Una de les autores més interessants a nivell internacional és sens dubte la il·lustradora coreana Keum Suk Gendry-Kim, especialment després de l’èxit de dues de les seves novel·les gràfiques: Hierba (Pul, 2017, 2022 en castellà), de la qual s’ha publicat aquest 2024 la versió catalana (Herba), i La espera (Gidarim, 2020, 2023 en castellà), a la qual vam dedicar en el seu moment l’article Memòria històrica coreana: el deute amb les dones d’una generació a punt de desaparèixer (2023).
El març de 2024, el segell Reservoir Books de Penguin Random House Grupo Editorial publica la tercera novel·la gràfica de l’autora a la seva col·lecció, l’esperada Perros (개, 2022), amb traducció al castellà de Joo Hasun. L’autora s’inspira en la seva pròpia experiència personal per ficcionar una història sobre l’essència de la família i la construcció dels vincles afectius i, també, com a aparador de les vicissituds del dia a dia associades a tenir un o més gossos a càrrec teu. Les vinyetes tindran una utilitat destacada com a denúncia del maltractament realitzat per algunes persones, un maltractament que l’autora espera que desaparegui del tot en els propers anys a la comunitat coreana.
Perros comença amb la compra de Pastanaga en una botiga, un cadell pel qual havia insistit el marit de la protagonista de la novel·la gràfica, trist des de feia mesos per la mort de la seva àvia, amb la qual tenia forts lligams des de la infància, i a qui recordava sempre acompanyada del seu gos. Cap dels dos no tenia experiència prèvia de conviure amb una mascota, per la qual cosa tot era nou per a la parella, així que els acompanyarem en el procés d’aprenentatge al llarg de les pàgines. Aviat arribaria una segona adopció no premeditada. Tot i que la decisió més important seria la de mudar-se a una casa rural (de fet, sabem que l’autora viu a una petita illa, a prop de Seül), perquè els gossos tinguin més espai, tenint en compte, a més, que la parella treballa a casa. Pastanaga, que també és el nom del primer gos de l’autora, és extremadament sensible als sorolls, i per això l’opció d’abandonar la ciutat era la més adequada. Una decisió familiar transcendental, condicionada pel que és el millor pel teu gos.
L’arribada del segon gos, Patata (i sí, es diu igual que el de l’autora), implicarà nous reptes, amb nous dubtes sobre com comportar-se davant d’ells o com bregar amb els possibles conflictes que van sorgint, també amb el fet que tots dos tenen caràcters diferents. Les llargues passejades diàries pel camp i la muntanya serviran a l’autora per reflectir comportaments positius i negatius de diferents persones, samaritans generosos amb els gossos abandonats en contraposició amb amos maltractadors. Aquí apareix el tercer protagonista de la història, Xoco (un altre cop, el nom del tercer gos de l’autora), adoptat a una senyora que pràcticament el tenia abandonat en condicions insalubres.
A la roda de premsa de presentació realitzada per l’autora, aquesta recordava que Corea del Sud té la taxa de fecunditat més baixa del món, la mitjana ja està per sota d’un fill per cada dona. En paral·lel, ha augmentat exponencialment el nombre de gossos al país, especialment com a mascotes, un aspecte important tenint en compte les ancestrals tradicions gastronòmiques. El 9 de gener de 2024, el Parlament de Corea del Sud aprovava una llei que prohibeix la cria i venda de gossos per al consum humà a partir de 2027, fet que ha contribuït enormement a disminuir progressivament el nombre de restaurants que ofereixen aquest plat i, conseqüentment, amb un esperat impacte negatiu a les granges dedicades a criar-los per aquests usos. Això sí, cal recordar que aquesta pràctica continua vigent a països com la Xina, l’Índia, el Vietnam, les Filipines, Cambodja o Indonèsia.
Keum Suk Gendry-Kim utilitza el seu pinzell, de nou, com a denúncia a través de mostrar-nos els comportaments menyspreables d’alguns dels personatges secundaris de la seva novel·la gràfica. Però també ens convida a reflexionar sobre com els animals contribueixen a humanitzar els seus humans, i sobre la responsabilitat de preocupar-nos pel seu benestar físic i emocional. L’autora ens explicava la importància d’assegurar la felicitat dels gossos perquè retroalimenti la felicitat de tots els membres de la família.
La protagonista de Perros reconeix en una vinyeta que, si tornés a començar, no compraria el seu primer gos en una botiga (ella mateixa creu que alguns comportaments erràtics de’n Pastanaga al principi podrien ser conseqüència d’experiències negatives a la granja on va néixer), sinó que adoptaria, encara que a la novel·la gràfica (i a l’entrevista ho va corroborar) la protagonista no es refia dels centres d’ensinistrament, per notícies reals de maltractament en aquests centres els últims anys a Corea del Sud. El traç de l’autora i la seva magistral capacitat narrativa ens permet endinsar-nos en el dia a dia d’aquesta família al llarg de diverses estacions i contratemps diferents, essent especialment cruels algunes de les situacions presentades.
