Un dels trenta projectes seleccionats dels més de dos-cents presentats a la convocatòria Erasmus 2020 de l’Aliança de Coneixements va ser el proposat pel consorci EICAA, format per nou organitzacions (cinc universitats i quatre empreses) de cinc països de la Unió Europea: Alemanya, Bèlgica, Àustria, Hongria i Espanya, país representat pel centre universitari TecnoCampus Mataró-Maresme, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.
El resultat del projecte realitzat durant tres anys (2021-2023) consisteix en una plataforma digital d’accés obert, per a l’avaluació i el desenvolupament de competències empresarials. Aquesta eina permetrà a les universitats, les empreses i altres organitzacions fer perfils i un seguiment de les competències empresarials (per exemple, entre estudiants o empleats). Una base conceptual essencial per elaborar la plataforma ha estat el Marc de Competència Empresarial, elaborat pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea. En paraules del consorci mateix: «Mitjançant l’avaluació dels perfils de competències empresarials a la plataforma digital EICAA, les activitats d’aprenentatge o les oportunitats de formació es poden utilitzar d’una manera més específica per enfortir el pensament i l’acció empresarial. El consorci EICAA també desenvolupa materials adequats d’ensenyament i formació per promoure les competències empresarials. Una selecció d’aquests materials, en funció del resultat de l’avaluació respectiva, se suggerirà automàticament als usuaris de la plataforma digital per millorar les àrees de competència empresarial específiques».
El projecte EICAA, acrònim d’«Entrepreneurial and Intrapreneurial Competences Assessment Alliance» (en català, Aliança per a l’Avaluació de Competències Emprenedores i Intraemprenedores), està subjecte a la supervisió de l’Education, Audiovisual and Culture Executive Agency of the European Commission (Agència Executiva en Educació, Audiovisual i Cultura de la Comissió Europea). Una persona emprenedora és capaç de detectar una necessitat a la societat, proposar una solució, desenvolupar-la buscant els recursos necessaris, tècnics i humans, per, finalment, innovar aconseguint que un client compri aquest producte, sigui un bé o un servei. Una persona intraemprenedora té el mateix objectiu, però en el marc de l’empresa en què desenvolupi la seva activitat com a empleat, és a dir, ampliant la definició d’emprenedoria quan s’actua sobre oportunitats i idees i aquestes es transformen en una proposta de valor per als altres. La plataforma EICAA contribueix a avaluar quines són les competències associades a aquests dos perfils mitjançant l’anàlisi estadística dels resultats, a través de les dades de persones en diferents fases del projecte emprenedor o intraemprenedor.
De manera resumida, EICAA proposa agrupar les competències en tres grans conceptes. En primer lloc, en tot allò que fa referència a idees i oportunitats, competències associades a les etapes inicials d’una activitat emprenedora o intraemprenedora, i se centra en aspectes associats a la detecció d’oportunitats i la generació i avaluació de les idees de manera adequada. Aquesta àrea se centra en desenvolupar una visió d’emprenedoria i potenciar les capacitats personals des d’un punt de vista ètic i sostenible, tenint en compte les necessitats socials i l’impacte de la proposta de solució per satisfer aquestes necessitats.
En segon lloc, és fonamental l’àrea de competència associada als recursos. Aquesta àrea distingeix l’habilitat de cercar, organitzar i gestionar els recursos necessaris per desenvolupar una activitat emprenedora, per la qual cosa integra implícitament competències com l’autoconeixement i l’autoeficàcia, la motivació i la perseverança, i la capacitat de mobilitzar i motivar altres persones. Al costat d’aquestes habilitats calen coneixements financers i econòmics i la capacitat d’adquirir i gestionar recursos (materials i no materials).
Si el primer concepte estava associat a les idees i oportunitats i el segon als recursos, el tercer fa referència a la competència de posar en acció el projecte en qüestió, portant-lo a la pràctica real, és a dir, les competències que es necessiten per iniciar, desenvolupar i sostenir un esforç empresarial, no només per si sol, sinó també a través de la direcció i la col·laboració amb altres. També cal tenir en compte les competències per afrontar la incertesa, l’ambigüitat i el risc, gestionar els conflictes i aprendre a través de l’experiència.
Totes aquestes competències, agrupades en aquestes tres grans àrees, comporten un desglossament detallat per identificar-les, mesurar-les i desenvolupar-les en cas de no disposar-ne, per això són interessants les possibilitats de la plataforma EICAA si està associada amb un pla de formació. Tot i així, algunes de les competències enunciades contenen un grau d’abstracció important, per la qual cosa veure exemples concrets d’aquestes competències és molt interessant en un procés d’aprenentatge i la ficció és un instrument fonamental en poder mostrar un cas amb tot detall. I si és una ficció visual molt millor.
