L’horror de llevar-se un divendres al matí i veure imatges d’un bloc de pisos envoltat de flames i notícies de nombroses persones atrapades, mortes o desaparegudes, i conèixer automàticament el culpable: “revestiments altament inflamables”. Londres va patir la seva pròpia tragèdia l’any 2017, quan va perdre 72 vides a l’incendi de la Torre Grenfell, que es va prolongar durant 60 hores i la devastació del qual s’ha atribuït, en gran mesura, a l’ús de materials de construcció més barats. L’ombra d’aquesta tragèdia ha sobrevolat la política del Regne Unit, mentre la lluita per la rendició de comptes i la justícia arriba al setè any. El Sindicat de Bombers del Regne Unit va emetre una declaració clara comparant les dues tragèdies, i va destacar que l’incendi de València es va estendre ràpidament a causa del revestiment inflamable i que, com a resultat, s’havien perdut vides. El sindicat, que representa 33.000 bombers al Regne Unit, va afegir que “una vegada més, veiem que es prioritzen els beneficis dels empresaris immobiliaris sobre les vides humanes”.
A mesura que es van aclarint els fets, sabem que l’incendi es va iniciar dijous a les 17.30 hores en un edifici de 14 plantes al barri de Campanar, a València, i es va estendre a un bloc contigu. No hi ha confirmació encara sobre la causa de l’incendi. Deu persones van morir, i els residents van informar que l’incendi va embolcallar l’edifici ràpidament, en uns 30 minuts.
Com es va poder estendre el foc tan ràpidament produint conseqüències tan tràgiques? Segons experts com Esther Puchades, vicepresidenta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de València, i Luis Sendra, del Col·legi d’Arquitectes de València, el revestiment altament inflamable de l’edifici va permetre que el foc es propagués ràpidament, ja que utilitza poliuretà: un material que pren a altes temperatures.
Tot i que els experts se senten segurs en suggerir que el revestiment va contribuir a la devastadora i ràpida propagació de l’incendi, la mateixa alcaldessa de València, María José Catalá, va considerar que encara era massa aviat per afirmar que alguns materials utilitzats en la construcció dels edificis podrien haver-ho empitjorat. Mentre que veus del sector de la construcció han rebutjat “atacs” contra el material, és necessari parlar de com n’és de “complicada” aquesta situació, que cal esperar pacientment el resultat de les investigacions abans d’afanyar-se a treure conclusions; encara que això beneficia els responsables i no les víctimes. Per descomptat, cal respectar les investigacions oficials; però aquest incendi no va succeïr al buit, els polítics poden estar commocionats, però hi ha precedents d’aquest fet. La idea que el revestiment inflamable és un factor important de la gravetat de l’incendi està guanyant terreny, però s’ha passat per alt la qüestió de per què es va utilitzar material altament inflamable, o de per què encara se’n permet l’ús. És aquí on podem recordar i esmentar l’experiència de Grenfell.
L’incendi que va destruir la Torre Grenfell el juny del 2017 va ser un dels pitjors desastres moderns del Regne Unit. Va començar a la cuina d’un quart pis poc abans de la 01.00, a l’oest de Londres. En qüestió de minuts, el foc va pujar ràpidament cap a l’exterior de l’edifici, i en dues hores la majoria dels pisos superiors estaven envoltats de flames, matant 72 persones. A diferència de l’edifici de València, que era propietat residencial privada, Grenfell era un habitatge social administrat per l’ajuntament.
L’aleshores Primera Ministra, Theresa May, va ordenar una investigació pública que es va dividir en dues parts. La Fase 1 va abordar el que va passar aquella nit i es va iniciar l’octubre del 2019, trobant falles sistemàtiques en la resposta dels bombers. La Fase 2, que analitza la renovació de l’edifici i el revestiment exterior, s’ha endarrerit pel que fa a la publicació dels resultats. Inicialment, se suposava que es publicaria a la tardor de 2023, però encara no s’ha fet públic, fet que significa que els possibles processos penals per homicidi involuntari, frau i delictes contra la salut i la seguretat també s’endarreriran, ja que la Fiscalia de la Corona està esperant la publicació abans de decidir sobre els càrrecs.
Tot i que set anys després encara no s’han publicat les conclusions completes de la investigació, les audiències van concloure a la tardor del 2022. Testimonis experts van dir durant la investigació que la indústria de la construcció s’havia orientat cap a la reducció de costos i cap a “l’enginyeria del valor”, una expressió utilitzada per a proporcionar funcions necessàries en un projecte a un cost menor, prevalent sobre la seguretat. A més, en la investigació pública es va informar d’una reunió secreta per reduir els costos de remodelació, inclosa la discussió sobre el canvi en un revestiment més barat, entre l’empresa que gestionava la torre d’habitatges socials per a l’ajuntament i el contractista Rydon. Van acordar estalviar més de 800.000 GBP i, posteriorment, Rydon va acordar reduir el cost de les finestres i canviar els panells de revestiment de zinc, més cars, per alternatives d’alumini, fet que es va convertir en la principal causa de la propagació de l’incendi del juny de 2017. Els panells més barats eren combustibles, i la instal·lació no va complir amb les mesures essencials per evitar la propagació del foc. Es va permetre que aquestes retallades passessin en un context més ampli de 20 anys de flexibilització de les normes de construcció i seguretat contra incendis per part de successius governs.
La tragèdia de Grenfell va tenir un efecte més ampli en la Regulació Europea, i el revestiment sospitós de l’incendi de València està prohibit a Espanya des del 2019. Tot i això, no s’ha fet res per desposseir els edificis més antics del seu ús, que és allò que s’està fent ara a la Gran Bretanya, encara que a pas lent. Les lliçons apreses han de coincidir amb les accions per eliminar materials perillosos dels nostres magatzems, ja que el fet que aquest tipus de tragèdia no hagi passat més sovint no és per voluntat pròpia sinó per sort.
Tot i que l’immoble de Londres era de propietat municipal i albergava algunes persones vulnerables de les nostres comunitats, i el de València era de residències privades, d’uns 300.000 euros, i estava ubicat en un barri privilegiat, el seu destí va ser el mateix, cosa que testifica la pràctica generalitzada i desenfrenada de la reducció de costos a canvi de la seguretat.
Potser l’exemple de Grenfell pugui ajudar a centrar l’argument a favor de l’incendi de València. No és casualitat que la part més important de la investigació pública de Grenfell, que podria tenir greus conseqüències per als responsables, encara no s’hagi fet pública. Així, el record de la gent es pot esvair i l’assumpte es pot diluir en el temps. A Espanya cal preguntar-se per què es va considerar acceptable deixar aquest tipus de revestiment en edificis habitats, quan és ben sabut com de perilloses poden ser les conseqüències.
Londres i València estan agermanades per una tragèdia, una tragèdia totalment evitable, on els costos es van anteposar als beneficis de les persones. Mentres el Sindicat de Bombers del Regne Unit finalitzava la seva declaració aquest cap de setmana: “exigim acció i justícia”.
Llegeix aquí l’article en versió original: From Valencia to London_ cost-cutting kills
Catalunya Plural, 2024 