En contraposició, amb una vocació més pedagògica i en un context cultural més proper, cal destacar la tasca de José Fonollosa, guionista i dibuixant de les novel·les gràfiques Refugio (2020) i Diario de un refugio (2021), totes dues publicades per Grafito Editorial. A Refugio, Fonollosa ens mostra la seva experiència com a voluntari els caps de setmana en un refugi d’animals, en concret a SPAX, la Societat Protectora d’animals de Xàtiva, a València. Ja des de la primera vinyeta sabem que viu amb un gat i que és un neòfit amb els gossos, bé, en realitat els aficionats al còmic ja ho sabíem després de llegir els seus còmics felins (per exemple, la recopilació dels tres primers toms publicats a Todo Miau (2013), publicat per Diábolo Ediciones).
A Refugio acompanyarem l’autor en el seu aprenentatge alhora que ens mostra la feina del refugi, especialment durant el cap de setmana, quan augmenta el tràfec de gent amb l’arribada dels padrins que s’encarreguen de passejar els gossos o de col·laborar, com el mateix autor, en les tasques quotidianes. Novament aprendrem a través de l’exemple. Coneixerem de primera mà la tasca dels treballadors i dels voluntaris, sabrem quins són els problemes més habituals d’una instal·lació d’aquest tipus, així com les diferents formes en què podem col·laborar. També amb els detalls: assistència veterinària i assistencial o suport econòmic en medicines o menjar per als cuidadors ocasionals, etc. També contemplarem diversos comportaments dels gossos, en què intuïm en alguns casos maltractaments anteriors que deixen empremta. És especialment esgarrifós saber com abandonen els gossos a la porta del refugi i com, una vegada instal·lada una càmera de vídeo a l’entrada, els propietaris decideixen abandonar-los a prop del refugi però lluny de la càmera, tenint en compte que és il·legal avui dia. Deixar-los abandonats lluny de la porta principal i sense avisar pot tenir conseqüències nefastes, si són cadells, per exemple, o si no estan ben amarrats o si ho estan massa.
L’autor ens insisteix en les tres estratègies fonamentals per prevenir i minimitzar l’impacte de l’abandonament d’animals de companyia: esterilitzar, identificar i adoptar, no sense tenir en compte la importància de reflexionar abans d’incorporar un animal a casa teva i sobre la necessitat d’educar per millorar-ne el comportament, cosa que exigeix uns coneixements mínims per part dels responsables. A Refugio es destaca la informació següent: «S’estima que el 2021 van ser recollits a refugis i protectores d’Espanya 168.000 gossos i 118.000 gats, dels quals només el 28% dels gossos i el 3,8% dels gats estaven degudament identificats …El 60% dels animals que portaven microxip d’identificació van ser tornats als propietaris». Poc més de la meitat dels animals que arriben a un refugi són adoptats, gairebé un 20% són tornats i la resta o romanen al refugi o es troben en una altra situació, com acolliment, mort o trasllat a altres centres.
Refugio, que ja va per la segona edició, ha tingut una gran acollida entre els aficionats, malgrat que la seva sortida al mercat va ser una mica accidentada: estava programada amb antelació perquè arribés a les llibreries a l’abril del 2020, és a dir, un mes després de proclamar-se l’estat d’alerta per la pandèmia de la covid-19, amb tot el que això va suposar per a tothom, també per a la promoció i la venda al sector del còmic. De l’experiència de continuar col·laborant amb la protectora (quan es va permetre que tornessin els voluntaris), va sorgir una segona novel·la gràfica, Diario de un refugio (2021), que funciona ara molt bé per evocar una època on les màscares i la distància social eren fonamentals en el dia a dia, i en què els gossos també van viure la seva particular odissea.
Les tres novel·les gràfiques citades, Perros, de Keum Suk Gendry-Kim, i Refugio i Diario de un refugio, de José Fonollosa, agradarà als que tenen mascotes i als que no. Entendran amb complicitat allò que estan vivint els protagonistes si tens experiències similars o ho aprendran si no estan familiaritzats amb el tema. Totes tres són lectures recomanables en un país on la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals es va aprovar tot just fa un any (es va aprovar al Congrés dels Diputats el 16 de març de 2023 i es va publicar al BOE el 29 de març, entrant en vigor sis mesos després d’aquesta data). A la nova llei queda clara la prohibició d’abandonament de l’animal de companyia en unes condicions determinades, de la venda només per part de criadors autoritzats o del sacrifici d’animals per raons econòmiques, entre d’altres temes. El sacrifici per raons de salut o mèdiques són una darrera lliçó que ens donen els animals als humans, emprant l’eutanàsia com una elecció vital per a un membre més de la família. Una família que ara té la seva llei particular.
Catalunya Plural, 2024 