És el cas de la novel·la gràfica La larga marcha de los pavos (La longue marche des dindes, 2022), de l’autora belga Léonie Bischoff, basada en la novel·la homònima de Kathleen Karr (1946-2017), publicada el 1998. El segell Astronave de Norma Editorial publica la versió espanyola el març de 2024, amb traducció d’Eva Reyes, poc més d’un any després que la novel·la gràfica guanyés el Premi Joventut (Fauve Jeunesse) al Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême 2023, el més important a Europa, i poc després de guanyar el Premi Joventut de la Crítica ACBD 2022, un dels més prestigiosos a França i internacionalment.
Kathleen Karr va ser una reconeguda escriptora nord-americana especialitzada en novel·la històrica i juvenil. A la seva novel·la The Great Turkey Walk recupera una tradició ja oblidada de traslladar les aus de corral des de Missouri fins a Denver, als Estats Units, al llarg de centenars de quilòmetres. La història està protagonitzada per un fornit jove de quinze anys que, l’any 1860, després de quatre anys repetint per passar el curs acadèmic, decideix convertir-se en un home de negocis (a la novel·la podria donar-se a entendre que potser és dislèxic, això explicaria la seva dificultat per estudiar, però no per actuar). Per portar a terme la seva idea, comptarà amb l’ajuda financera de la seva professora, que serà la seva mentora, i que estarà disposada a invertir tots els seus estalvis en creure fermament en el projecte empresarial que li planteja, que no és altre que comprar 1000 galls dindis a vint-i-cinc centaus i vendre’ls a cinc dòlars a la gran ciutat… a mil quilòmetres de distància. Això sí, amb un guany previst de multiplicar per vint la inversió inicial. Això és, exactament, detectar una oportunitat i proposar una idea de negoci i cercar socis financers per a l’aportació de valor.
A la novel·la gràfica, en canvi, el jove protagonista només té dotze anys, encara que la resta de la història és l’adaptació de l’original, o gairebé. Un altre dels canvis importants introduïts per Bischoff és convertir l’esclau fugitiu amb qui topa a mig camí i al qual convida a afegir-se a l’expedició en, aquest cas, una esclava negra. Léonie Bischoff és membre del Collectif des créatrices de bande dessinée contre le sexisme [Col·lectiu de creadores de còmic contra el sexisme], una iniciativa de la qual formen part gairebé tres-centes autores i que té com a objectiu denunciar les formes en què el sexisme apareix en l’àmbit creatiu, alhora que proposen formes per combatre’l. En aquest sentit, a les entrevistes, Bischoff explica com va tenir la intenció de desviar-se dels valors tradicionals de l’oest, com la virilitat i l’aspecte dur de la vida en aquella època, fugint del coratge i la força, per potenciar més els valors del personatge protagonista, plasmats de manera magistral en les decisions que va prenent al llarg del trajecte, i que es focalitzen més en aspectes com l’honestedat, la perseverança, la generositat i el respecte als altres, amb una actitud optimista, alegre, compromesa i decent.
El viatge amb els mil galls dindis començarà amb quatre mules i un carro ple de blat de moro desgranat que va comprar a dèbit als seus oncles (era orfe de mare i el seu pare el va abandonar en morir aquesta), amb el seu inseparable gos i contractant un solitari borratxo, a qui ajudarà en el seu procés de redempció. I això són els recursos (a més de l’ajuda financera de la professora per poder comprar els galls dindi en origen), que l’ajudarà a aconseguir el seu objectiu, no sense passar tota mena d’adversitats, com la trobada amb nadius americans (que es convertiran en nobles aliats, allunyats dels estereotips habituals), amb soldats de l’exèrcit que no els protegiran precisament, i amb el sorprenent retrobament amb el seu pare que, malauradament, voldrà robar-li la idea i el negoci (competència, corruptes i lladres, exactament com el món real, també envoltat de dolents).
A l’itinerari descobrirem que els galls dindis poden volar, i que aquesta habilitat serà fonamental per creuar un dels rius que es trobaran al camí. Aquest tipus de detalls tenen molt a veure amb el fet que la novel·lista, Kathleen Karr, havia crescut en una granja de pollastres a Dorothy, Nova Jersey. És a dir, que l’experiència prèvia del protagonista de la ficció, que també va créixer en una granja, és fonamental en el desenllaç i en la resolució dels diferents desafiaments que van sorgint. A l’equip original s’hi afegiran l’esclava esmentada, que s’haurà de fer passar en alguna ocasió per esclava real del protagonista per no tenir problemes amb les autoritats (molt didàctiques les vinyetes referides als prejudicis associats als esclaus a la societat de l’època), i una adolescent, òrfena per culpa de les febres i a la vora de la mort per la manca d’aliments. Finalment, els quatre membres de l’heterogeni equip i el gos van acabar formant una altra societat, un cop assolit l’objectiu inicial de traslladar els mil galls dindis i tornats els préstecs amb interessos, però això… això és una altra història, una altra història emprenedora.
Catalunya Plural, 2024 
