El viratge cap a la dreta que va fer Portugal als comicis del passat 10 de març deixa un fet d’especial rellevància: Chega, formació d’extrema dreta, pràcticament triplica els seus vots i aconsegueix ubicar-se com a tercera força. Aquest fenomen es produeix entre el miratge dels resultats electorals als Països Baixos, fa tot just uns mesos, on l’ultradretà Gert Wildeers, líder del Partit de la Llibertat (PVV), es va emportar 35 dels 150 escons, i el govern Meloni a Itàlia, com a referent d’extrema dreta que obté el poder governamental. L’auge de l’extrema dreta a diversos països europeus treu el cap com a presagi davant de l’arribada de les previsions per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu el mes de juny del 2024.
Les darreres enquestes apunten cap a la dreta
A principis de març es va celebrar el congrés del Partit Popular Europeu (PPE) a Bucarest, on l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va parlar sobre els reptes europeus davant del que considera una amenaça: “la pacífica i unida Europa és desafiada com mai abans per populistes, nacionalistes i demagogs”, assenyalava.
La líder dels conservadors europeus, que es torna a presentar com a candidata, apuntava aquest fenomen en un context convuls a tres mesos vista dels comicis parlamentaris. I és que les previsions mostren que no va mal encaminada: segons l’European Council on Foreign Relations, és probable que “els populistes antieuropeus encapçalin les enquestes en nou països membres (Àustria, Bèlgica, República Txeca, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia i Eslovàquia)”. Amb això, afegeixen que, per primera vegada, es podria alçar amb una majoria “una coalició de dreta populista formada per democratacristians, conservadors i eurodiputats de la dreta radical”.
Les darreres eleccions, celebrades l’any 2019, deixaven el Partit Popular Europeu com a primera força (178 escons), seguit del Partit Socialdemòcrata Europeu (SyD), que en va obtenir 140. Aquest mateix any es formava la llista d’Identidad y Democracia, que aglutina diversos moviments d’extrema dreta com els liderats per Marine Le Pen (França) o el mateix Geert Wilders (Països Baixos). La nova enquesta d’Europe Elects, a les portes de la recta de la campanya electoral, marca un increment de la intenció de vot cap a partits d’extrema dreta: “El tercer grup més gran en la projecció, Identidad y Democracia (ID), té 92 escons aquest mes, un més que a l’enquesta del gener. L’altre partit de dreta, el partit nacional conservador Conservadores y Reformistas Europeos (ECR) ―del qual forma part VOX―, guanya tres escons i ara en tindria 83”.
Tenint en compte que l’Eurocambra es composa de 705 escons, si les previsions es materialitzen, estaríem parlant que les llistes de tendència d’ultradreta suposarien gairebé un 25% de la composició del Parlament Europeu.
Com funciona el Parlament Europeu?
El Parlament Europeu té la funció legislativa a la UE. Els ciutadans europeus voten i trien els representants cada cinc anys. A partir de les propostes de la Comissió Europea ―l’òrgan executiu de la UE―, el Parlament s’encarrega d’aprovar les propostes de llei, mantenir un control democràtic sobre les institucions europees o establir el pressupost de la UE, juntament amb el Consell, ―a més d’aprovar el pressupost de la UE a llarg termini, és a dir, el marc financer plurianual”. Més enllà del poder legislatiu, el Parlament Europeu té la potestat d’escollir membres de la Comissió Europea, entre ells, el president ―actualment la membre de la llista més votada, la conservadora Ursula Von der Leyen―.
Com podria afectar que l’extrema dreta obtingués més escons?
Una presència més gran de l’extrema dreta al Parlament podria comportar una presència més gran també a la Comissió, i tot plegat, traves a objectius comuns que l’extrema dreta no comparteix, com podrien ser les polítiques feministes o LGBTQIA+. Oxfam Intermón, en el seu darrer informe, alerta sobre aquest fet; pel que fa als patrons de votació confirma que “els partits d’extrema dreta són els que, en general, van votar constantment contra les mesures d’igualtat de gènere”. Per tant, més capacitat de vot d’extrema dreta podria tenir una correlació directa amb més paràlisi davant l’avenç en matèries d’igualtat i més traves en les negociacions ―a més de deslluir amb el seu discurs reaccionari i obligant el viratge cap a la dreta de partits conservadors― .
Sobre aquest fet Oxfam apunta que això podria contribuir a pressionar les institucions de la UE perquè segueixin els passos de la “reacció antifeminista i anti-LGBTQIA+ i que aturin el progrés cap a la igualtat de gènere a tot Europa en els propers anys”. Evelien van Roemburg, directora de l’oficina d’Oxfam a la UE, recorda que, si bé la Comissió Europea va adoptar la primera “Estratègia d’Igualtat LGBTQIA+ 2020-2025”, alguns estats membres de la UE, com Hongria i Polònia ―precisament països amb alta presència de l’extrema dreta―, no han “reconegut ni protegit els drets de les persones LGBTQIA+”. Amb la vista en la previsió de les enquestes per al proper juny, amb el plausible augment de vot cap a l’extrema dreta, la directora de l’oficina d’Oxfam a la UE esmenta que “atès l’historial de l’extrema dreta, això és un senyal d’alerta per a la justícia de gènere. La ciutadania europea ha de votar pels drets de les dones i la igualtat de gènere. No podem deixar que s’esvaeixin els èxits aconseguits amb tant d’esforç en matèria d’igualtat de gènere”.
Catalunya Plural, 2024 
