Barcelona és una ciutat global, connectada amb altres ciutats com Londres, París o Hong Kong, i on els fluxos de capitals i persones no s’aturen mai. Els veïns de Barcelona, i de tota Catalunya —perquè els canvis a la ciutat actuen com a ona expansiva a tot el territori—, ho saben prou bé. Barcelona rep cada any la visita d’uns 28 milions de turistes, dels quals 17,3 es queden a la ciutat i 10,5 en altres municipis; segons l’IDESCAT (2023) a la ciutat hi viuen 1.655.956 persones. Aquesta pressió sobre el territori i els recursos es fa notar en problemes com la sequera, amb mesures restrictives que s’apliquen als habitants però que no afecten al sector turístic, o en l’increment dels lloguers en una ciutat que mira pel benestar de qui la visita i no per les necessitats de qui hi viu.
Jose Mansilla, antropòleg urbà, insisteix molt en el que ja deia Henri Lefebvre fa unes dècades: la ciutat ha esdevingut un acte clau en el procés d’acumulació capitalista. A la ciutat tot està pensat per vendre i consumir, des dels locals, les institucions, els carrers, fins a la cultura.
La Cambra del Llibre de Catalunya, que aplega els gremis i associacions de llibreters, editors i distribuïdors de Catalunya ha decidit cobrar entre 100 i 200 € per posar una parada al carrer el dia de Sant Jordi, amb el vistiplau de l’alcalde Collboni. És el primer any que es pren una mesura com aquesta, però des de la pandèmia s’han anat introduint pràctiques poc democràtiques que han acabat afectant l’equilibri precari del sector.
Com en molts altres aspectes, la crisi de la COVID-19 va actuar com a catalitzador neoliberal, introduint pràctiques opaques en l’organització de Sant Jordi. L’organització sempre havia estat descentralitzada, fins i tot tenia cert caire autogestionari, i diverses entitats coordinaven la seva part, però no hi havia una estructura central que imposés criteris i formes de fer. L’ajuntament vetllava per mantenir cert ordre i emetia uns permisos molt fàcils d’obtenir, però poca cosa més. Així va ser fins la pandèmia.
Fer pagar per posar una parada de llibres el dia de Sant Jordi és el principi de la fi de la festa popular per excel·lència de la cultura catalana. Un problema més greu és la privatització de l’espai públic, els usos del qual s’han anat restringint amb els anys. Ara, editors i llibreters tenen unes àrees molt delimitades fora de les quals només es poden instal·lar floristes i entitats que no formin part professional del sector del llibre, unes àrees sobre les quals regeixen les normes que ha decidit la Cambra del Llibre de Catalunya. Un ens privat.
Formar part dels gremis i associacions sectorials no és obligatori; no són col·legis professionals com el d’arquitectes, metges o advocats. Ni hi són tots els editors, ni tots els llibreters, però el seu pes els permet ser els interlocutors professionals davant de l’administració, i això també implica un poder. És en virtut d’aquest poder que, els agradi o no, la seva funció representativa va més enllà dels seus socis i els obliga a tenir en compte els que no en són.
Ja fa uns anys que la Cambra gestiona uns espais públics amb criteris privats. Aquests criteris imposen una doble discriminació per obtenir els millors espais: en primer lloc tenen prioritat els membres dels gremis d’editors i de llibreters; en segon lloc, tenen prioritat els editors i llibreters de Barcelona ciutat. Això vol dir que l’ordre de prioritat és el següent, de millor a pitjor:
- Editors i llibreters agremiats de Barcelona
- Editors i llibreters no agremiats de Barcelona
- Editors i llibreters agremiats de fora de Barcelona
- Editors i llibreters no agremiats de fora de Barcelona
Aquests criteris privats dels organitzadors compten amb l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona, que els deixa fer dins dels espais assignats, la gestió dels quals no és pública, sinó privada, perquè la Cambra contracta a Focus, el gegant de la gestió, organització d’esdeveniments culturals i espais teatrals.
Aquí podríem fer-nos diverses preguntes: per què tot ha d’acabar en un circuit de gestió privada? Per què tanta opacitat en el funcionament de la diada? Per què la Cambra del llibre no s’ha oposat a aquesta mesura privatitzadora? Per què no es qüestionen les mesures neoliberals de Collboni? Per què hem d’acceptar que s’acabi matant l’esperit popular de Sant Jordi?
Catalunya Plural, 2024 
