El tecnofeudalisme és un concepte basat en una analogia amb el sistema feudal històric, però adaptat al context de l’era digital i l’economia globalitzada. En el feudalisme tradicional, l’estructura social estava clarament jerarquitzada, amb senyors feudals que posseïen la terra i els serfs o camperols que hi treballaven, a canvi de protecció i una part de la producció. Aquest sistema creava una dependència directa dels serfs envers els senyors, que exercien un control significatiu sobre la vida econòmica, política i social de l’època.
De senyors feudals a senyors digitals
A l’era digital, el tecnofeudalisme suggereix una estructura similar, on les grans corporacions tecnològiques, les Big Tech, assumeixen el paper dels senyors feudals. Aquestes companyies controlen els “territoris digitals” essencials, com ara les dades i les plataformes en línia, que són fonamentals per a l’economia i la societat contemporànies. Els usuaris de tecnologia, per part seva, s’assemblen als serfs del feudalisme, depenent d’aquestes plataformes per a una varietat d’activitats diàries, des de la comunicació i el consum fins al treball i l’entreteniment.
En aquest sistema, les Big Tech acumulen poder no només a través de l’acumulació de capital, sinó també mitjançant el control de la informació i els recursos digitals, cosa que els permet influir sobre manera en l’economia i la presa de decisions polítiques. Igual que els senyors feudals tenien poder sobre la vida dels serfs, les Big Tech tenen la capacitat d’influir significativament a la vida dels usuaris, dictant no només les condicions d’ús dels seus serveis, sinó també recopilant i utilitzant dades personals, sovint de formes opaques i sense el ple consentiment dels individus.
El tecnofeudalisme també reflecteix una disminució de la mobilitat social i econòmica, semblant a l’observada en el feudalisme clàssic. Al món digital, la concentració de poder i capital en unes poques entitats limita la competència i la innovació, creant barreres per a l’ingrés de nous actors i restringint les oportunitats per a les petites empreses i els emprenedors.
Els teòrics crítics del Tecnofeudalisme
Un dels autors més destacats que ha contribuït al desenvolupament d’aquest concepte és Cédric Durand, economista i professor a la Universitat de París XIII. Durand argumenta a la seva obra “Techno-Feudalism” que estem presenciant una transició d’un capitalisme neoliberal a una forma de tecnofeudalisme, on el poder econòmic se centralitza en unes poques corporacions tecnològiques. Durand sosté que aquestes empreses han aconseguit una posició dominant no només en termes econòmics sinó també en termes de control sobre la informació i la tecnologia, cosa que els atorga una capacitat sense precedents per influir en la societat.
L’economista i polític grec Yannis Varoufakis també ha abordat el tema del tecnofeudalisme, emfatitzant com les tecnologies digitals estan facilitant una nova forma de capitalisme que es distancia del neoliberalisme. Varoufakis argumenta que la digitalització de l’economia ha permès a les Big Tech acumular poder no només mitjançant l’acumulació de capital sinó també controlant els fluxos d’informació i de dades. Ell veu aquesta tendència com una amenaça per a la democràcia i la sobirania dels estats, ja que aquests gegants tecnològics sovint operen més enllà de l’abast de les regulacions nacionals.
L’ascens de les “Big Tech” a l’Economia Global
En les darreres dues dècades, les Big Tech han experimentat un creixement exponencial, no només en termes de valor de mercat, sinó també en la seva influència a l’economia global, la política i la societat. Empreses com Amazon, Google, Facebook (Meta), Apple i Microsoft han transformat no només el sector tecnològic sinó també diversos aspectes de la nostra vida diària i l’economia en general. Per exemple, la capitalització de mercat d’Apple va superar els 2 bilions de dòlars el 2020, i va destacar l’enorme creixement econòmic d’aquestes corporacions. Amazon controla una porció significativa del comerç electrònic, mentre que Google i Facebook dominen la publicitat en línia. El seu domini s’estén més enllà dels seus mercats respectius, impactant en la innovació, l’ocupació i l’acumulació de capital.
