARRO en els desnonaments s’ha incrementat en els últims temps, a pesar que estem passant per un augment de la vulnerabilitat, sent l’habitatge, causa i motor de desigualtat i exclusió social, així com veiem un augment de la pobresa a conseqüència de la crisi provocada per la pandèmia i els conflictes internacionals.
A Catalunya, disposem d’eines legals, com les lleis 24/2015 o 1/2022, per a minimitzar els desnonaments i garantir el dret a l’habitatge amb lloguers socials obligatoris per part dels grans propietaris, frenant així, al mateix temps, l’especulació depredadora de la qual s’alimenten. Davant un desnonament ens trobem amb dos problemes: una situació de violació de drets fonamentals i una altra d’incompliment de les lleis vigents per part de fons voltors i bancs.
Els Mossos, davant una convocatòria ciutadana per a evitar que una família vulnerable es quedi al carrer, opten per enviar antidisturbis per a desarticular la mobilització pacífica. Ja sigui amb denúncies aplicant llei mordassa, ja sigui a cop de brutalitat policial, ja sigui amb detencions directes d’activistes i veïnes sense importar-los que està en joc el benestar de persones que no han triat ser pobres.
Això ens fa pensar en el jurament de servir i protegir. Cap a qui va dirigit aquesta servitud i protecció? El moviment pel dret a l’habitatge fa anys que denuncia la situació. Recentment, el programa Planta baixa va avançar noves dades que mostraven com els Mossos actuen de mitjana en més d’un desnonament diari. Sumant 778 intervencions, de BRIMO majoritàriament i ARRO, traduïdes en desnonaments executats.
Les claus del nou protocol
Els Mossos d’Esquadra han impulsat dos protocols interns per a abordar i uniformitzar les intervencions policials en casos de desnonaments (PNT 231/01/22 “Actuació policial en desallotjaments d’immobles per mandat judicial”) i d‘ocupacions (PNT 230/01/22, “Actuació policial davant l’ocupació d’immobles”). Tots dos contemplen mantenir la intervenció de les unitats d’ordre públic en situacions que considerin “d’última necessitat”.
Per a això s’han categoritzat tres grups: cap protesta, protesta pacífica i protesta amb risc per a persones i béns. Serà la Comissaria General d’Informació qui avaluarà el risc en funció a aquestes categories quan un jutge ordeni un desnonament. Aquesta és una de les coses que més ha indignat a la PAH i altres moviments, ja que no deixa de posar per escrit el que a la pràctica ja passava, interpretant-se com a punt dos i tres les convocatòries públiques de stop desnonaments. El desnonament forçós d’una dona de 84 anys a Badalona, l’excés de forces de l’ordre a la Barceloneta, la detenció d’un activista a Sabadell o desnonaments escortats pels Mossos que han ocorregut si previ avís, com a una família amb dos menors en Montornès del Vallès o el de matinada a un veí del barri de Gràcia, són algunes mostres que res ha canviat.
Segons el nou protocol d’actuació en desnonaments, la intervenció policial seguirà diverses fases, pensant a ser gradual i proporcional. Els passos a seguir han de ser una primera actuació dels equips de mediació, si ho consideren necessari, amb agents de seguretat ciutadana. La següent seria activar la presència d’Arro o BRIMO.
Els jutjats tenen l’obligació de contactar amb els serveis socials per a saber si tenen coneixement del desnonament i poder comprovar la vulnerabilitat que en la majoria de casos implicaria la suspensió immediata i que el llançament no continués endavant. Això no sol ser així, alguns jutges són els primers a saltar-se les lleis per a protegir els interessos dels qui desnonen. Amb el nou protocol, els Mossos també han d’exercir aquest contacte previ amb serveis socials. Els fets de les últimes setmanes des que va entrar el protocol en vigor, mostren com tant els uns com els altres, no ho estan complint.
