Laura Vilagrà (48), nascuda a Santpedor l’any 1976, és l’actual vicepresidenta del primer govern presidit per ERC després de la dictadura franquista. Involucrada en la política partit des de fa més de dues dècades, Vilagrà s’ha consolidat com una de les figures més importants pels republicans durant aquesta legislatura. Preguntada sobre si el govern de Pedro Sánchez acceptarà en un futur la proposta de finançament singular que proposa ERC, afirma que no en té cap dubte: “sempre diuen que no en un principi”. Més preocupada es mostra respecte de la davallada del català entre els joves, i apunta a la globalització com la principal responsable. Alhora, però, assenyala que els seus predecessors “ha maquillat les dades reals de l’ús del català” per tal d’amagar la tendència negativa que s’anava produint. Parlem amb ella al seu despatx, al Palau de la Generalitat.
El debat amb els candidats a les eleccions se celebrarà el dia 7 de maig sense la presència del cap de llista de Junts, l’expresident Puigdemont. Creu que això suposa un greuge cap al candidat de Junts i cap a la ciutadania?
Nosaltres ens hem ofert a debatre amb el candidat Puigdemont a la Catalunya Nord, amb el president Aragonès, i ell mateix ho ha descartat. Per tant, sembla que busqui els impossibles per tal de no celebrar un debat. En qualsevol cas, sembla que hi haurà el candidat Rull, el tercer de la llista. En aquest sentit, vull posar sobre la taula que, d’alguna manera, la persona que ocupa el lloc número 2 de Junts hauria de ser qui va als debats parlamentaris o als debats de cara a aquestes eleccions al Parlament de Catalunya.
Junts per Catalunya vincula el seu suport a Pedro Sánchez i amenaça en fer-lo caure en el cas que arribés a la presidència de la Generalitat, amb un pacte amb el Partit Popular. Es plantejaria actuar de la mateixa manera el president Aragonès?
Nosaltres el que sempre plantegem és que a Madrid s’han de complir els compromisos. És a dir, tots els compromisos que ens van fer a nosaltres votar el president Sánchez en la investidura, s’han de complir. I saben perfectament que van a la línia del reforç del català en les institucions, també a les europees. I va també de resoldre el conflicte polític a través de la negociació política. Nosaltres hem plantejat una proposta, que és la possibilitat de fer un referèndum a través de l’article 92…
Que ja ha estat rebutjada per Pedro Sánchez…
També va rebutjar l’amnistia. Recordo que la mesa del Parlament va dir que era inconstitucional, els lletrats del Parlament espanyol van dir que era inconstitucional poder-la debatre. Aquesta és sempre la primera reacció, però hem vist com després es veuen obligats a moure’s.
La persona que ocupa el lloc número 2 de Junts hauria de ser qui va als debats parlamentaris
En el principi de la legislatura estatal Gabriel Rufián va dir que Esquerra Republicana tenia un deute amb l’esquerra per parar el feixisme i que, per tant, faria el que faria perquè era conscient que l’alternativa era l’extrema dreta de PP i VOX. Llavors, la pregunta és si pensen canviar aquesta estratègia d’anar endavant tal com diu que Junts farà.
És que sempre ho hem fet d’aquesta manera. Els acords s’han de complir. També hi ha una porta oberta —i jo mateixa hi vaig ser en la negociació —per estudiar el finançament singular de Catalunya. És a dir, tenim per escrit un document en aquest sentit on la mateixa ministra ha explicitat que Catalunya està sobreendeutada perquè no té un finançament adequat. I si bé s’ha negat la possibilitat del finançament singular, en canvi, estic segura que serà possible perquè és un acord del pacte d’investidura. Si no complim els acords és impossible treballar en política.
Aliança Nacional Catalana pot entrar al Parlament i algunes enquestes apunten que podria ser determinant a l’hora de mantenir una majoria independentista. Junts s’ha mostrat relativament ambigua en les seves declaracions respecte de si acceptarien o no els suports d’Orriols per entrar o arribar a la Generalitat. Quina és la posició d’ERC?
Bé, nosaltres sempre hem dit que amb l’extrema dreta, tant sigui que se n’emboliqui amb la bandera espanyola o amb l’estelada, no hi volem saber res. Per tant, no acceptaríem els vots d’Acció Catalana per ser presidents de la Generalitat. I ens preocupa que el candidat Puigdemont no els hagi rebutjat de forma directa.
Tant el BNG com Bildu, dues forces agermanades amb Esquerra i que concorren de forma conjunta a les eleccions al Parlament Europeu, han obtingut els seus millors resultats en les darreres eleccions autonòmiques. Què creu que pot aprendre Esquerra tant del BNH com sobretot de Bildu?
