Cap decret no contempla l’expropiació de les piscines privades, a diferència del que afirma Vox
Joan Garriga, el portaveu de Vox a Catalunya, va afirmar en un tuit que en el marc de les mesures adoptades per fer front a la sequera, la Generalitat havia aprovat un decret que permetia “l’expropiació de piscines privades”, i que donava permís per “assaltar la piscina del veí” quan aquesta sigui considerada un refugi climàtic.
Aquesta afirmació és falsa, ja que el decret a què fa referència, el Decret Llei 4/2024, de 16 d’abril, el que permet és omplir les piscines públiques sempre que siguin un “refugi climàtic imprescindible” declarat per l’Ajuntament. La mesura s’estén a aquelles piscines privades que hagin arribat a un acord amb el consistori corresponent, que altrament no es podrien omplir amb aigua provinent de la xarxa pública. En cap cas, el text priva a cap persona de la titularitat de la seva piscina.
Els serveis socials no prioritzen les persones migrades, sinó les més pobres
La candidata del partit Aliança Catalana (AC) a les eleccions al Parlament de Catalunya ha fet múltiples declaracions falses i enganyoses al llarg d’aquesta campanya. Una al programa Cafè d’Idees, on va declarar que “la majoria d’usuaris dels serveis socials són immigrants”. És fals. Les persones amb nacionalitat estrangera suposen un 21,3% dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania i el 16% dels habitatges públics. Així ho indiquen les darreres dades disponibles del 2021. Aquell mateix any, la població amb nacionalitat estrangera suposava un 15,8% de la població de Catalunya.
A més, la Renda Garantida, a banda de requisits de residència i edat, s’atorga per criteris econòmics, i la població migrada està altament sobrerepresentada a les taxes de pobresa. El 2021, a Catalunya, el 53% de les persones amb nacionalitat estrangera estava en risc de pobresa o exclusió social, davant d’un 21% de les persones amb nacionalitat espanyola, d’acord amb la taxa AROPE publicada per Idescat.
L’estat executa el 60% de les inversions a Catalunya i el 122% a Madrid, una diferència menor de la que afirma Puigdemont
El càlcul de l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya és un tema central a la campanya del candidat de Junts, Carles Puigdemont. És una veritat a mitges. Tot i que és cert que l’Estat ha executat a Catalunya el 60% de les inversions pressupostades, entre el 2015 i el 2021, la dada referent a la Comunitat de Madrid no s’ajusta a les publicacions. D’acord amb el Ministeri d’Hisenda, entre el 2015 i el 2021 l’execució a Madrid va ser del 122%; és a dir, per cada 100 euros previstos als pressupostos generals de l’Estat, aquest gastava 122. Si agafem les dades del diari Ara, que va publicar els comptes del 2022 que Hisenda mai no ha fet públics, l’execució mitjana anual a Madrid puja fins al 129%, tot i així, està per sota del que afirma Puigdemont.
Catalunya no té 15 impostos propis, com defensa el PP, sinó 11
Temes com la fiscalitat de Catalunya són claus en les narratives dels partits polítics. En aquesta línia, el secretari general del Partit Popular a Catalunya i també el candidat han repetit que Catalunya és la comunitat autònoma amb més impostos propis. Es tracta d’una veritat a mitges, ja que Catalunya lidera la llista d’impostos propis, però amb 11, i no amb 15. Els representants del PP compten els quatre tributs que la Generalitat pot modificar, com seria l’IRPF que té un tram autonòmic, però que no és correcte comptar-los com a tributs propis.
La CCMA és la més cara de tot Espanya, però el País Basc i Galícia destinen més diners per habitant a les seves radiotelevisions públiques
Aquesta afirmació repetida pel candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, és enganyosa. Catalunya és la comunitat autònoma que més diners destina en valors absoluts a la radiotelevisió, però la tercera en pressupost per càpita. És a dir, encara que en termes absoluts és qui destina més diners, amb 336 milions d’euros pressupostats l’any 2023, quan es calcula la inversió per habitant, la comunitat autònoma que més destina és el País Basc (80,51 €), després Galícia ( 45,49 €) i finalment Catalunya (42,52 €).
Els preus han pujat més que els salaris, però no tant com afirma Estrada
La candidata de la CUP a les eleccions, Laia Estrada, ha denunciat que “l’encariment del cost de la vida ha estat del 40% en els darrers 10 anys, mentre que els salaris només han incrementat un 4%”.
És una declaració enganyosa. D’acord amb l’IPC, els preus del consum han augmentat un 23,2% respecte del 2024, no un 40%. És possible que la xifra esmentada per la candidata vingui d’un estudi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que recentment ha exposat que el sou necessari per tenir una vida digna a l’AMB ha pujat un 45% des del 2016.
Catalunya Plural, 2024 