La concentració de poder en aquestes corporacions planteja interrogants sobre l’estructura del nostre sistema econòmic i les dinàmiques de poder a l’era digital. El seu domini al mercat pot sufocar la innovació per part d’empreses més petites i limitar la diversitat a l’ecosistema tecnològic. Aquest domini no només afecta l’economia, sinó que també té implicacions per a la democràcia, ja que aquestes empreses tenen la capacitat d’influir en l’opinió pública i la política a través de les plataformes i els productes.
Algunes propostes econòmiques
En el marc del tecnofeudalisme, on les Big Tech assumeixen un paper central a l’economia, generant enormes quantitats de riquesa, però també consolidant el seu poder, sorgeix la necessitat d’una proposta econòmica que busqui una distribució més equitativa dels beneficis que aquestes corporacions obtenen. La idea és desenvolupar un sistema tributari que no només reflecteixi l’estructura única del poder econòmic a l’era digital, sinó que també fomenti una equitat social més gran.
Una mesura central podria ser la introducció d’un impost sobre els beneficis extraordinaris, dissenyat específicament per a les corporacions tecnològiques que superen certs llindars d’ingressos i rendibilitat. Aquest impost s’enfocaria a capturar una part dels beneficis que aquestes empreses assoleixen gràcies a la seva posició dominant al mercat, reflectint la idea que amb gran poder i beneficis ve una major responsabilitat fiscal.
Una altra proposta és l’impost sobre la renda digital, que s’aplica als ingressos generats per la venda de dades, la publicitat en línia i altres serveis digitals. Aquest impost reconeixeria la naturalesa única de l’economia digital, on les dades i els serveis digitals no sempre es valoren ni es graven de manera efectiva en els marcs tributaris tradicionals.
A més, es podria reformar l’assignació de drets impositius perquè els impostos es paguin als països on les Big Tech generen valor, no només on tenen la seu física o legal. Això abordaria la pràctica de traslladar beneficis a jurisdiccions de baixa imposició i asseguraria que les contribucions fiscals reflecteixin més precisament el lloc on es creï el valor.
Implementar una taxa impositiva global mínima per a les corporacions tecnològiques seria una altra estratègia, evitant la carrera cap al fons dels paradisos fiscals. Això requeriria una cooperació internacional sòlida, establint un marc global per als impostos corporatius i assegurant que les Big Tech contribueixin justament a les societats de què es beneficien.
Aquestes propostes reflecteixen un enfocament que no només cerca gravar de manera justa les Big Tech, sinó que també apunten a reinvertir en la societat, fomentant un ecosistema tecnològic més divers i equitatiu. En última instància, l’objectiu és assegurar que els beneficis de la revolució digital es comparteixin de manera més àmplia, en lloc d’acumular-se a les cúspides del poder corporatiu tecno feudal.
Cap a un futur incert
Ens trobem en un punt d’inflexió a la història econòmica i tecnològica. El debat sobre el tecnofeudalisme no és només una qüestió acadèmica, sinó que té implicacions pràctiques profundes per a la societat. Ens enfrontem a preguntes fonamentals sobre el tipus de futur que volem construir a l’era digital. Com podem assegurar que els avenços tecnològics i l’acumulació de riquesa per part de les Big Tech beneficiïn tota la societat i no només una elit tecnocràtica?
El tecnofeudalisme ens ofereix un marc per entendre la concentració de poder econòmic i tecnològic en mans de poques corporacions gegants. Autors com Cédric Durand, Shoshana Zuboff i Yannis Varoufakis han contribuït significativament a la nostra comprensió d’aquest fenomen. Mentre avancem al segle XXI, és crucial mantenir una conversa oberta i crítica sobre el paper de les Big Tech a la nostra societat, qüestionant i analitzant la seva influència per garantir que el futur tecnològic sigui inclusiu, equitatiu i democràtic. El tecnofeudalisme no és una destinació inevitable; és un escenari potencial que podem i hem d’influir amb les nostres decisions polítiques, econòmiques i socials.
Catalunya Plural, 2024 