Són dues formacions amb les quals col·laborem intensament i amb les que coincidim amb moltes coses en relació, per exemple, a com aturar la dreta i l’extrema dreta en l’àmbit d’estat. Amb això hi coincidim també al Congrés dels Diputats. En l’àmbit programàtic coincidim amb moltes coses, però amb algunes altres no tant.
Per exemple?
A nivell nacional estan en un altre moment, una etapa de reconeixement de l’estatus nacional en el qual no plantegen l’autodeterminació com a fita. En el tema nacional estem un punt més avançat que Bildu i el BNG. En canvi, coincidim en l’àmbit social.
Canviem de terç. Els habitatges de lloguer social de Catalunya representen un 1,5% del total del parc d’habitatges. Una xifra que està molt per sota la Mitjana europea, que se situa al voltant del 15. Creu que ERC ha complert respecte a la política d’habitatges en la seva acció al Govern?
Com vostè ha apuntat, anàvem molt tard, tardíssim. Això ho veiem en els ajuntaments, quan no tenim en els ajuntaments parcs d’habitatge públic, i ho veiem al paper de Generalitat, perquè no teníem parc d’habitatge públic que donés sortida a les demandes de la població més vulnerable. Ens hi hem posat, però evidentment, anàvem tard, d’una banda topant els lloguers privats. En aquest punt som els únics de l’Estat que hem tirat per aquesta, i ens estem esforçant moltíssim perquè efectivament s’apliqui aquesta normativa de lloguers. Però certament hem de tenir molt més part d’habitatge de lloguer social.
Amb el pressupost actual tenim 700 milions d’euros, una xifra molt gran que ha de fer créixer aquest percentatge i abordar les necessitades d’habitatge que hi ha a Catalunya.
Estic convençuda que serà possible un acord pel finançament singular de Catalunya
Segons l’informe del DESC l’any 2021 hi havia setanta-cinc mil habitatges de protecció oficial, però cinquanta-tres mil d’aquests perdran la seva qualificació l’any 2040. Només pel 2030 ja se n’hauran perdut trenta-sis mil. Aquests 700 milions d’euros són suficients per cobrir la futura pèrdua de parc públic d’habitatge?
Amb relació a això, com li deia, anem tard, però ens hi hem posat. Per exemple a la ciutat de Barcelona el mateix ajuntament ens ha cedit, recentment, diversos solars que es poden utilitzar per construir habitatges, i nosaltres, a través de l’Incasòl, el que farem és construir-ne de nous. També hi ha problemes diferents, com per exemple el dels habitatges buits. I en la línia que vostè apuntava d’incrementar el lloguer social, trigarem uns certs anys A completar el nivell de percentatge que seria òptim per donar sortida a les necessitats de la ciutadania. Mentrestant, el que fem és, com li deia, és topar els lloguers privats, però també adquirir habitatges privats.
Per acabar: el català decreix substancialment, especialment entre els més joves. Això és una tendència que es va acumulant en l’última dècada. Quina és, segons vostè, la causa principal de la caiguda de l’ús del català entre els joves?
N’hem pres consciència, ho hem explicat. Durant un temps es van maquillar les dades de l’ús del català perquè començaven a ser dolentes. Primer, vam fer un govern extraordinari en el qual vam sortir amb cent mesures per reforçar el català en tots els àmbits, perquè del que es tracta és justament de reforçar-lo en tots els àmbits. Àmbits educatius, però també àmbits de l’audiovisual, importantíssim com deia vostè deia de jovent. Jo mateixa tinc dues filles, i per tant ho veig constantment a través del mòbil i les xarxes socials. Hem fet un esforç brutal per reforçar tot el sector de sèries amb Netflix i amb totes les companyies privades, que ara ja hi pots trobar molts més títols…
Disculpi, no li pregunto tant per l’acció del govern com per les causes que vostè creu que hi ha al darrere d’aquesta davallada de l’ús del català. D’altres formacions polítiques ubiquen les causes del decreixement de l’ús català, per exemple, en la falta de bons professors a les aules. D’altres, en canvi, apunten a la immigració. Quina creu vostè que és la causa?
Jo el que apunto és que efectivament hi ha hagut una revolució en l’entreteniment i que a partir d’una certa edat en avall ja no miren la televisió analògica, mai. Les filles no miren mai la televisió analògica, sinó que sempre miren continguts a través d’internet. Evidentment, estem en una xarxa global, i el posicionament del català en la i en els mecanismes d’entreteniment de la canalla i el jovent, no hi era. Per tant, hem fet un esforç molt gran, en què sigui, per facilitar l’ús social del català. Òbviament, hem de reforçar-ho tot, tant a escala comunicativa com en l’àmbit de formació professional. Ara si vostè em pregunta per les causes, crec que el fet que vivim en aquest món globalitzat ha tingut un impacte important en el català.
Visualitza aquí el Test de preguntes ràpides realitzat a cadascun dels candidats i candidates entrevistats.
Catalunya Plural, 2024 