El protocol també defineix el tipus de circumstàncies a tenir en compte per a valorar el tipus d’actuació o les accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial. Amb l’objectiu de “planificar les accions policials de manera eficient i garantint la seguretat de l’actuació judicial”, res més rebre el requeriment judicial, els Mossos han d’investigar si hi ha previstes mobilitzacions. En cas afirmatiu, la Comissaria General d’Informació ha de realitzar la valoració determinant “les circumstàncies de l’entorn” amb informació com l’estat de l’edifici, les característiques del barri on està situat o circumstàncies que puguin ser “un factor de dificultat”, com a “accessos al carrer, veïnatge o presència d’altres immobles ocupats en el mateix edifici”. Cal també conèixer la situació de vulnerabilitat de les persones, la presència o no de menors d’edat, la intervenció de serveis socials i si hi ha alternativa d’habitatge.
Ocupacions i desnonament exprés
El protocol per a com actuar en ocupacions flagrants, se suma a l’actual campanya de sobredimensionar el problema de les ocupacions posant el focus en què les ocupacions delinqüencials. No deixa de sorprendre quan les dades dels mateixos Mossos demostren que aquestes situacions són residuals.
En aquest nou protocol, es detalla com han d’actuar els agents policials davant el coneixement d’una ocupació per a “protegir la propietat privada i els drets de totes les parts amb seguretat jurídica pels mateixos agents de les unitats de Seguretat Ciutadana que han de fer front a aquests incidents” També dicta com fer l’atestat i la minuta policial. Aquí entra la gran novetat. En funció del punt 7.7 del protocol els Mossos demanaran a la Fiscalia que aquesta sol·liciti al jutge que ordeni el desallotjament exprés, sense haver d’esperar els llargs mesos que pot comportar tot un procediment judicial. Els Mossos afegiran els antecedents dels ocupes, un document que acrediti que no són vulnerables o informació de si estan punxats els subministraments.
Paral·lelament a aquests dos protocols, els Mossos han creat la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge (UCICH). La intenció és deixar d’actuar de manera reactiva centralitzant la informació sobre les ocupacions i desallotjaments que tenen lloc a Catalunya. Aquesta informació s’usarà per a establir els criteris organitzatius i operatius dels Mossos i supervisar les accions policials.
Propostes de la PAH
En un recent comunicat, la PAH afirma que ”si la labor dels Mossos és fer complir la llei, davant un desnonament qui la incompleix és la propietat o l’administració.” Les PAH catalanes, apel·len als arguments utilitzats des de la Conselleria d’Interior que defensa el paper dels Mossos ”perquè no es poden incomplir les lleis i mandats judicials”, però executa desnonaments de grans forquilles que incompleixen de manera flagrant la llei antidesnonaments catalana.
La PAH insta el compliment de la llei i afegeix algunes reivindicacions com que es suspenguin els desnonaments i les intervencions policials fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori. Sense això, de res serveix la interacció amb serveis socials, ja que no hi ha pisos d’emergència per a garantir un reallotjament digne i adequat a la família. També recorda que en casos de petits propietaris, és l’administració la que ha de garantir el reallotjament abans del desnonament i que la Generalitat com a responsable i administració pública -incloent els Mossos- hauria de complir-la rigorosament.
Davant la falta d’habitatge, la Generalitat hauria d’activar immediatament un pla de xoc per posar la mesa d’emergència de Catalunya i les municipals a zero, a través de l’augment urgent del parc d’habitatge social. És la seva responsabilitat reallotjar, no desallotjar, a les 1.600 persones amb resolució favorable de la mesa en l’àmbit català, a més de les quals s’enfrontin a nous desnonaments i estiguin en exclusió residencial.
La PAH posa en dubte la credibilitat d’aquest suposat “protocol social” i sentència que en cap cas és necessari que la presència de la BRIMO en els desnonaments, ja que el moviment d’habitatge sempre actua en situacions on hi ha risc, no per a la comitiva judicial o els immobles, sinó per a persones o famílies que són vulnerables.
Catalunya Plural, 2024 
